La Seguretat Privada a la República de Catalunya

Presentem un article de Daniel Saavedra, director i cap de seguretat (TIP 13.022 i 6.708), en la qual repensa la seguretat privada. Planteja la necessitat de millorar-ne la formació i la coordinació amb les institucions i cossos de seguretat públics. A Defensa.Cat ens centrem sobretot el la defensa i seguretat pública però és evident que els professionals i empreses de seguretat privada contribueixen a la seguretat nacional i ciutadana. Creiem que és una bona reflexió per propiciar el debat sobre el seu paper en la seguretat de la futura República de Catalunya.

Cap a un nou model de seguretat privada?

PREÀMBUL

No s’ha debatut ni parlat gaire sobre el model de seguretat que volem en el futur estat català.
Les úniques intervencions en aquest sentit han estat part de la malaguanyada secció de defensa de l’Assemblea Nacional Catalana i el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, però només fent referencia al sector públic i a la pertinença o no de la República Catalana a organismes com la OTAN.

Val a dir que amb un total de més de 300.000 efectius a tot l’estat espanyol, una gran part d’ells a Catalunya i les competències que els hi dóna la llei 5/2014 del 4 d’abril, la seguretat privada està cridada a ser rellevant (de fet, ja ho és) en la defensa de la ciutadania catalana.

Aprofitant el debat independentista, he volgut fer una petita reflexió de com hauria de ser aquests tipus de seguretat en el nostre país, evidentment, pensant en un marc jurídic diferent de l’actual, en concret, en el marc de la futura República de Catalunya.

REPENSANT LA SEGURETAT PRIVADA

La interconnexió que hi ha hagut amb els anys entre el sector privat i l’administració publica en vers la seguretat privada, amb contractacions de manera accentuada per protegir, sobretot, infraestructures crítiques del país, em fan pensar en la poca preparació que tenen els Vigilants de Seguretat, si mes no, comparant-la amb la dels Mossos d’Esquadra, per tant aprofitant els canvis que portarà el nou estat, és el deure d’aquells que som professionals de la seguretat, pensar en com millorar el sistema actual.

En un article publicat a la web del GESI parlo de la necessitat de dotar als professionals privats d’una formació contrastada modificant els requisits d’accés a la professió, així, com crear nous cursos de formació professional exclusius per als aspirants a Vigilant de Seguretat i derivats, tal com es vol (o es volia) fer amb els bombers, amb l’FP de Tècnic en Emergències i Protecció Civil, que per cert, es cursarà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Crec que és una obvietat que l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya es pot aprofitar millor, el podem convertir en un autèntic referent sobre seguretat de la Unió Europea. No només podem, ho hem de fer. L’ISPC s’ha d’obrir a la seguretat privada sent també un referent formatiu per aquests professionals, una de les possibilitats és crear una seguretat privada de dues velocitats.

SEGURETAT PRIVADA DE CATALUNYA: A DUES VELOCITATS

He agafat l’expressió “seguretat privada a dues velocitats” fent un símil amb l’actualitat política europea. Em refereixo a la possibilitat que en el nou marc jurídic referent a la seguretat que haurem de crear en la futura República, hi hagi figures noves entre el personal menys qualificat del nostre sector. Si abans escrivia que molts dels professionals privats tenen serveis de vigilància i protecció en infraestructures crítiques i comparava la formació amb la dels agents públics, ho feia per carregar-me d’arguments a l’hora de proposar dos nivells o dues categories (com a mínim) de Vigilants de Seguretat:

  • Primera Categoria: En aquesta categoria estarien els vigilants amb la formació més simple, el curs actual de 180h i les proves bàsiques. Mai portarien arma. Contemplo aquesta categoria per a professionals que prestin servei en centres comercials, botigues de roba, espectacles esportius… Aquesta categoria és bàsica mantenir-la per no perjudicar el sector formatiu privat, on hi ha centenars de llocs de feina i d’acadèmies privades.
  • Segona categoria: Aquí estarien les unitats o els vigilants amb una formació més complexa, haurien de tenir coneixements legals profunds, coneixements sobre antiterrorisme, en especial el jihadisme, un estat de forma físic bo (sóc partidari d’introduir aquí, les mateixes activitats físiques que les dels Mossos d’Esquadra) i capacitat de portar armes, en aquest últim punt, proposo actualitzar l’autorització per portar l’actual revòlver de calibre .38 a pistoles de calibre 9 mm parabellum. La segona categoria sempre aniria armada en acte de servei. Els vigilants que volguessin ser de segona categoria, haurien de presentar el currículum i la sol·licitud al Departament d’Interior que oferiria places limitades per a realitzar la formació en format FP a l’ISPC on haurien d’aprovar el respectiu curs, proves físics i examen. Aquesta categoria de nova creació la contemplo per a professionals que prestin els seus serveis en Aeroports, Ports, Estacions de Tren, Metro, Depuradores d’aigua, Centrals Nuclears i totes aquelles infraestructures crítiques que el Departament d’Interior especifiqui.

SEGURETAT PRIVADA I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Amb l’amenaça del terrorisme jihadisme o “nou terrorisme” es fa inevitable recordar que la seguretat privada és una de les puntes de llança en la protecció de la ciutadania enfront dels atacs d’aquest tipus de “nous assassins”. Com a màxims responsables in situ, per exemple, de les estacions de les Rodalies de Catalunya, la seguretat privada cal que es tingui en consideració.

