Idees sobre defensa

Volem conèixer les teves propostes!

Com a ciutadans tots tindrem dret a opinar i votar sobre quin model de país volem. En aquesta pàgina volem escoltar les vostre propostes sobre defensa i seguretat. Inicialment us proposem escriure-ho a la secció de comentaris, més endavant cercarem una eina més òptima per recollir les vostre propostes.

12 comentaris

  • Un exèrcit semblant al d’Israel

    • Gràcies per l’aportació! Específicament en quins aspectes? Creus que caldria el servei militar obligatori? A nivell d’equipament han prioritzat la producció local de sistemes complexos com ara radars, sistemes antiaeris i fins i tot vehicles altament blindats. Consideres que algun d’aquests seria d’interès per equipar a les Forces de Defensa de Catalunya?

  • Crec que Catalunya necessitaria un exèrcit terrestre petit i professionalitzat i disposar d’una unitat tipus Brigada, que rondaria els 4.000 efectius. La seva composició podria ser aquesta:

    1 Batalló mecanitzat, amb carros de combat i vehicles de cadena
    1 Batalló lleuger, amb vehicles de roda
    1 Batalló de muntanya i operacions especials
    1 Regiment d’artilleria, capaç de desplegar dos grups: un de campanya i un altre antiaeri
    1 Regiment d’enginyers, capaç de desplegar dos batallons: un de sapadors (unitat de combat en primera línia) i l’altre d’especialistes (ponts, castramentació, obres diverses, etc.)
    1 Agrupació logística, capaç de desplegar unitats de transport, abastiment, suport i sanitat

    Es podrien aprofitar les actuals bases militars existents a Catalunya: Talarn, Sant Climent Sescebes, el Bruc i Sant Boi de Llobregat.

    • Gràcies per la teva detallada aportació Jordi.

      L’estructura que descrius és interessant però planteja alguns dubtes. Creus que caldria comptar amb helicòpters de transport i/o d’exploració / atac, en quina unitat s’enquadrarien? La companyia o unitats de guerra electrònica i senyals on anirien? Existirien unitats d’entrenament o d’altres independents fora de l’estructura de comandament de la brigada? Amb una estructura d’una sola brigada amb tantes especialitats no hi hauria una gran complexitat en l’entrenament del personal i el manteniment de les diverses armes i vehicles?

      Com hem plantejat en algun article nosaltres creiem que caldrien un nombre major d’efectius. Una mètrica per analitzar el nombre de personal de les forces armades és la proporció que suposen de la població activa (a Catalunya uns 3,8 milions de persones). Habitualment les forces terrestres suposen la proporció majoritària del total. Si partim dels 4.000 que proposes podem fer una estimació lliure d’uns 7.500 (comptant-hi el serveis conjunts, la marina i les forces aèries). Això suposaria un 0,2 % de la població activa, la meitat del que hi dediquen els països amb menor proporció de personal militar a la Unió Europea com són Alemanya i Irlanda.

  • Em sembla massa aviat per a aprofondir gaire en l’estructura d’un futur exèrcit. Això de fer ja una mena de TO&E (Taula d’organització i equipament -com el que hi ha a http://fas.org/man/dod-101/army/unit/toe/ -) crec que és un impossible, sobretot perquè depén molt del personal que realment es volgués apuntar.

    Ara mateix crec que “lo prioritari” és hipotetitzar sobre les primeres unitats a muntar:
    – Patrullers navals / remolcadors.
    – Entrenament de pilots de vol, avions de vigilància marítima (i apaga focs) i helicòpters (lleugers) “artillats”.
    I per a terra… probablement només algunes unitats d’Operacions Especials (que en un primer moment, donat pressumible poc personal d’inici, haurien de ser “amfíbies” -preparades per a operar des de terra i des dels patrullers navals-).

    A partir d’aquí es podria pensar en anar incrementant la mida de les Forces Armades si es comprova que hi ha prou vocacions (la de metges militars diria que seria una a tenir molt en compte) i diners (i contactes polítics per a poder comprar “lo que interessi” i no només “lo que et vulguin vendre”).

    PD) Sento no poder dir més (per ara). Potser es podrien treure més idees a partir de lo que es comenti en el debat del dia 25 de novembre a Barcelona (em temo que no hi podré anar): http://historiavibrant.cat/?p=2147

    • Entenem el teu comentari. La vocació d’aquest apartat de la web va sorgir d’un debat amb aportacions interessants a Twitter, aportacions que per la naturalesa de les xarxes socials tendeixen a ser difícils de recuperar i o llegir. Més que l’estructura detallada la voluntat era ser un espai obert on parlar sobre la defensa de la futura República de Catalunya en general.

      Coincidim en les prioritats que marques en l’àmbit naval i en l’aeri probablement seria també prioritari establir un sistema de control i vigilància aeri militar (amb radars i sensors òptics) i amb efectors en forma de míssils antiaeris de curt abast i algun sistema anti-drons per a defensar punts estratègics.

