Euronaval 2016

Del 17 al 21 d’octubre es va realitzar la 25a edició de la fira Euronaval a França, una de les més importants del món en l’àmbit naval militar. Aquesta es realitza cada dos anys alternant-se amb la fira DSEI del Regne Unit. Des de la seva primera edició el 1968 es realitza a l’aeroport de le Bourget prop de París i compta amb el suport del ministeri de defensa i la marina francesos. Aquest any hi han exposat unes 400 empreses i ha rebut la visita de delegacions oficials de més de 70 estats. Aquestes són algunes de les novetats més interessants d’aquesta edició:

FTI, fragata polivalent i avançada

66617Sens dubte la presentació més esperada era el disseny de la fragata FTI que equiparà properament a la Marine francesa. Es tracta d’una fragata polivalent de mida mitjana amb una eslora entorn als 122 m, 19 m de i un desplaçament de 4.300 tones. El seu disseny parteix de l’impossibilitat pressupostària de construir el nombre planificat de les més pesades i complexes fragates FREMM. França adquirirà 5 FTI per a substituir la classe La Fayette, començant-ne les entregues l’any 2023. Alguns factors de disseny encarats a reduir costos són l`automatització per a permetre una tripulació reduïda (125 incloent-hi els 15 per a l’helicòpter),  un armament contingut i una propulsió CODAD només amb motors dièsel i evitant les costoses turbines de gas.

Del seu disseny destaca en primer lloc la proa invertida i l’arbre que integra els sensors i comunicació amb 4 panells fixos del radar d’escaneig electrònic. També està previst que incorporin sonar al casc i un de remolcat, que sumat als tubs llançatorpedes i l’helicòpter embarcar li conferiran bones capacitats antisubmarines. En el domini de superfície comptaria amb 8 míssils antivaixells Exocet, mentre que l’elecció del canó naval encara no estaria tancada (amb calibres possibles de 76 o 127 mm). L’aspecte antiaeri quedaria cobert amb els míssils Aster 15 o 30, amb 2 mòduls llançamíssils Sylver (amb un total de 16 cel·les verticals) i possibilitat d’instal·lar-ne 2 d’addicionals a posteriori.

Aquest fragata és un exemple d’una tendència recent a diversos països europeus a la cerca d’una fragata generalista amb bones capacitats però a un cost contingut. S’està optant per bucs grans (amb una tendència a abandonar les corbetes) pel seu espai i autonomia, mentre que l’automatització permet reduir les tripulacions. Pel que fa a l’armament es tendeix a un nombre més limitat que les fragates majors, sovint deixant la possibilitat d’ampliar-ho en un futur. Al Regne Unit estan desenvolupant les fragates de tipus 31 seguint aquest esquema, de forma semblant a Itàlia amb el seu nou disseny PPA.

Fonts: Mer et Marine, DCNS i Thales (imatge).

Sonars remolcats, més lleugers per a les noves fragates

66595Els sonars remolcats permeten detectar submarins a gran distància i són un equipament essencial en qualsevol vaixell de guerra dissenyat per a la guerra antisubmarina. Aquests sonars es submergeixen a una distància i profunditat notables mentre són remolcats amb un cable que els connecta al vaixell. Això permet assolir una distància de detecció molt major i amb menys interferències a la dels sonars situats al casc dels vaixells. Sovint aquests sistemes han estat vinculats a destructors de gran eslora o a fragates pesades, però els avenços en electrònica i materials està permetent la reducció del seu pes i l’espai necessari a bord del vaixell. A Euronaval s’han anunciat dues novetats en aquest sentit seguint aquesta tendència per part de les empreses europees líders en sensors Thales i Leonardo.

Thales ha presentat la versió compacte del seu sonar d’altres prestacions CAPTAS-4 amb la intenció que sigui seleccionat per equipar a les noves fragates FTI. Aquest sistema és dels més avançats que hi ha operatius i equipa a les fragates FREMM i . La versió modificada manté el sistemes sensors i de processament però n’alleugereix i fa més compacte la seva instal·lació. L’espai necessari a bord es redueix quasi a la meitat, passant de 83 a 45 m2, i el pes es redueix una quarta part passant de 34 a 25 tones.

D’altra banda, l’empresa italiana Leonardo ha presentat un nou sonar remolcat lleuger anomenat ATAS el qual equiparà a les futures fragates de patrulla italianes. Els detalls sobre el nou sonar remolcat italià són molt escassos, però afirmen que serà el més compacte i lleuger de la categoria. Tot això mantenint unes prestacions avançades de detecció, permetent el seu ús fins 300 m de profunditat i un abast de detecció màxim d’uns 40 km.

Fonts: Imatge i nota de premsa de Thales, Navy Recognition, Leonardo.

