Cap al Servei Català d’Intel·ligència Militar

Defensa.Cat és un projecte obert col·laboracions de tothom que comparteixi la nostra visió d’una Catalunya estat, amb les responsabilitats i deures que això comporta. Estrenem en aquest cas una col·laboració especial del tinent de primera Azriel ML, que ens escriu des de Nimrod (Israel), sobre la necessitat i característiques bàsiques dels serveis d’intel·ligència militar:

La intel·ligència, necessitat urgent

Del2010 ençà amb la liquidació total de les competències autonòmiques de Catalunya, els ciutadans de Catalunya i els seus funcionaris més lleials han quedat a la mercè dels poders de decisió administratius i financers de Madrid, capital de l’estat espanyol. No hi ha hagut un sol marge de maniobra per satisfer les necessitats de benestar ciutadà dels ciutadans europeus de l’autonomia Catalana.

A aquesta espiral xucladora i forat negre gestor, cal afegir-hi les brutals ofensives mediàtiques i polítiques per condicionar la psicologia de determinades franges de la població catalana: les més desprotegides, vulnerables i exposades. Ofensives amb la voluntat d’enfrontar-les segons els seus orígens, llengua materna o poder adquisitiu i tot plegat en contra de la voluntat democràtica, pacífica i majoritària dels Catalans que a les passades eleccions han constituït un Parlament Independentista per assolir un nou Estat.

És en aquest context que la constitució d’una intel·ligència catalana pròpia esdevé tant urgent i necessària per fer front als discursos i accions d’un estat que ha estat preparant la via repressora a gran escala, castigant durament la dissidència i atacant psicològicament els Catalans, buidant-los de drets i llibertats.

Per què “militar”? Lleialtat i Competències

Tornem al 2010. Des dels 2010, els nostres propis mitjans de comunicació no han deixat mai de banalitzar, menysprear, ignorar i fins i tot ridiculitzar la importància i responsabilitat que requereix fer un estat independent en l’eix troncal que no és ni més ni menys que la protecció dels interessos de tots els seus ciutadans. Ja no ens trobem al 2010, som al 2015, amb un parlament independentista disposat a arribar a les darreres conseqüències polítiques que requereixen la desconnexió i fundació d’un estat català lliure i sobirà, però també amb uns aparells espanyols agressius, verticalitzats i concentrats en determinats sectors, empreses, càrrecs i personalitats catalanes.

Per molt petites que siguin nacions com Estònia, Escòcia, Flandes, Nepal, Armènia o Kurdistan, i independentment de les seves ideologies anant des de l’anticapitalisme fins al liberalisme conservador, no renuncien ni renunciaran mai a la protecció dels interessos de tots els seus ciutadans. Es basen en la prevenció i requereixen estructures jerarquitzades i formades en les temàtiques de seguretat i defensa que puguin acordar rangs de prioritat als riscos i amenaces a les que s’hagin de trobar.

I és que “militaritzar”, no significa res més que jerarquitzar de forma integrada, competent i eficient com a reflex de la totalitat i diversitat de l’estat al servei dels seus ciutadans. És a dir prendre consciència de la geografia i topografia, eixos de comunicacions, telecomunicacions i transports, centres de comandament, distribució demogràfica, eixos d’activitat… Resumint: tenir actualitzats en tot moment la quantificació i qualificació d’aquests paràmetres. Lleialtat i competències.

Els 4 braços del sCIM

Funcionen de forma independent en dos camps:

  • El pròpiament militar en accions militars.
  • El civil que realitza el filtre de l’entorn militar.

1r) Recol·lecció massiva de dades: múscul tàctic
En què es basa la intel·ligència? Espionatge pur: no ometre res, discreció i eficiència (exactitud i precisió). Com hem dit abans consisteix en prendre consciència del que tenim, com ho tenim, on ho tenim, per què ho tenim i quan ho tenim. Parlem doncs tant d’amenaces i vulnerabilitats pròpies, com d’objectius. Significa recol·lectar dades en forma de documents, fotografies, imatges, vídeos, àudios, extractes bancaris, o actes notarials entre tants altres.

Recol·lectar dades significa tenir gent sobre el terreny, més comunament entès com “agents”, “informadors” o “confidents”, que facin activitats de patrullatge, infiltració i escolta. No poden comprometre la seva seguretat ni la de l’estructura a la que pertanyen. Aquestes es fan tant a les pròpies línies com a dintre de les línies enemigues.

