AUSA 2016: principal exposició i congrés de l’US Army

Imatge de portada de RDECOM

Entre el 3 i el 5 d’octubre s’ha celebrat a Washington DC l’AUSA 2016, la principal exposició i congrés de l’àmbit militar terrestre als Estats Units d’Amèrica. Ha comptant amb uns 600 expositors i més de 27.000 assistents d’arreu del món. Aquesta convenció és organitzada per l’Association of the United States Army, l’Associació de Militars de l’Exèrcit de Terra dels Estats Units, la qual ofereix serveis (legals, formatius…) als militars en actiu i retirats. També actua com a lobby a les institucions polítiques per aconseguir millores en les condicions dels militars americans així com més recursos i equipament per a l’US Army en general.

La trobada anual de l’AUSA compta amb conferències i taules rodones rellevants per a la defensa i seguretat dels Estats Units on participen oficials, acadèmics i autoritats polítiques. En paral·lel també s’organitza una fira de mostres de la indústria relacionada amb les forces armades terrestres. Com en la fira DSEI i altres semblants no només hi trobem armes, comptant amb vehicles, sistemes electrònics i sensors, elements de protecció, etc. molts dels quals també utilitzats en  l’àmbit civil. La majoria dels expositors són estatunidencs, però també hi participen companyies internacionals, sovint agrupades en pavellons nacionals dels quals aquest any hi havia: Alemanya, Austràlia, Canadà, Corea, França, Grècia, Israel, Polònia, Regne Unit i Suïssa.

Procedim a ressaltar algunes de les novetats presentades a l’AUSA 2016 que podrien ser rellevants per equipar al futur exèrcit de Catalunya. Ja hem remarcar que el procés de selecció de qualsevol equipament o servei militar s’haurà de realitzar per part d’experts, en el marc d’un concurs públic amb la màxima transparència possible i cercant l’equilibri entre prestacions i costos. Remarcar també que no tenim cap afiliació amb companyies de les quals en ressaltem els productes, els quals hem seleccionat prioritzat el seu valor tècnic, d’innovació i la seva possible rellevància operativa.

Primera prova del míssil AMRAAM-ER

An AMRAAM-Extended Range missile is fired from a NASAMS launcher, successfully engaging and destroying a target drone during a flight test at the Andoya Space Center in Norway. (PRNewsFoto/Raytheon Company)

Míssil AMRAAM-ER disparat des d’un llançador NASAMS Foto: Raytheon Company

A l’AUSA 2016 Raytheon ha anunciat la primera prova del míssil antiaeri AMRAAM-Extended Range. Aquest és una versió modifica el míssil aire-aire AMRAAM, al qual s’ha canviat la secció posterior amb la del míssil superfície-aire naval ESSM (Evolved SeaSparrow Missile). L’ESSM és fruit d’un consorci internacional amb la direcció industrial de Raytheon (la mateixa empresa que produeix l’AMRAAM). En aquest cas el desenvolupament es realitza conjuntament amb la companyia Kongsberg, dissenyadora del llançador de míssils antiaeri. La primera prova del míssil en versió ER es va realitzar el 31 d’agost a Noruega, abatent amb èxit un dron que simulava un avió de combat.

El llançament s’ha realitzat amb el sistema defensa antiaèria NASAMS el qual integra centre de comandament, radars MPQ-64 Sentinel i diversos llançadors capaços de disparar míssils aire-aire en la funció superfície-aire. Aquest sistema antiaeri de mitjà abast s’ha exportat amb èxit a 7 països incloent-hi els Estats Units i Espanya. Tot i que podria utilitzar altres míssils aire-aire en servei s’utilitza l’AMRAAM, amb guiatge actiu per radar, que en funció de la versió emprada ofereix un abast màxim de 20 a 35 km.

La versió ER, amb la secció de propulsió i control de l’ESSM, en millora notablement les prestacions, augmentant l’abast en un 50% i l’alçada màxima en un 70%. Com a resultat s’assoleix un abast d’uns 50 km i la capacitat d’abatre avions que volen a gran altitud. Es tracta doncs d’un desenvolupament molt interessant, permetent equipar amb un míssil de grans prestacions a un sistema aeri relativament senzill i lleuger (que requereix poc personal i es pot transportar amb camions convencionals). Això permet una bona capacitat antiaèria orgànica a les forces terrestres, tot i que no arriba al nivell dels complexos sistemes antiaeris d’àrea, com els PATRIOT o SAMP/T, amb míssils de llarg abast i capaços d’interceptar míssils balístics.

Tal com vam argumentar relació als míssils CAMM, seria interessant emprar els mateixos míssils SAM (superfície-aire) tan en plataformes terrestres com marítimes. L’ús d’un mateix disseny comportaria múltiples estalvis: d’adquisició, logística, manteniment i entrenament. Ara per ara no es planteja l’ús naval de l’AMRAAM-ER, però s’està desenvolupant l’ESSM Block II que també comptaria amb guiatge de radar actiu. Aquest podria ser emprat tant des de vaixells de guerra com en sistemes antiaeris terrestres. Amb un abast de 50 km o més una sola bateria com la NASAMS oferiria una defensa antiaèria útil per  defensar l’espai aeri de punts estratègics, múltiples unitats terrestres desplegades o unitats navals (permetent també protegir vaixells propers).