      En referència als comentaris anteriors sobre les forces terrestres entenem que estaríem parlant de possibles estructures al cap de múltiples anys. Segurament és tan sols un apunt terminològic però creiem que proposar començar per unitats d’operacions especials és com començar la casa per la teulada. Aquestes tropes compten amb una gran experiència i formació i capacitats molt més enllà de les necessàries per abordar un vaixell mercant. Creiem que el més lògic seria formar primer unitats d’infanteria lleugera a partir de les quals, en augmentar el seu nombre i experiència, es podrien formar unitats amb major especialització i equipament més complex.

      • Ben vist lo dels radars i míssils antiaeris (i mitjans anti-UAVs). Sí que són prioritaris… però em temo requeririen tenir ja una certa organització de les forces terrestres (per a permetre movilitat de “bateries antiaèries”, comunicacions, jamming,…). O sigui: probablement haurien d’anar una mica després de les altres prioritats ja esmentades.
        NOTA: Portar aquestes capacitats sobre un vaixell… gairebé donarien per a parlar d’una corbeta (o fragata). Crec que això últim hauria d’arribar encara més tard.

        I sí, lo de començar les forces terrestres per unitats d’operacions especials és terminologia:
        – Per a mi les Forces Especials no tenen per què ser cossos d’èlit (això, si de cas, arribaria més tard), simplement són cossos “diferents” a la “infanteria normal”(per estructura i suports, potser també per material). Com al començament entenc que l’organització de les forces terrestres anirà evolucionant ràpidament, crec que la terminologia adient per a un cos “sense estructura definida” és la de “forces especials”.

        – A més crec que és el nom més adient per al tipus de missions que haurien de poder fer aquestes forces en un primer moment: bàsicament “assalts” (anar, inspeccionar/lluitar, tornar), sense fer bases ni patrulles ni moltes altres coses que es podrien encarregar a una “infanteria normal”.
        NOTA: trobo interessant la introducció que fan a un “assalt” -simulat- a : http://www.rand.org/content/dam/rand/pubs/monograph_reports/MR833/MR833.ch3.pdf

  • Com bé dieu a la vostra resposta a en Jordi, el futur exèrcit hauria de rondar ben bé els 15000 efectius, segurament més, però la seva vàlua per a tasques d’enginyeria i de protecció civil, per exemple, fa que una bona part d’aquest personal aporti una contraprestació que amortitza encara més la inversió.

    Parlant d’organització, de cara a les forces de terra que com bé apunteu s’emporten la part més grossa, potser hauríem de pensar a un equivalent numèric a una divisió, si bé l’organització hauria de ser flexible, en forma de brigades. Quelcom com ara això:

    -Brigada mecanitzada, amb carros de combat i vehicles blindats d’erugues (mecanitzats, vaja), amb la seva artilleria autopropulsada (obusos, també llançamíssils i coets) i antiaeris i enginyers orgànics.

    -Brigada aeromòbil, amb helicòpters de transport, d’atac i patrulla, i també utilitaris, i els seus propis enginyers. Equipada amb abundància de míssils portàtils i també amb vehicles de rodes transportables.

    -Brigada d’infanteria lleugera, amb enginyers, vehicles de rodes i artilleria orgànica (convencional, míssils, coets), també amb míssils portàtils.

    -Batallons separats d’artilleria, antiaeris (míssils), mèdics, enginyers.

    Tant les brigades com els batallons separats haurien de tenir les seves pròpies unitats mèdiques, de logística i transport. Les Brigades haurien de tenir unitats especialitzades en reconeixement i patrulles de llarg abast, observació d’artilleria i sapadors (aquests com a subunitats dels enginyers). La formació hauria de ser compartida, de forma que tots els enginyers, per exemple, tinguessin els mateixos coneixements i fins i tot aquestes unitats, incloent enginyers, logística, transport i mèdics podrien rotar entre brigades per tal d’augmentar la formació, familiaritat i experiència.

    Les unitats d’elit serien part de les brigades, però de forma que podessin desplegar-se separadament, i es formarien de forma natural amb voluntaris provinents d’unitats existents als que es donaria formació suplementària. Una bona idea seria fer extensiva aquesta formació a tot el personal possible, per tal que els millors candidats sortissin de forma natural entre els millor preparats. Així es podria arribar fins i tot al reciclatge periòdic d’aquestes unitats i la reintroducció dels seus membres a les unitats originals, per tal d’escampar aquesta experiència el més possible.

    Una tasca importantíssima i suplementària de l’exèrcit seria la de protecció civil. A l’estil de l’omnipresent unitat d’emergències de l’exèrcit espanyol, s’hauria de poder donar un recolzament immediat al cos de bombers. És més, seria aconsellable que el personal militar tingués formació similar a la dels bombers, i fins i tot aportar personal a aquest cos, ni que fos de forma rotativa, i fer de la col·laboració i l’entrenament compartit una característica habitual. El cas dels enginyers sembla que podria ser una experiència molt interessant per a fer-los treballar habitualment amb bombers. La familiaritat i facilitat de coordinació que se n’obtindria, i les possibilitats de suport per part de l’exèrcit (helicòpters!) són molt interessants.