Parlem doncs de tecnologia punta: drons, radars, satèl·lits, radiofreqüències, fotografies aèries, televisions, diaris, Twitter, Facebook, Whatsapp, Instagram i Telegram. Parlem també d’electrònica analògica, numèrica i digital, així com d’informàtica furtiva i evasiva.

La tasca dels agents sobre el terreny acaba amb la transmissió de les dades al braç de processament: el debrieffing. El formen les persones amb les competències, sensibilitats, actituds i habilitats específiques per la tasca encomanada.

2n) Processament de dades: classificació
Aquest braç és el que s’encarrega de la classificació i ordenament de les informacions recopilades amb l’objectiu de fer-la accessible al braç d’anàlisi. La classificació es fa doncs segons la tipologia del material recopilat. Es reben totes les dades del braç de recol·lecció, i es comencen a evidenciar els diferents elements que sobresurten i de la forma, freqüència i gruix amb el que sobresurten.

Aquest braç és el més crucial i vulnerable, donat que fa de pont entre la recopilació i l’anàlisi, i per tant ha de tornar la informació comprensible. Cal una forta disciplina, així com metodologia ordenada i clara. Fa doncs de filtre del gruix dels elements enviats segons uns protocols, i en ressalta el grau de sensibilitat i urgència. El formen persones eficients i rigoroses.

3r) Anàlisi de dades: la cuina
En aquest punt és quan arribem a l’engranatge crític. És urgent aquesta amenaça? Aquest cable és fiable? El braç d’anàlisi s’encarrega doncs d’enganxar els diferents elements evidenciats pel braç de processament i els lliga els uns amb els altres. S’encarrega del reagrupament de les dades en la seva descripció més extensiva i precisa des de les vessants qualitatives o quantitatives, o les dues a la vegada.

S’elabora el “cable” de l’amenaça, objectiu, vulnerabilitat que comprendrà el cos com a resultat de l’acció quantitativa de recol·lecció d’una banda, i l’acció qualitativa de processament de l’altre. L’equip del braç d’anàlisi de dades és qui s’encarrega aleshores de trametre l’informe complert al braç estratègic. El formen persones psicològicament fortes, intuïtives i ambicioses.

4t) Conclusions: les estratègies
Un cop fet l’anàlisi de les vulnerabilitats, riscos, amenaces i objectius segons el seu grau d’urgència, és quan s’elabora el procés de presa de decisions amb l’objectiu de preveure, predir, anticipar i traçar les principals tendències que es dibuixen en final de procés. El braç estratègic és qui s’encarrega de la creació de les alternatives, opcions i estratègies a prendre. Recorre a l’expertesa de centres d’estudis, intentant trobar les similituds característiques amb circumstàncies similars.

És qui dibuixa el ventall de les amenaces i operacions que poden tirar endavant, però en cap cas ni proposa ni aprova cap tipus d’operació concreta. Aquestes es transmeten al comandament operatiu que és qui decidirà en ultima instància quina operació queda aprovada i la supervisarà. L’integren les persones més lleials amb una llarga fulla de serveis.

Fonts:

Fotografia de la seu del Government Communications Headquarters (GCHQ), agència britànica d’intel·ligència i criptografia (Imatge del ministeri de defensa del Regne Unit).

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

4 comentaris

  • Robert Gelaberto Sans

    Una Nacio sobirana ha d’esser la casa confortable per tots els seus ciutadans. Com en un joc d’escacs les peces blanques, els ciutadans de la propia nacio, han de guanyar sempre la partida a les fitxes negres, ciutadans d’altres nacions, que tambe juguen i volen guanyar.

  • Atemptats com els de París mostren la importància de disposar d’un bons serveis d’intel·ligència, tant policials com militars que permetin descobrir els terroristes i evitar els atemptats.

  • Jo recomanaria afegir en aquest sistema d’intel·ligència o almenys en una secció annexa del mateix, un sistema de captació d’informació civil La possibilitat de rebre denuncies per part de la població civil de forma fàcil i segura de comportaments sospitosos per la seguretat nacional. No tinc constància de l’aplicació d’aquest sistema en cap país, però crec molt en la seva utilitat pràctica. El sistema de tractament seria una mica més complexa, però un cop filtrat, donaria un bon resultat. 1000 ulls veuen més que dos ulls.

    • Benvolgut Josep, defensem la col·laboració ciutadana però probablement caldria adreçar les sospites o denúncies a la policia més que no directament als serveis d’intel·ligència. Això sí, la col·laboració entre els diferents cossos de seguretat i intel·ligència hauria de ser fluïda i total.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

11 − 5 =