Els reptes de la logística militar

Continuem la sèrie sobre logística militar que vam introduir el novembre passat amb l’article Què és la logística militar?. Unes hipotètiques Forces de Defensa de Catalunya hauran de ser equipades, alimentades i sostingudes cercant la màxima eficàcia a un cost raonable. Aconseguir-ho comporta importants reptes de gestió, emmagatzematge, transport… De fet podem dir que un objectiu d’una bona logística és passar desapercebuda. Això s’assoleix si els soldats i demés personal reben el que necessiten en el moment adequat, en les condicions requerides i prestant-hi el mínim d’atenció. És ben sabut doncs que una logística eficaç ajuda a projectar una bona imatge de la institució vers els soldats. I, encara més important, ajuda a mantenir la moral i l’efectivitat en combat de la tropa i les forces armades en general. Per tant les unitats de logística són part indispensable de qualsevol exèrcit.(1)

L’exemple de Suïssa

Centre logístic militar. Imatge del Ministeri de Defensa de Suïssa.

Per a assolir aquests objectius diversos estats i serveis d’arreu del món han optat per diferents mètodes. Com un estat amb una superfície i població similars al nostre proposem com a exemple el cas de Suïssa. La República Helvètica disposa d’unes forces armades de reclutament obligatori en la qual equipar el gran nombre de nous reclutes i mantenir els entrenaments regulars requereixen un notable esforç logístic. Per donar-hi resposta compta amb la Base Logística de l’Exèrcit, un comandament únic que uneix serveis logístics i mèdics. D’aquest en depenen 1 batalló de comandament, 4 batallons logístics (+1 companyia d’alta disponibilitat), 4 batallons mèdics, 4 de suport i 1 d’infraestructures amb un total de fins a 16.000 efectius.(2)

Militars carregant un camió. Imatge del Ministeri de Defensa de Suïssa.

La Base Logistique de l’Armée compta amb cinc centres logístics repartits pel país on s’emmagatzema tot el material necessari. Les seves unitats també realitzen el manteniment dels vehicles militars i són responsables de totes les infraestructures militars helvètics (entorn a 25.000). Pel que fa al material mòbil compta amb centenars de vehicles, cal destacar-ne la modernització dels camions iniciada el 2010 amb l’encàrrec de 910 camions a la italiana IVECO.(3) Com és lògic les Forces Aèries també proporcionen aeronaus en suport a les tasques de la base logística. En destaquen els helicòpters Super Puma/Cougar i les avionetes STOL Pilatus PC-6. Recentment s’ha anunciat que estan en negociació amb el Ministeri de Defensa alemany per a l’ús compartit de 13 nous avions de transport A-400M.(4)

Un cas pràctic

Suposem un cas pràctic simplificat: una companyia d’infanteria lleugera realitza unes maniobres durant 5 dies en una zona relativament aïllada de les vies ràpides. Per tal de no carregar en excés al personal, les racions que transporten son només per 2 dies. El sistema logístic ha de tenir previst:

  1. Què necessitarà la tropa? Racions per a 3 dies addicionals.
  2. Quan la necessitarà? Al final del 2n dia.
  3. Les racions seran entregades en les millors condicions.

El flux serà el més senzill possible: Magatzem –> transport –> tropa. En base a les necessitats exposades, el sistema ha de tenir l’estoc suficient de materials per a absorbir aquesta demanda (si bé planificada amb antelació en aquest cas senzill). Un cop garantit aquest estoc, s’ha de procedir a retirar-lo del magatzem. Evidentment no podrem entregar palets als soldats (en aquest cas), per tant les unitats de consum han de ser correctament manipulades per a poder servir al client final de la manera més còmoda (en petites capses de vàries racions, per exemple).

Racions preparades (MRE) de l’Exèrcit dels Estats Units emmagatzemades

Ja s’ha manipulat i carregat el material als vehicles de transport, que seguiran una ruta segura fins al punt d’entrega. El mitjà de transport haurà de ser l’adequat (en nombre i en tipus) per als materials que tracta i la ruta a seguir, a més de dotar-se de personal qualificat en el seu tractament i eventual defensa. Els soldats rebran el material i podran prosseguir amb les seves maniobres. Tot això ha de quedar registrat per tal de poder seguir els nivells de consum de cada magatzem i mantenir la seva flexibilitat operativa.

Miríades de productes, la necessitat de classificar

Mitjons, munició, medicines, recanvis i fins i tot lavabos portàtils i paper higiènic, tot ha d’estar quan se’l requereix i on se’l requereix. La mateixa OTAN, en el seu afany d’afavorir una major integració entre els seus membres, proposa i executa l’ús d’una classificació dels materials segons la seva naturalesa. D’aquesta manera, les classes de subministrament OTAN son:(5)

Classe I: Subsistència (menjar, ferratge…)
Classe II: Roba i equipament, armes, eines, recanvis, vehicles
Classe III: POL (Petroleum, Oil and Lubricants) i altres productes químics
Classe IIIa: Subclasse corresponent a combustible i lubricants per aviació
Classe IV: Materials de construcció
Classe V: Municions, explosius i agents químics de tot tipus

 

Una classificació d’aquests tipus és clau per a garantir l’eficàcia en el seu emmagatzematge i transport però també per a garantir la seguretat. Així s’estableixen procediments, condicions d’emmagatzematge i tipus d’empaquetament i protecció específics per a cada categoria. A tall d’exemple no tindrem cap problema per enviar racions d’aliments per via aèria fins i tot en aeronaus civils. Per contra molts dels elements de la Classe  V requeriran precaucions i transports específics.

Hi ha una gamma enorme de diferents tipus de materials i per a la organització pot ser fàcil confondre’s i equivocar-se. És per això que serà necessària l’adopció d’un sistema ERP (sistemes de planificació de recursos empresarials o Enterprise Resource Planning) per a poder fer una correcta parametrització.

