Inici de Defensa.cat

Si Catalunya esdevé un estat independent haurem de pensar seriosament en la seguretat i en la defensa del país. Existeix un viu debat sobre si caldrien o no calen unes forces armades i quina organització haurien d’adoptar. Però el fet és que la pràctica totalitat d’estats del nostre entorn, amb cultura i recursos semblants, compten amb forces armades.

No estem parlant d’un exèrcit per a guerres amb estats veïns,  sinó per aportar forces a missions internacionals, sovint adreçades a mantenir la pau en zones inestables. Així mateix no cal desmerèixer el perill que suposa el terrorisme internacional i la necessitat d’actuar en els països on aquest actua i exerceix control. A pesar que èticament i egoista es volgués optar per una política de pau i no intervenció armada la realitat és que la nostra economia i benestar depèn del comerç i els recursos naturals que sovint creuen o s’ubiquen en zones en conflicte.

Opino doncs que en cas d’independència de Catalunya caldrà organitzar unes forces armades. S’ha debatut sobre quin model caldria adoptar: policia militaritzada, exèrcit professional, exèrcit basat en el servei militar, etc. Personalment estic a favor d’un model amb forces armades clarament diferenciades de la policia, en el nostre cas els Mossos d’Esquadra. Primordialment per separar de forma nítida les funcions de seguretat ciutadana de les d’acció exterior i de protecció nacional.

Partint de la idea de la formació d’unes noves forces armades caldria prioritzar la màxima optimització de recursos i l’adaptació a la realitat actual. A tall d’exemple considero que no ens calen carros de combat per a destruir els d’una altra nació, però sí que les corbetes haurien de comptar amb instal·lacions per a l’auxili d’immigrants al mar Mediterrani o previsió per a equips de lluita contra vessaments contaminants.

És cert que aquesta tasca requeriria recursos abundants i diversos anys per assolir un nivell operatiu òptim. Pel que fa al nivell pressupostari no cal oblidar que la majoria de països europeus destinen entre un 1’5 i un 2% dels seu PIB anual a la defensa. Tot i que igualment suposa una inversió milionària aquesta revertiria en l’economia catalana, essent les les forces armades una font de llocs de treball important i una oportunitat per a les empreses catalanes, sobretot del sector industrial i d’alta tecnologia.

A nivell organitzatiu considero que hem d’optar per una estructura de comandament de la qual depenguessin totes les unitats. Cal evitar un exèrcit amb excés d’oficials i burocràcia, que crea redundàncies i costos més elevats. En aquest sentit es podrien aprofitar el màxim l’ús d’equipaments i armaments conjunts entres els diversos serveis. Així es podria seleccionar un sol model de canó automàtic tant per als vehicles de combat d’infanteria com per l’armament principal de les patrulleres o els secundari de les corbetes.

Aquest blog neix amb la voluntat de debatre sobre les hipotètiques forces armades catalanes. A més comentarem i analitzarem notícies sobre forces armades, equipament i missions rellevants en l’àmbit de la defensa. No sóc en cap cas cap un analista o expert, però com a aficionat i patriota vull contribuir. Si qualsevol de vosaltres també ho vol fer no dubteu en posar-vos en contacte. 

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

  • Un exèrcit, qualsevol exèrcit per potent que sigui, és absolutament ineficaç davant l’amenaça terrorista, el tràfic internacional d’estupefaents o el crim organitzat. Crear un exèrcit català és un contrasentit en ell mateix, quan de fet els països de l’entorn -que ja el tenen- si poguessin farien unitats de defensa petites i molt especialitzades, més semblants a una guàrdia nacional o a unitats especials de policia.
    També, com la història ha demostrat a Dinamarca, Finlàndia, Lituània o altres llocs, una defensa civil noviolenta és la millor estratègia de seguretat per a la població, que és el veritable subjecte de qualsevol model de seguretat (actualment segrestat per “la seguretat de l’Estat, i no de les persones en primer terme).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

8 − 1 =