    En quant al servei militar, tot i que el sistema israelià sembla idoni, al nostre país ens cal que passin unes generacions per a plantejar tal possibilitat. L’exèrcit català hauria d’esborrar tota l’herència de l’esperit de l’exèrcit espanyol com a eina repressiva, i això trigarà. Però un sistema més obert, amb la possibilitat d’entrada oberta a persones de diferents edats que superin les condicions mèdiques i mentals, és interessant, perquè ajudaria si més no a formar tècnicament personal qualificat i escamparia una actitud social integradora a més sectors de la societat catalana.

    Aquest sistema podria preveure un període de servei remunerat (que és per sí mateix un sistema de reducció d’atur, remunerat però amb la contraprestació de la formació obligatòria i el treball que amortitza aquesta inversió), i el pas a la reserva com a resultat d’examens físics/mèdics periòdics, i que aquesta reserva es podés mobilitzar per a entrenaments i reciclatges periòdics.

  • He treballat en servei d ambulàncies, protecció civil i salvament marítim. Un dels problemes amb el que ens trobàvem a la feina era la comunicació amb altres cossos amb els que compartíem tasques: policia local, mossos, bombers, guàrdia civil etc. És un tema que va més enllà dels protocols i que te a veure amb la falta d una cultura compartida.
    Crec que seria interessant que totes les forces encarregades de vetllar per la seguretat dels ciutadans en una Catalunya independent compartissin uns mateixos valors, actituds, llenguatge… per tal que la relació entre elles fos el més fluida possible.
    En aquest sentit crec que seria interessant crear tota una branca de formació professional, tant de graus mitjos com superiors, dedicada a la formació, tant tècnica com de valors, d aquets professionals.
    Fent un curs comú per a tots i un segon cicle d especialització en el cos que a cada estudiant li interessi, amb un període de pràctiques a un cos de protecció civil després del primer any i un segon període en la branca que cadascú hagi triat.

    • Benvolgut Mario moltes gràcies per la teva aportació. Certament cal cercar la màxima coordinació entre tots els cossos i serveis de seguretat, emergències, etc. Creiem que un escenari d’independència de Catalunya caldria cercar formes de facilitar aquesta coordinació. Probablement caldria racionalitzar el repartiment de competències i aquestes recaurien ens menys organitzacions (per exemple no hi hauria guàrdia civil i policia nacional). Pel que comentes en relació a la cultura compartida i a opcions de formació conjunta és quelcom a estudiar. La teva proposta sembla molt adequada per a formar professionals de l’àmbit d’emergències. En l’àmbit militar en diversos països s’incorpora la formació al seu si, amb equivalències amb títols de formació professional (pensem en els especialistes en mecànica, sistemes electrònics, etc.). En l’àmbit operatiu una opció és combinar operatius de diversos cossos en una mateixa operació. En podria ser un exemple l’actual Unitat Militar de Emergencias espanyola. Un opció en l’àmbit marítim seria una patrullera costanera, tripulada per militars, que també comptés amb efectius policials (per inspeccions de contraban o fiscals), d’agents rurals per a inspeccions a pesquers, efectius de bombers o protecció civil en cas d’accident d’un vaixell, etc.

  • SeguridadInternacional

    Que les parece este sistema defensa para la seguridad de la republica catalana: La pluma tiene más poder que la espada o como dijo Einstein: La mejor arma de todas es La Paz

    • Benvolgut, la pau és un objectiu que compartim tots. Les forces armades, com altres instruments dels quals disposen els estats, estan encarades precisament a evitar els possibles conflictes (en aquest sentit és clau el concepte de dissuasió). Creiem que una Catalunya independent hauria de comptar amb tots els instruments propis d’un estat i això també implica garantir la seguretat i defensa dels seus ciutadans. Si prenem com a referència els països de la Unió Europea cal reiterar que tots ells disposen de forces armades i la gran majoria forma part d’aliances internacionals o acords bilaterals per reforçar la seva defensa. Evidentment que també caldria disposar d’agència d’intel·ligència, servei diplomàtic, millores i ampliacions en els cossos policials i d’emergències, etc.

      Per altra banda podries referenciar la cita que atribueixes a Albert Einstein? Els seus posicionaments pacifistes són coneguts però no situem la frase que comentes. Sí que va dir que la pau no es podia imposar per la força sinó per l’acord, quelcom que té molt sentit. Per altra banda que també va dir que era un “pacifista dedicat però no absolut” i que es podia justificar l’ús de la força en funció de les circumstàncies, com per exemple cercar l’anihilació del grup propi. En aquest sentit és evident el seu suport a l’acció militar contra el règim Nazi, com també ho és la seva defensa de la pau durant la Guerra Freda i contra l’ús de les armes nuclears per part de qualsevol dels bàndols.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

3 × two =