Catalunya a la OTAN? Anàlisi comparatiu

Ahir es publicava al Finantial Times una entrevista al president de la Generalitat Artur Mas centrada en la independència de Catalunya. Aquest és un dels mitjans de comunicació financers més influents arreu del món i l’entrevista és una mostra més de la internacionalització del procés d’independència. Els eixos de l’entrevista es centren en el passos a seguir després de les eleccions, aspectes econòmics i també en relació a la defensa. Les afirmacions del president sobre aquests àmbit reproduïdes a l’entrevista:

Entre d’altres respostes el president Mas va afirmar que “La defensa és el tema més delicat, i no hi ha un consens en aquest aspecte a Catalunya” (…) “Però el meu partit i jo personalment creiem que Catalunya s’ha de mantenir dins de la OTAN. I un membre de la OTAN ha de pagar les seves obligacions.” (…) “Seria impossible per a Catalunya no comptar amb la seva pròpia estructura de defensa, tot i que en seria una de petita.”

Així el President Mas defensa la creació d’unes forces armades i el manteniment del nou estat a la OTAN. És la posició que considerem més assenyada en la situació geopolítica actual, cercant la màxima col·laboració amb els estats veïns i el màxim suport per al reconeixement del nou país. Entenem les reticències de molts ciutadans i partits respecte a aquesta posició, però tenir forces armades és la norma als països del nostre entorn. Cal prioritzar les inversions socials i la millora econòmica però no es pot renunciar a la defensa del país. De fet els països que prenem sovint com a referència social i econòmica disposen de forces armades i en diversos casos es troben ben integrades i valorades a la societat: Dinamarca, Àustria, Noruega, etc. Volem analitzar breument el cas dels països europeus:

EU_and_NATO

LILA: Països de la Unió Europea i la OTAN; BLAU: Països de la UE que no formen part de la OTAN; TARONJA: Països de la OTAN que no formen part de la UE

Tots els 28 membres de la Unió Europea compten amb una forma o altre de forces armades i d‘aquests 22 països també formen part de la OTAN. Dels països que no en són membres a Suècia (el més poblat i ric) l’opinió pública es mostra més favorable a entrar a formar-ne part. Àustria i Finlàndia s’han mantingut neutrals essencialment degut a la realitat geopolítica posterior a la Segona Guerra Mundial i Irlanda el motiu principal ha sigut el conflicte polític amb el Regne Unit sobre Irlanda del Nord. És cert que a Catalunya el referèndum d’adhesió d’Espanya a la OTAN va perdre, però la situació ha canviat molt dels dels anys 80. Si ve apostem completament per unes Forces Armades Europees actualment tan sols existeixen algunes iniciatives en aquest sentit i la OTAN és l’aliança militar més rellevant per fer front als reptes estratègics actuals. En el procés d’independència hem de reduir al mínim el risc, i això vol dir assegurar la seguretat jurídica i millorar els serveis públics, però també homologar-nos als països veïns pel que fa a la seguretat i la defensa.  A la següent taula podem veure els 28 països membres de la Unió Europea, la pertinença a la OTAN, PIB i nivells d’inversió militar anual (en % del PIB) i nombre de personal militar.

País de la UE (1)Membre OTAN (2)Població 2015 (1)PIB any 2014 (3)Inversió militar en % PIB (2)Personal militar (milers) (2)Proporció personal militar (per miler) (2)
Alemanya80.704.6913.859.5471,41862,31
ÀustriaNo8.511.000437.1230,8232,71
Bèlgica11.203.992534.6721,0312,78
Bulgària7.245.67755.8371,6314,27
Croàcia4.246.80957.1591,6174,00
Dinamarca5.621.607340.8061,4173,03
Eslovàquia5.400.59899.9711,0162,96
Eslovènia2.061.08549.5061,283,88
Espanya46.507.7601.406.8550,91352,89
Estònia1.315.81925.9532,064,53
FinlàndiaNo5.451.270271.1651,2224,04
França66.076.9092.846.8892,22223,36
Grècia10.992.783238.0232,414312,96
Hongria9.877.365137.1040,9272,73
IrlandaNo4.604.029246.4380,991,96
Itàlia61.152.7982.147.9521,61762,94
Letònia 2.001.46831.9701,052,48
Lituània2.943.47248.2320,8124,06
Luxemburg549.68062.3950,511,84
MaltaNo425.38410.5820,624,72
Països Baixos17.082.000866.3541,3372,20
Polònia38.018.000546.6441,8992,57
Portugal10.427.301230.0122,2434,11
Regne Unit64.105.6542.945.1462,31692,64
Romania19.942.642199.9501,1713,56
República Txeca10.398.697205.6581,2242,28
SuèciaNo9.644.864570.1371,3151,56
XipreNo858.00023.2692,11210,52

Amb dades de 2013 la mitjana de despesa militar dels 28 és de 1,36 ± 0,10 del PIB i el personal militar de 3,71 ± 0,46 ‰ de la població. Emprem la mediana per estimar la tendència central dels 28 membres de la Unió Europea: 1,25% del PIB i 2,95 ‰ de la població.  Fent una extrapolació simplificada al cas de Catalunya parlaríem d’un pressupost anual d’uns 2.600 milions d’€ i un personal militar de 22.000 efectius. No és un càlcul sorgit d’una anàlisi estratègica, tan sols assumim l’axioma que el nostre esforç hauria de ser equiparable al de la resta de països de la Unió Europea. Però no tan sols seria un cost, ja que oferiria múltiples oportunitats: llocs de feina, activitat econòmica, equilibri territorial, reconeixement internacional, etc.

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

3 comentaris

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 + 20 =