Notícies de drons militars

El passat mes de gener s’han produït múltiples notícies relacionades amb els drons militars. Aquest és un àmbit de creixent utilització i sobre el qual es parla moltíssim a tots els nivells. Evidentment creiem que aquests tindran un paper important en les Futures Forces de Defensa de Catalunya. Però volem començar amb un apunt terminològic ja que el Termcat ha anunciat que a partir d’ara caldrà emprar la paraula dron (catalanitzada de l’anglès drone). Així mateix es remarquen com a sinònims les denominacions “vehicle aeri no tripulat” i “UAV”.

S’empra la paraula per referir-se a aparells molt diferents, des de petits quadrirotors d’oci fins a aeronaus no tripulades propulsades a reacció i armades. És necessari doncs comptar amb un sistema de classificació com l’elaborat per la JCGUAV (Joint Capability Group on Unmanned Aerial Vehicles) de la OTAN:

  • Classe I (< 150 kg): inclou les subcategories dron micro (< 2 kg), mini (2-20 kg) i petit (> 20 kg). La majoria poden ser operats per un petit grup de soldats i tenen un abast limitat. S’empren en missions de reconeixement.
  • Classe II (150 a 600 kg): són drons tàctics, habitualment amb un sostre de vol d’uns 3.000 m i radi de missió de 200 km (controlats en línia de visió des del mòdul de comandament).
  • Classe III (> 600 kg): drons estratègics, capaços de realitzar missions de reconeixement i atac de llarg abast. Requereixen de centres de control i suport complexos, incloent comunicacions per satèl·lit. En formen part els drons MALE (Medium Altitud Long Edurance) com l’MQ-9 Reaper.

Tot seguit presentem múltiples novetats referents a drons de les categories classes 2 i 3, que han estat seleccionats, s’estan investigant o entraran en servei a Alemanya, França i els Estats Units d’Amèrica:

Alemanya selecciona el Heron TP

UAV israelià Heron TP

UAV israelià Heron TP

Alemanya ha seleccionat al disseny israelià Heron TP com a nou dron de llarg abast.  Suposa un opció de baix risc pels alemanys, que ja han operat la versió anterior del Heron a l’Afganistan. L’acord seria per un lísing (arrendament financer) de 3 a 5 aparells fins el 2025, amb un cost total de 300 a 600 milions de dòlars. Es tracta d’un sistema remotament tripulat tipus MALE capaç de volar a gran alçada en missions de llarga durada (fins i tot superiors a les 24h). Compta amb capacitat de transportar un gran nombre de sensors, així com armament.

És un altra mostra de l’estreta col·laboració política i militar entre ambdós països. Suposa també un gir respecte altres països europeus, com ara Espanya, que han optat pel MQ-9 Reaper dels Estats Units. Així mateix el dirigents Alemanys han reiterat la seva aposta per un dron MALE europeu, essent els Heron TP una plataforma provisional fins a disposar d’aquest nou disseny.

L’Heron TP és anomenat també Eitan i és un disseny de la companyia israeliana IAI. Propulsat per una turbohèlice PT6A és capaç de transportar uns 2.000 kg de càrrega a una velocitat màxima de 370 km/h, a una altitud de fins a 14.000 m i amb una autonomia superior a les 24h. L’aparell es troba integrat amb diverses armes d’origen israelià, però s’ha a anunciat l’interès per part d’Alemanya en integrar-hi el míssil britànic Brimstone. Aquest míssil aire-terra és capaç de destruir carros de combat o vehicles en moviment amb una elevada precisió en qualsevol condició ambiental, gràcies al seu complex sistema de guiatge.

Font: Defense-Update

França opta pel Patroller

Pieter Bastiaans / Safran

Sager Patrollers en proves (Fotografia de Pieter Bastiaans / Safran)

S’ha filtrat la selecció per part de la DGA (l’agència militar de selecció francesa) del dron Patroller de la companyia Sagem. L’acord inclouria 14 drons que s’entregarien a partir de 2018 i amb un cost total d’uns 300 milions d’€. Es tractaria de 10 sistemes formats per una estació de control i 2 UAS més 4 aparells addicionals per a entrenament. Aquests UAV seran destinats a tasques de reconeixement tàctic de l’exèrcit, ja que l’Armée de l’Air ja disposa de diversos MQ-9 Reapers.

La selecció d’aquest disseny suposa una derrota pel Whatchkeeper de Thales (versió britànica de l’israelià Hermes 450), el qual era l’altra opció destacada. Us aspecte que ha jugat a favor del Patroller és l’elevat grau de participació de companyies franceses, arribant al 80% dels seus sistemes. Altre cop es demostra el pes que té el retorn econòmic, així com el valor estratègic de l’autonomia en sistemes de defensa.