Per això proposo la modificació de l’actual Consell de Coordinació de la Seguretat Privada, aquest consell, hauria de ser una eina de coordinació, entre la seguretat pública i la seguretat privada en matèria, com he dit d’antiterrorisme, amb la presència de patronals, sindicats, representació de Mossos d’Esquadra i altres subjectes de nova creació que en el marc de la República Catalana hagin sorgit, com podria ser representants del “Centre d’Intel·ligència Català”.

CLOENDA

És evident que tota reforma porta complexitats i que no és tot tan fàcil com ho he exposat aquí, perquè les propostes repercuteixen en molts professionals i en alguns organismes públics i privats, i això, sempre porta dificultats afegides. La simbiosi legal existent entre els diversos professionals i cossos de seguretat que actuen a Catalunya ens porten inexorablement a un canvi de rumb o de relacions entre elles, aprofundint si es cau, l’activitat i la cooperació en benefici d’un bé comú, els ciutadans.

És la nostra responsabilitat dotar a la seguretat privada de les eines adequades per a garantir una correcta protecció dels interessos dels ciutadans i del país, sense perjudici, és clar, de la Policia de Catalunya. La República de Catalunya, és sense cap mena de dubte el projecte més engrescador que tenim entre les mans, des de la seguretat privada, com no pot ser d’una altra manera, posem les nostres idees al servei de la seguretat del nou país.

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

2 comentaris

  • Em sembla perfecte que hi hagi coordinació entre policia i seguretat privada. De fet probablement interessaria que els agents de seguretat (tots) tinguessin PADs o similars ordinadors portàtils amb càmera per a enviar i rebre imatges -i altres informacions- (codificades) de manera immediata.
    NOTA: Obviament els agents públics tindrien una xarxa pròpia (i els agents privats podrien tenir la seva pròpia), el que dic és que hi hauria d’haver una “xarxa compartida” de la policia amb els agents privats. Per cert: Això de diverses xarxes amb transmissió de dades “segures” em temo que requerirà garantir un gran control de les freqüències.

    Em sembla bé lo de les dues categories de seguretat privada. La segona entenc que també seria l’adequada per a poder protegir vaixells civils que naveguin per aigües amb amenaça pirata (com passa/va passar a l’operació Atalanta : http://revistamarina.cl/revistas/2013/6/cruzat.pdf ).

    Respecte lo de canviar el revòlver per pistoles de 9 mm… aquí és on tinc els peròs:
    – Amb pistoles,normalmente, és poden fer més trets sense haver de recarregar que amb un revòlver.
    – Hi ha força pistoles de 9 mm que poden equipar un silenciador (suppressor).
    Aquests dos factors fan que trobi potencialment perillós aquest canvi, especialment en el cas que algun terrorista agafi l’arma de l’agent i pretengui utilitzar-la. La manera més evident de controlar això seria obligar a que aquestes pistoles portessin salvaguardes bomètriques ( com s’explica a http://www.industrytap.com/smart-guns-biometric-grip-pattern-recognition/604 ), de manera que només la pogués utilitzar el seu propietari.
    NOTA: idealment, en cas d’obrir foc, hauria de saltar una senyal d’emergència immediata a la policia (per això també és interessant lo de la “xarxa compartida” de l’inici del missatge).

    Amb salvaguardes biomètriques potser també es podria ampliar el ventall d’armes utilitzables per la seguretat privada: des de PDW ( http://www.quarryhs.co.uk/PDWs.htm ) fins a alguna “arma llarga” (que entenc es necessitaria per a protegir-se de pirates, perquè les pistoles solen tenir poc abast -efectiu-).

  • Benvolgut amic Bomber@,

    La qüestió dels PADs (de fet eren BlackBerry) es va intentar implantar, en certa manera, al servei de Renfe de la mà de Prosegur ara fa aproximadament sis anys, per agilitzar la comunicació i el control entre els vigilants de seguretat, l’empresa de seguretat privada i el client, Renfe. Per alguna qüestió que desconec no es varen acabar d’implantar i pràcticament ni es van utilitzar.

    Tot i això la tecnologia ha canviat moltíssim, entenc que podria ser un avantatge i un pas endavant en la logística dels agents privats i públics en el seu dia a dia. El mateix Consell de Coordinació de la Seguretat Privada que en l’article proposo que sigui un òrgan de coordinació entre el sector públic i el privat, podria tenir una sala de control que fes d’annex entre la xarxa de la Policia de Catalunya i la dels agents privats, tanmateix, estic d’acord, en què la seguretat d’aquestes xarxes és essencial, aquí entraria l’Agència de Ciberseguretat de Catalunya, que hauria de garantir la seguretat de les tres xarxes (publica, privada i mixta).

    Quan al segon nivell que proposo per als vigilants de seguretat, sens dubte, també inclouria els agents que estan destinats en vaixells comercials i/o civils (pesquers i creuers).

    El fet de modificar el revòlver del 38 per una 9mm, s’escau sobretot en què en l’actualitat els escoltes privats porten la pistola semiautomàtica i els vigilants no, quan els últims se’n carreguen de la protecció de moltes infraestructures crítiques del país, com pot ser el perímetre de les centrals nuclears, mitjans de transports i fins i tot els edificis de l’administració publica. Cert que a més modernitat més perill, per això és important la formació dels agents privats i dotar-los de les eines necessàries per evitar que els prenguin l’arma fàcilment entre altres peculiaritats. Aquí és on té sentin la proposta de l’FP que es realitzaria a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

    Per últim, les salvaguardes biomètriques crec que són inviables en el sector privat pel cost econòmic que comportaria aplicar-les, però en el sector públic sí que hi veig futur a llarg termini.

    Gràcies per comentar l’article i aportar les teves idees.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

seventeen − three =