Búnquer noruec emmagatzemant munició.

La disciplina és un factor clau en totes les forces de defensa i la logística no n’és una excepció. Això vol dir que hi ha d’haver uns procediments (que no excessiva burocràcia) i s’han de respectar, sabent cadascun dels actors quina és la seva tasca i a qui han de demanar o donar comptes. No obstant això, el propi sistema haurà de garantir el funcionament eficient en situacions de crisi. Per això és recomanable disposar d’un protocol d’emergències, així com un constant reciclatge per tal d’anar millorant els processos. En una ciència tan complexa com és la logística, la simplicitat és un valor, d’aquesta manera és recomanable l’estil KISS (en anglès Keep It Simple & Stupid – mantenir-ho simple i estúpid), cosa que ens permetrà assolir més fàcilment els objectius que ens proposem.

Consideracions per a les Forces de Defensa de Catalunya

Catalunya com a país occidental rodejat d’estats membres de l’OTAN podria adoptar de bon començament el seu sistema de classificació als estàndards de l’Aliança. Amb la situació actual d’inestabiltiat a la Mediterrània, és ben possible que es requerís la infraestructura catalana per a donar suport a estats aliats. D’aquesta manera, Catalunya hauria de tenir ben integrats aspectes com el Host Nation de l’OTAN, que entre d’altres, reclama controlar, donar suport i executar el RSOM (Reception, Staging and Onward Movement – Recepció, col·locació i moviment endavant), acordar protocols amb nacions veïnes i donar suport al transport civil i militar. S’ha de recordar, no obstant, que en el món OTAN la logística és encara responsabilitat individual de cada país (5).

El port de Barcelona. Foto de Pablo Costa, CC-BY-SA 3.0 via Wikimedia

Al principi de l’article hem analitzat el cas de Suïssa i la seva organització. Respecta al cas català volem destacar les propostes que Dorcha Lee, coronel retirat de les Forces de Defensa d’Irlanda, exposa al llibre “Política de defensa i estat propi”. Ell planteja un model de Forces de Defensa de Catalunya (FDC) professionalitzat, eficaç com a instrument de dissuasió i defensa territorial, a més de suport en situacions d’emergència i participant en missions de pau a l’estranger. En l’estructura organitzativa que proposa per a donar resposta a aquests reptes l’àmbit logístic seria assumit per dos batallons especialitzats (un per a cada brigada) que integraria les següents unitats: companyia de transport, companyia mèdica, companyia de munició i companyia de manteniment i subministraments. Pel que fa al dominis naval i aeris també proposa equipar-nos algunes unitats amb capacitat de transport i aprovisionament.(6)

Tenint en compte les circumstàncies exposades, la creació de grans magatzems especialitzats en les diferents classes de subministrament pot ser bona. Al ser Catalunya un país relativament ben integrat (tot i les greus deficiències d’algunes vies de comunicació), es poden col·locar aquests magatzems en els llocs on més servei facin. Per raons de seguretat, es descartaria en un principi la idea d’un gran magatzem centralitzat i s’optaria per una federació de magatzems de consolidació (7), on rebrien altres classes de subministrament (excepte les classes III i V, que òbviament haurien d’anar per diferents canals) poguessin servir a les seves unitats dins la seva zona d’influència Nielsen (àrea al voltant del qual magatzem pot servir als seus clients). La Supply Chain expressada d’una forma molt senzilla seria la següent: Magatzem General Classe X → magatzem consolidat → unitat. Aquesta és només una proposta de la multitud que se’n poden fer. Així mateix, la realitat recomana també guarir-se l’esquena en afers logístics: estem parlant de magatzems especials amb estoc de seguretat de totes les classes.

Per acabar, fóra bo que l’estament militar i la societat en general vagin reconeixent l’enorme importància d’una bona logística per al correcte funcionament de les FDC i la seva contribució a la seguretat i al benestar del país.

Fonts:

Imatge de portada de Rheintmetall: Camió amb sistema DROPS per a carregar i descarregar contenidors. En aquest cas amb un dipòsit/punt de provisionalment de combustible.

* Hem optat per emprar les denominacions en francès però tingueu en compte que a Suïssa també s’empren en les altres llengües oficials com l’alemany.

1) Günther Nagel, Brassey’s Encyclopedia of Land Forces: Transportation Corps

2) Ministeri de Defensa de Suïssa: Base logistique de l’armée

3) UPI, 15/06/13: Iveco ‘delivers’ truck to Swiss military

4) Defense News, 14/02/17: Czech, Swiss militaries could lease Airbus A400M from Germany

5) OTAN: NATO Logistics Handbook, 2012

6) Lee, Dorcha, p.195, Política de Defensa i Estat Propi (Editorial Base)

7) Monografías: Per a saber més sobre els tipus de magatzems

 

Què puc fer jo per ajudar a Defensa.Cat?

Defensa.Cat és un projecte portat per voluntaris amb el seu temps i esforç. Si ens vols ajudar pots: parlar del nostre projecte a coneguts, compartir i comentar els nostres articles i clicar als anuncis de la web per ajudar al nostre finançament. Gràcies per tot!

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

  • Una cosa que em va agradar en la creació dels mossos (en aquella època el fet de ser policia era molt malt vist per la societat catalana) va ser la seva socialització (policia de proximitat). Ara passa exactament el mateix amb el tema de l’exèrcit (forces d’ocupació). Per això crec que la seva implementació al territori serà igual d’exitós que els mossos. Ha de ser un exèrcit útil i completament integrat al territori si volem tindre el mateix èxit i prestigi que han tingut els mossos en la societat catalana.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 − 4 =