Avions de vigilància aèria i de superíficie

A la fira aèria de Dubai, que se celebra aquest dies, s’ha anunciat l’acord entre la força aèria dels Emirats Àrabs Units i la companyia Saab per l’adquisició i modernització d’avions de vigilància. El contracte, amb un valor de 1.270 milions de dòlars, inclou l’adquisició  dos avions basats en el jet privat Global 6000 (imatge superior) i la modernització de dos Saab 340, actualment en servei.

Tots quatre avions es fonamenten en el sistema de radar Erieye, de tipus AESA sense parts mòbils, amb un abast de 450 km i capaç de detectar objectius des la superfície marítima fins a 20.000 m d’alçada. A més aquest avions disposen de comunicacions avançats, identificació amic/enemic (IFF), així com un sistema d’autoprotecció amb contramesures i diversos receptors. Saab destaca el seu model de desenvolupament continu o espiral, en el qual amb cada nou client es milloren les capacitats del Sistema Erieye i els sistemes associats. Això permet una millora en capacitats amb un menor cost de desenvolupament. Al seu torn les noves capacitats són fàcilment aplicables als models ja existents. Així per exemple la darrera versió del radar ha millorat la capacitat de detectar i seguir objectius petits, com ara vehicles aeris no tripulats o llanxes semi-rígides.

És el primer cop que s’utilitzarà el jet privat Bombardier Global 6000 com a plataforma per a missions AEW (Aerial Early Warning). Aquest és un des jets privats de gran abast de major popularitat des de la seva aparició, amb una velocitat de creuer de 900 km/h i un abast de 6.000 milles nàutiques (uns 11.000 km), tot i que en la configuració proposada aquestes xifres seran probablement menors. Si considerem que té un cost d’uns 50 milions de dòlars per unitat, i el cost del contracte supera els 1.200, veiem com la major part dels costos provenen de l’equipament electrònic i militar. Tot i que cal valorar-ho amb precaució, ja que els contractes militars sovint inclouen costos de desenvolupament, entrenament i suport.

L’aspecte més destacat dels dos nous avions és la seva capacitat millorada per realitzar simultàniament tasques d’alerta aèria i vigilància terrestre i marítima. Així a més del radar d’exploració aèria compten amb un radar d’exploració terrestre/marítima, sensors electro-òptics i tèrmics i programari complex que fusiona totes les dades. És clau també la capacitat per a rebre informació d’altres unitats aèries o de superfície i enviar informació d’objectius a aquestes. Aporta doncs aporta capacitats AEW (Aerial Early Warning) i ISR (Intelligence, Surveillance and Reconnaissance: intel·ligència, vigilància i reconeixement) crucials per a la consciència situacional. Sens dubte aquestes capacitats són clau pel control de l’espai aeri i marítim.

boeing_P8

Boeing P8 de la US Navy

Aquests dies també s’està produint un debat intens previ a la publicació del SDSR 2015 (Strategic Defence and Security Review), el programa marc militar del Regne Unit pels propers 5 anys. Una de les adquisicions a determinar és la d’un avió de patrulla marítima, ja que el Regne Unit ha perdut la capacitat de patrulla marítima i antisubmarina de llarg abast des de la retirada dels Hawker Siddeley Nimrod el 2011. Tot i que originalment semblava que el Boeing P-8 seria l’elegit el seu elevat cost podria suposar l’elecció d’un model menys ambiciós o d’una flota mixta amb diversos models. Són múltiples els oferiments que ha rebut el ministeri de defensa britànic, com el reactor japonès P-1 de Kawasaki i diversos dissenys basats en avions de transports turbopropulsats: C-130, C-295, C-27, etc.

