Coets o míssils? Terminologia i innovació

Quan els mitjans de comunicació cobreixen conflictes armats sovint es produeixen confusions en les denominacions d’armes i vehicles militars. Aquesta tendència s’agreuja pel domini de la terminologia en anglès, l’ús extensiu d’acrònims i la manca de fonts de referència en català sobre aquests àmbits. A Defensa.Cat tenim previst crear un petit glossari sobre tecnologia militar que contingui aquests termes i la seva traducció i definició al català.

Una de les confusions habituals es produeix en parlar de míssils, coets i altres armes o projectils. Genèricament un coet és un projectil que es propulsa mitjançant gasos a gran temperatura i pressió expulsats per un dels seus extrems, el mateix principi bàsic que es segueix tant en focs artificials com en coets espacials. Els coets també s’han emprat des de fa segles com a armes, però cal diferenciar-los de les bombes, míssils i altres armes. Per començar les bombes són artefactes explosius, sense propulsió i amb una espoleta o detonador. En els darrers anys s’han popularitzat sistemes de guiatge per a les bombes aire-terra emprades pels avions de combat. Així s’augmenta en gran mesura la precisió emprant guiatge per làser o GPS. També s’han desenvolupat bombes planadores, que n’augmenten l’abast i solen comptar amb sistemes de guiatge, en són exemples les Small Diameter Bombs americanes. En tot cas no s’han de confondre amb míssils, ja que compten amb guiatge però no són propulsió pròpia.

Els coets militars són projectils propulsats mitjançat un motor coet amb un cap de guerra (ja sigui explosiu, de fum, perforant, etc.), són per tant armes propulsades i no guiades. S’apunten amb la pròpia orientació del vehicle i tenen una precisió baixa, per això es disparen en ràfegues per afectar a una zona. Històricament es van fer famosos els coets Katiuxa soviètics de la Segona Guerra Mundial, però van ser diversos els països que n’utilitzaren també en el rol aire-aire i d’aire-superfície. Actualment es manté el seu ús en l’artilleria de coets i especialment des d’helicòpters armats com el Tiger.

Els míssils són armes propulsades que compten amb un sistema de guiatge. En són exemples paradigmàtics els míssils aire-aire com per exemple l’IRIS-T. Existeix una gran diversitat de míssils i se solen classificar en funció del seu ús: míssils aire-aire, míssils terra-aire, míssils de creuer, etc. Així mateix el guiatge pot ser autònom o teledirigit, i emprar sensors com ara càmeres de vídeo, infraroigs o radar, entre d’altres. En següents articles abordarem les diferents tipologies i exemples de míssils.

Reaper_UAV_Kandahar

Vehicle aeri no tripulat Reaper amb 2 bombes guiades per làser i 4 míssils Hellfire

Com a exemple de coet aire-terra volem destacar els coets Aculeus i llançadors Telson de l’empresa francesa TDA Armements. Aquesta és una segona generació de coets aire-terra, amb un sistema de llançament per inducció, que no requereix de cables que connectin el llançador i cada coet, tot enviant energia i dades de forma inalàmbrica. Això n’agilitza la recàrrega i fa més fiable el seu ús. A més ofereix avantatges únics com la capacitat de seleccionar i enviar informació als coets de forma digital, per exemple permet designar a quina distància es vol que explotin aprofitant les dades dels sensors de l’aeronau. Un altra avantatge clau és el seu sistema de xifratge que tant sols permet que es disparin des de llançadors originals. Així s’evita el seu ús a posteriori per part de forces terroristes o rebels, per exemple en forma de dispositius explosius improvisats.

Aquest coets són la darrera evolució dels SNEB francesos amb un cos de 68 mm de diàmetre. El segment de motor coet és comú entre les diverses versions i existeixen múltiples ogives: de pràctica, explosives, amb dards metàl·lics i explosiva amb guiatge làser. Actualment s’empren en els helicòpters d’atac Tiger amb llançacoets amb capacitat per a 22 i 12 coets, també hi ha llançadors de 8 coets per a helicòpters lleugers. S’ha dissenyat i provat llançadors de tan sols 2 coets per a equipar vehicles aeris no tripulats, com el Tanan. També existeixen llançadors de 12 coets per avions de combat.

Una de les innovacions més destacables en els coets militars és la incorporació de versions amb guiatge làser. Així el coet passa a ser un míssil, capaç de seguir el feix del designador làser i impactar en objectius concrets i no en una àrea general com en el cas dels coets no guiats. Els Aculeus guiats per làser tenen un marge d’error menor a 1 metre, a més compten amb un cap explosiu amb un radi de destrucció màxim de 20 metres, reduint els danys col·laterals. En aquesta versió cada coet té un pes total de 8 kg i s’estima que valdran uns 18.000 €. Pot semblar un preu molt elevat, però per a missions per les quals s’ha dissenyat actualment se sol utilitzar el míssil antitancs Hellfire II, amb un cost superior als 100.000 € per unitat. Així doncs representa una alternativa més senzilla i econòmica amb capacitat multiplataforma per equipar avions, helicòpters i vehicles aeris no tripulats. També s’ha proposat el seu ús en plataformes terrestres o navals.

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eleven + seven =