Sistemes de defensa aèria per a patrullers i auxiliars

En aquesta edició de l’Euronaval s’han presentat algunes novetats adreçades a oferir defensa antiaèria amb un pes i cost relativament baixos. Aquests sistemes podrien equipar a unitats navals lleugeres, com les patrulleres, o a vaixells auxiliars com els petroliers de flota. Aquests sistemes tindrien una complexitat molt menor a la dels míssils antiaeris de llançament vertical que solen equipar a la corbetes i altres vaixells de guerra majors. Tot vaixell de guerra compta amb armament ofensiu i defensiu, essent la defensa antiaèria una de les més importants ja sigui a nivell d’auto-protecció o per de defensa en àrea (que pot protegir a múltiples unitats adjacents). Tot i això moltes unitats menors o auxiliars no compten amb aquests sistemes. En el marc actual, on fins i tot actors no estatals poden accedir a míssils anti-vaixells, sembla raonable equipar tota unitat naval amb sistemes d’autodefensa antiaèries. Recordem el recent cas de l’atac al transport ràpid Swift, vaixell emprat pels militars de l’aliança àrab al Iemen, que va ser impactat i quasi enfonsat per un míssil C-802. Amb tota probabilitat si hagués comptat amb algun dels sistemes comentats anteriorment l’atac s’hauria neutralitzat.

L’empresa europea especialitzada en míssils MBDA va presentar durant la fira el primer exemple de producció del sistema Simbad-RC una torreta automatitzada per a disparar míssils VSHORAD Mistral. Aquest són míssils antiaeris de curt abast i guiatge infraroig que entraren en servei el 1989. D’origen francès s’han exportat amb èxit i equipen, entre d’altres, l’Exèrcit Espanyol. El disseny presentat suposa una evolució del clàssic muntatge Simbad també equipat amb 2 míssils però que és operat manualment. Per contra l’RC té un funcionament anàleg al de les estacions remotes d’armes ja que compta amb sensors i servomotors locals permetent ser operada des d’una consola dins del vaixell. Això permet una major disponibilitat operativa alhora que augmenta la protecció de la tripulació. Aquest disseny està pensat per ser la principal defensa antiaèria de patrullers o vaixells auxiliars, podent complementar la defensa d’unitats majors.

Un altra exemple, i primícia a Euronaval 2016, és el RAPID Sea Guardian un CIWS dissenya per Thales en base al canó automàtic CTA40. Aquesta arma de foc és un innovador projecte conjunt franco-britànic i equiparà vehicles blindats d’ambdues nacions. Empra un disseny amb característiques úniques degut a la seva munició telescòpica de calibre 40 mm. Aquesta encapsula el projectil dins un cilindre plàstic i amb propel·lent al seu entorn, aconseguint un solució molt més compacte i lleugera que un cartutx tradicional. En la versió presentada podria utilitzar diversos tipus de munició per contrarestar objectius de superfície o aeris incloent-hi míssil de creuer i antivaixells de vol ras. Serà doncs un sistema semblant a l’Oerlikon Millenium de calibre 35 mm alemany.

Lògicament també hi eren presents sistemes de soft kill per a protegir-se d’atacs amb míssils. Aquests enganyen als sensors de les armes enemigues per evitar que impactin contra unitats amigues. En són exemples destacats les contra mesures d’empreses europees com Lacroix o Terma.

Fonts: vídeo de Shepard Media, Navy Recongition, MBDA

VSR700 el futur dron de la Marine nationale

dcns_and_airbus_helicopters_to_jointly_work_on_french_navy_s_sdam_program_640_001Durant el saló s’ha presentant un nou dron VTOL pel programa de Système de Drones Aériens de la Marine (SDAM) que equiparà a la marina francesa. El disseny, anomenat VSR700, té una configuració d’helicòpter i és un desenvolupament conjunt de la naviliera francesa DCNS Group i Airbus Helicopters. La primera s’ocuparà de la integració amb el vaixells de guerra, així com les càrregues de sensors i enllaços de dades militars. Per altra banda Airbus serà responsable de l’aeronau, així com de les tecnologies necessàries pel seu control remot i autònom com la “visió i esquiva” per evitar impactar amb altres aeronaus.

La plataforma de base és l’helicòpter civil lleuger Cabri G2 d’Helicoptères Guimbal. Aquest és un helicòpter biplaça emprat en escoles de vol i compta amb característiques avançades com estructura de fibra de carboni i rotor de cua tipus Fenestron. A més com que ja té certificació de vol com a aeronau civil serà més senzill i econòmic certificar el seu ús com a dron en espai aeri civil (seguint la mateixa estratègia del dron tàctic de Sagem que equiparà a l’exèrcit francès).

L’ús de plataformes aèries de de vaixells té una gran tradició i sentit ja que permet ampliar enormement l’espai de reconeixement sobre les extenses superfícies marítimes. Fins i tot els radars més moderns i potents que equipen als vaixells de superfície es veuen limitats pel límit de l’horitzó. El drons més lleugers com sovint poden equipar només sensors òptics, per contra els basats en helicòpters lleugers ja són capaços d’equipar alguns dels moderns radars AESA, compactes i potents, oferint una bona capacitat de detecció en qualsevol condició climàtica.

Fonts: DCNS, Helicoptères Guimbal

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

one + thirteen =