Les plataformes amb propulsió amb motors de reacció (turbofan) aporten una velocitat elevada, cosa que permet assolir l’àrea de patrulla i tornar a la base en un temps molt menor. Cal remarcar que existeixen models de mides semblants als avions de reacció comercials de passatgers (com el P-8 derivat del Boeing 737) mentre que d’altres opten per modificar jets privats. Tot i el seu preu relativament elevat els jets privats solen comptar amb velocitats i autonomies elevades, útils per a aquestes missions, tot i que estan limitats pel seu espai interior i capacitat de càrrega. Les plataformes amb propulsió turbohèlice deriven de transports civils o militars, solen tenir un cost d’adquisició i operació menors. Tenen com a inconvenients una menor velocitat i sovint una autonomia limitada. Un aspecte a ressaltar és que algunes propostes, com l’Airbus C-295, compten amb rampa posterior i cabina compatible amb mòduls intercanviables. Això permet passar de configuració de reconeixement marítim a configuració de transport o d’altres finalitats, aportant una flexibilitat de gran interès.

Pel que fa a les plataformes no tripulades tot just ara comencen a desenvolupar-se per al seu ús en espai aeri comercial, degut als requisits de seguretat i tecnològics que això suposa. Així molt països que han utilitzat drones en missions a l’Afganistan o l’Iraq es troben amb la paradoxa de no poder utilitzar aquests aparells en el seu espai aeri. Ara per ara les plataformes tripulades segueixen com la millor opció pel reconeixement marítim i l’alerta aèria.

CASA_C-295MPA_16710

C-295 de patrulla marítima de la Força Aèria de Portugal

Així doncs, quina seria la millor plataforma de vigilància marítima i aèria per a Catalunya? Els avions AEW tenen un cost i complexitat elevats i primer caldria bastir una xarxa de radars terrestres. Considerem que fins que que no comptem amb més personal i avions de combat no serien una adquisició prioritària. Per contra la vigilància marítima és una capacitat més senzilla però igualment important. En un primer moment permetria realitzar missions de vigilància per garantir el compliment de la llei, localitzant embarcacions sospitoses de tràfic de drogues, pesca il·legal, supervisió del trànsit mercant, etc. De fet tenir mitjans de patrulla marítima podria ajudar en el procés de negociació pel repartiment d’aigües territorials i de zona econòmica exclusiva (EEZ). De cara a minimitzar els costos i temps necessari per assolir les capacitats necessàries proposem que les Forces de Defensa de Catalunya heretin part dels avions de transport i patrulla CN-235 i C-295 espanyols. L’Exèrcit de l’Aire Espanyol compta amb 13 avions de transport tàctic C-295M i 8 de patrulla marítima CN-235 (als quals caldria sumar 2 de la Guàrdia civil i 3 de Salvament Marítim). En funció del varem utilitzat (població, impostos, etc.) ens correspondrien un mínim de 2 aparells de cada tipus.

A mig termini caldria afegir la capacitat AEW i una plataforma comuna que hi sumés les capacitats de reconeixement marítim i terrestre suposaria un gran avenç. Aquest avió podria tenir una configuració i tecnologia semblants al model de Saab que descrivim al principi de l’article. Utilitzats conjuntament amb plataformes no tripulades i altres sensors (fixos o mòbils, terrestres o marítims) podrien garantir la consciència situacional de les nostres unitats.

Per acabar mostrem un vídeo de Saab que il·lustra les capacitats i missions dels avions de vigilància marítima, com el CN-235. Aquests, conjuntament amb els patrulles d’altura i litorals, permetrien vigilar les aigües territorials i la EEZ en un marc temporal curt i amb uns costos perfectament assumibles pel govern de la República de Catalunya.

Fonts:

 

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

4 comentaris

  • Pingback: Revisió estratègia del Regne Unit | Defensa.Cat

  • Pingback: T-6C per a Nova Zelanda – Defensa.Cat

  • Que penseu de l’ús de dirigibles per a tasques de vigilància costera?
    Tenen l’avantatge de poder romandre en vol durant molt més temps que un avió.

    • Tot i que a priori plantegen característiques interessants són sistemes encara en desenvolupament (i curiosament amb idees semblants als dirigibles emprats a inicis del segle XX). Ara bé, creiem que en els primers anys de les Forces de Defensa de Catalunya aquest no seria un sistema prioritari. En primer lloc caldria adquirir, entrenar i desenvolupar tàctiques per operar altres plataformes com ara avions de patrulla i drons tàctics. Això sí, caldrà seguir el possible desenvolupament dels nous dirigibles.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eighteen + eighteen =