Fa 100 anys: Batalla de Jutlàndia

Avui fa 100 anys de la Batalla de Jutlàndia que va enfrontar alemanys i britànics davant les costes de Dinamarca entre el 31 de maig i l’1 de juny de 1916. Va ser la batalla naval més decisiva de la Primera Guerra Mundial així com el darrer gran enfrontament entre cuirassats. Va enfrontar la Gran Flota de la British Royal Navy, comandada per l’almirall Sir John Jellicoe, amb la Flota d’Alta Mar de la Kaiserliche Marine, comandada pel vice-almirall Reinhard Scheer.

Les xifres de la batalla són testimoni de l’escala gegant d’aquest enfrontament: s’hi van enfrontar 249 vaixells de guerra (150 britànics i 99 d’alemanys), tripulats per més de 100.000 mariners, dels quals una desena part moriren (incloent-hi 3 almiralls). Els britànics van perdre 14 vaixells i uns 6.000 homes per 9 vaixells i 2.500 homes dels alemanys. Però de fet ambdós països es van proclamar vencedors de la batalla. És cert que els britànics van tenir majors pèrdues, però també comptaven amb moltes més unitats. Després de la batalla els almiralls alemanys no es van atrevir a realitzar cap altra gran atac al mar del Nord. Els vaixells de la Flota d’Alta Mar van restar a port per la resta de la guerra, suposant una victòria estratègica pel Regne Unit.

Torpedo-Stander-Z

Torpedoboote im Manöver de Willy Stoewer (creuer alemany ordenant un atac a la flotilla de destructors a la batalla de Jutlàndia)

Un aspecte a destacar és el canvi de paradigma estratègic i tecnològic que va suposar el desenllaç de la batalla. Abans de la guerra s’havia produït una cursa d’armament on un factor clau eren el cuirassats. Aquests grans vaixells, amb un blindatge i artilleria impressionants, eren extremadament cars de produir. Tot i això, molts dels cuirassats alemanys van actuar tan sols en una o poques batalles sense resultats decisius. Veient l’incapacitat de la flota de superfície alemanya es van prioritzar els submarins; tot accelerant la producció d’U-boote i decretant la guerra submarina sense restriccions (enfonsant vaixells mercants sense previ avís). Aquesta va posar sota gran pressió al Regne Unit, però alhora va ser un factor en l’entrada dels Estats Units a la Primera Guerra Mundial.

Les batalles navals són complexes, distant molt d’un simple intercanvi d’artilleria. Les maniobres de les flotes eren essencials per tenir avantatge, procurant situar els vaixells de guerra en línia i en la posició d’atac més favorable. La manca de sensors avançats, com el radar, implicava la necessitat de descobrir i seguir visualment a l’enemic. Per això hi havia unitats d’exploració, les quals havien de descobrir la flota enemiga i sovint acabaven actuant d’esquer. A part dels grans cuirassats les flotes comptaven amb creuers de suport i nombroses flotilles de destructors. Adjuntem un elaborada animació en forma de vídeo que permet veure els moviments de les unitats i el desenvolupament de la batalla de principi a fi:

Si en voleu saber més us recomanem la lectura dels següents llibres (són enllaços patrocinats una petita part de la compra servirà per pagar el servidor de Defensa.Cat):

51bXi45cUWL._SX327_BO1,204,203,200_

Jutlandia de Sergio Valzania: Castellà, ed. Ariel, 227 pàg.

51vGKkOlarL._SX367_BO1,204,203,200_

Dreadnought (Duel), Mark Stille: Anglès, ed. Osprey, 80 pàg.

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

thirteen + sixteen =