El Patroller empra com a base el planador motoritzat Stemme S-15 el qual es certificà pel seu ús civil el 2013. Això suposa un avantatge important de cara al seu ús en espai aeri convencional, capacitat clau en la que estan invertint els principals països. Cal recordar que diversos drons emprats en conflictes armats no estan autoritzats a volar en l’espai aeri convencional dels països d’origen. A part d’aquest aspecte el Patroller és capaç de transportar 250 kg de càrrega, a un 100-200 km/h fins a 6.000 m d’alçada i amb una autonomia màxima de 20 hores. Sagem destaca les baixes necessitats logístiques del disseny, amb baix pes i necessitats de manteniment, que permeten el seu transport i operació en escenaris amb poques o nul·les infraestructures aeroportuàries.

Font: Flight Global

Desenvolupament d’un revolucionari MALE marítim

Representació del nou projecte de dron MALE naval presentat per DARPA

CGI del dron MALE naval presentat per DARPA

L’agència d’investigació militar dels Estats Units DARPA ha anunciat un programa de desenvolupament per un nou dron naval de grans prestacions. Es tractaria d’un dron tipus MALE (classe III) de grans dimensions i ala fixa, amb autonomia i velocitat elevades així com capacitat per equipar míssils i/o bombes. La gran innovació seria en la capacitat d’enlairar-se i aterrar de forma vertical, com un helicòpter, per després fer la transició al vol horitzontal. Això permetria operar-los des de les cobertes de vol de de destructors, fragates o corbetes, actualment limitades a helicòpters o petits UAV tàctics.

Es tracta de la tercera fase del projecte d’investigació TERN (Tactically Exploited Reconnaissance Node, iniciat el 2014). En aquesta fase s’ha atorgat el desenvolupament de prototips a escala real a la companyia Northrop Grumman. Els conceptes mostrats disposen d’un fuselatge tipus “ala voladora”, propulsada per un motor turbohèlice amb 2 hèlices contra-rotatòries. El concepte és semblant al Convair XFY-1 Pogo desenvolupat poc després de la Segona Guerra Mundial tot cercant un caça d’escorta capaç d’operar des de destructors.

Fonts: DARPA, Navy Recognition

Entrada en servei de l’RQ-21A Blackjack

Test de l'RQ-21A tal vaixell USS Mesa Verde (U.S. Navy / Sabrina Fine)

Test de l’RQ-21A tal vaixell USS Mesa Verde (U.S. Navy / Sabrina Fine)

El passat 13 de gener s’anunciava l’entrada en servei operatiu (IOC – Initial Operational Capability) de les unitats de la US Navy i el Cos de Marines equipades amb el dron RQ-21A Blackjack. Aquest disseny de la companyia Insitu (subsidiària de Boeing) és una evolució sobre l’exitós ScanEagle, creixent en mida i capacitats tot i mantenir el sistema d’envol i captura. Aquest consisteix en una rampa/catapulta que propulsa l’UAV a l’aire. Per contra, per aterrar s’utilitza un sistema de ganxos a les ales que queden atrapats en el cable d’un braç/grua. Aquests sistema ofereix una gran flexibilitat ja que no requereix cap pista i es pot emprar tant en embarcacions com a terra amb una infraestructura molt senzilla.

L’RQ-21A Blackjack té un pes màxim a l’envol de només 61 kg, dron petit de classe I, però és capaç de patrullar durant 16h a una aitutd de 6.000 m a 100 km/h i fins a 90 km del centre de control. Té una configuració d’alta recta, amb hèlix propulsora, sensors òptics frontals i zona de càrrega central permetent equipar un gran nombre de sensors de forma simultània: càmeres de vídeo diürnes/nocturnes, telèmetre làser, node de comunicacions i Sistema d’Identificació Automàtica (AIS).

Aquest dron aportarà capacitats ISTAR i de node de comunicacions als vaixells de guerra de la marina i les unitats del Cos de Marines dels Estats Units. Es preveu que s’adquiriran 57 sistemes complets, cadascun amb 5 drons Blackjak, 2 estacions de control, equipament de llançament i recuperació i múltiples càrregues de sensors (modificables en funció de la missió). Segons el contacte marc actual cada sistema té un cost de 5,4 milions de dòlars (5 milions d’€).

Considerem que aquest dron i els seus sistemes associats serien una opció interessant per a les Forces de Defensa de Catalunya. Avantatges claus són la capacitat d’envol i operació en espais limitats, l’escassa petjada logística i el fet que ja es troba plenament operatiu no requerint elevats costos de desenvolupament. Seria un recurs multiplicador pels vaixells de patrulla, ampliant en gran mesura el radi de detecció d’infraccions o amenaces.

Fonts: US Navy, Navy Recognition

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

six + eleven =