Fonts: Defense News, Raytheon

M72 EFE: llançacoets portàtil utilitzable en espais tancats

M72 a l'esquena

Soldat disparant una metralladora FN Minimi amb un M72 a l’esquena Foto: Exèrcit Noruec

L’empresa noruega Nammo ha presentat el prototip de l’M72 FFE (Fire From Enclosure), un llançacoets d’un sol ús que dispara un coet amb càrrega explosiva. Aquests llançacoets, habitualment disparats des de l’espatlla, són armes de suport a la infanteria les quals aporten una potència de foc molt major que els fusells o granades dels soldats. L’EFE és la darrera versió de l’M72 LAW el qual va entrar en servei a l’US Army el 1963, fa més de 50 anys. Inicialment el seu ús era com a arma antitancs, substituint als Super Bazooka, però el seu reduït calibre de 66 mm en limita l’efectivitat contra blindatges avançats. Actualment continua en servei en diverses forces armades, tant en versions anti-blindatges com anti-estructures. Respecte a altres armes semblants, com el Carl Gustav, l’M72 té l’avantatge de la seva lleugeresa amb un pes entorn als 4 kg.

La versió FFE aporta com a innovació principal la capacitat de ser disparat des d’espais tancats amb seguretat. L’impuls del projectil és compensat per una massa en retrocés, que s’expandeix al sortir del tub, en comptes de l’expulsió de gasos inflamats. Per tant la seva utilització és mes segura, reduint els riscos tant per l’operador com per les tropes adjacents. A més, redueix la “firma” al disparar ja que elimina completament l’emissió de fum i llum i en redueix en gran mesura el so. Per tant facilitat que la posició del tirador no sigui descoberta per l’enemic.

Nammo fa anys que desenvolupa versions millorades de l’M72 i ara presenta el disseny finalitzat de la versió FFE cercant el suport econòmic del Departament de Defensa dels Estats Units. La companyia preveu iniciar la fase de qualificació a mitjans de 2017 i acabar-la un any més tard, en cas d’aconseguir comandes podria començar la producció en sèrie l’any 2018. Tant els Cos de Marines dels Estats Units com les Forces Especials d’aquest país es perfilen com a futurs usuaris d’aquesta versió, ja que actualment n’operen el model canti-estructures convencional.

Sens dubte armes semblants a aquesta seran imprescindibles per equipar la infanteria de l’Exèrcit Català. Més enllà de les armes llargues, com els fusells o metralladores, calen armes amb una càrrega explosiva amb capacitat per danyar vehicles blindats i/o estructures. Aquestes armes portàtils ofereixen una gran potència de foc sense haver de recórrer a vehicles pesants o artilleria de suport. El llançacoets M72 EFE és especialment interessant pel seu baix pes i l’absència “d’explosió posterior” permetent un ús més segur i major discreció al disparar.

Fonts: Defense News, Nammo

380-HLDc: sensors compactes de FLIR

A l’AUSA 2016 FLIR ha presentat el seu nou sistema de sensors integrats Star SAFIRE 380-HLDc. FLIR és una empresa estatunidenca amb presència arreu del món i molt reconeguda per les seves càmeres tèrmiques. També estan molt presents en els sectors militar i de seguretat amb un àmplia gamma de sensors de grans prestacions. La sèrie Star SAFIRE té una configuració habitual tot integrant múltiples sensors òptics i làser en un sol capçal pivotant. Això permet un gran camp de visió àrea al voltant del vehicle o suport on està instal·lat i també en facilita l’estabilització tot compensant els moviments de la plataforma.

El 380-HLDc és la versió compacte del disseny original, ideada especialment pel seu ús en helicòpters. S’ha modificat per reduir la profunditat del conjunt, passat de l’habitual forma esfèrica a una de prismàtica amb menor alçada. Tenint en compte que el punt d’instal·lació habitual és al morro de l’helicòpter aquesta forma permet mantenir una major altura lliure respecte el sòl i evitar possibles danys als sensors. Per altra banda s’ha reduït el pes del sistema, aspecte sempre important en les aeronaus, baixant fins als 32 kg o menys en funció dels sensors equipats.

Aquest sistema integra una càmera de vídeo d’alta definició, una càmera tèrmica, una càmera infraroja, un seguidor làser i, com a novetat, un designador làser. Tots els sensors es controlen des de dins l’aparell amb una estació de control i comandament específics. A més compta amb un GPS integrat i un programari que geolocalitzar i seguir objectius seleccionats. La innovació principal d’aquest model és la incorporació d’un designador làser codificat, certificat per a marcar l’objectiu d’armes guiades per làser. Això permet a aquest sistema convertir un helicòpter convencional en un potencial helicòpter de combat, permetent disparar míssils antitancs com l’AGM-114 Hellfire o coets guiats per làser. Precisament a la mateixa fira Bell ha mostrat una versió armada seu helicòpter lleuger Bell 407, la qual equipa l’Star SAFIRE 380-HLDc, i que està en actualment producció per a una comanda d’exportació.

Sistemes de sensors integrats semblants a aquest tenen i tindran múltiples usos als cossos de seguretat, emergències i a les forces armades de la Catalunya independent. L’analitzat en aquest article seria òptim per a helicòpters d’exploració i atac lleuger per donar suport a les unitats terrestres o navals de les Forces de Defensa de Catalunya. Molts altres dissenys, prescindint del designador làser, serien de gran utilitat en plataformes de reconeixement, ja fossin aèries (avions tripulats, RPAS, aeròstats) o de superfície, com ara en vehicles terrestres de reconeixement o com a part dels sensors d’unitats navals. Sovint es destaquen més les armes que els sensors, però aquests són primordials per l’èxit de qualsevol missió militar. És sovint la manca d’informació, aportada per aquests sensors i d’altres, o errors en la seva interpretació (intel·ligència militar) els que porten a greus errors com el bombardeig de l’hospital de Kunduz.

Fonts: Army Recognition, FLIR

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

fifteen + thirteen =