Maniobres Trident Juncture 2015

Aquests dies s’està realitzant la Trident Juncture 2015, les maniobres militars més ambicioses organitzades per la OTAN des de l’any 2002. En total hi participaran més de 36.000 militars de 37 països (28 d’ells pertanyents a la OTAN), unes 140 aeronaus, 60 vaixells i 7 submarins. Les maniobres s’han dividit en 2 fases: la primera centrada en exercicis de comandament (CPX Command Post Exercise) del 3 al 16 d’octubre i la segona d’entrenament amb efectius reals (LIVEX Live Exercise) del 21 d’octubre al 6 de novembre. Espanya és un dels països amfitrions de la segona fase conjuntament amb Itàlia i Portugal.

Espanya ha dedicat amplis recursos a aquest exercici amb prop de 8.000 efectius i instal·lacions militars a Madrid, Saragossa, Almeria, Albacete, Cadis i Palma de Mallorca.  En detall l’Exèrcit de Terra aporta 4.700 militars, 23 carros de combat, 93 blindats i 6 helicòpters; l’Armada 2.650 efectius, 13 vaixells, 4 helicòpters i 2 avions; i l’Exèrcit de l’Aire 516 efectius i 29 avions. Per si heu observat aquests darrers dies moviment d’unitats militars estrangeres a Catalunya cal dir que diverses unitats han entrar al país per via terrestre a través de la Junquera, i també per via marítima al port de Barcelona.

onTD15

Localitzacions de la Trident Juncture 2015 – LIVEX

Per a les maniobres es planteja un escenari detallat, amb profusió de dades no tan sols militars sinó també geogràfiques, socials, de recursos naturals, etc. El plantejament de l’escenari és:

El país de Ceràsia de l’Est envaeix un petit estat veí i amenaça d’envair un altre país adjacent. La crisis esclata per la competència pels recursos naturals i hi ha factors de diferències ètniques i religioses. L’escala del conflicte esdevé global degut a les afectacions al trànsit marítim i la seguretat energètica, així com els riscos de terrorisme i ciber-atacs. En resposta, en aquest escenari fictici, el Consell de Seguretat de la ONU autoritza a una missió de OTAN per ajudar a protegir l’estat amenaçat i la seguretat del trànsit marítim.

Tot i la ficció del plantejament pels mapes i dades aportades es pot relacionar l’escenari amb països reals del nord-est de l’Àfrica. Així mateix els escenaris de guerra complexos porten a especular amb un suposat suport rus. Diversos analistes han destacat la Trident Juncture 2015 com una mostra de força davant la creixent activitat militar russa. De fet durant els darrers mesos s’han realitzat diverses maniobres militars amb unitats de la OTAN a països de l’est d’Europa. Essent una altra mostra de l’escalada de tensió en relació a Ucraïna i, posteriorment, Síria.

C295_infanteria_TJ15_POL

Tropes i transport C-295 polonesos arribats per a participar a la Trident Juncture 2015

Segons declaracions del general de l’Armée de l’Air Denis Mercier, Comandant Suprem Aliat per la Transformació de la OTAN, els exercicis d’aquest any emfatitzen la pràctica de noves idees i no tan sols l’entrenament convencional com en anys anteriors. Veient els conflictes dels darrers anys s’han incorporat escenaris de guerra complexa terrestres i marítims, incloent elements com la defensa contra míssils balístics i operacions de guerra híbrida. Aquesta es caracteritza pel solapament d’atacs convencionals (dels exèrcits regulars), irregulars (de guerrilla) i de guerra electrònica.

Aquestes maniobres militars són de gran magnitud i estan adreçades a demostrar les capacitats de les forces de reacció ràpida de la OTAN. De fet el proper any 2016 la brigada d’infanteria lleugera aerotransportada (BRILAT) Galicia VII espanyola serà el nucli i de la Força Conjunta de Molt Alta Disponibilitat (VJTF/Very High Readiness Joint Task Force), punta de llança de les forces de reacció ràpida. Es tracta d’una brigada, amb uns 5.000 efectius, capaç de desplegar-se en només 72h a països distants i per a qualsevol emergència. Aquest 2016 a la BRILAT l’acompanyaran tres batallons del Regne Unit, Bèlgica i Portugal.

Sens dubte aquestes maniobres suposen uns costos elevats, però són essencials per assegurar la preparació i interoperabilitat dels diversos serveis i països. Un cop assoleixi la independència la Catalunya independent haurà de comptar amb forces de defensa pròpies i també participarà en maniobres militars. Calen entrenament complexos i realistes per assolir un elevat grau de preparació, del personal i el material, necessari per afrontar situacions extremes com les d’un conflicte armat.

La voluntat de continuar formant part de la Unió Europea és clarament majoritària i, per formar-ne part, cada país ha de prendre coresponsabilitat en la defensa. Tot i això les polítiques de defensa comunes son encara incipients. Encara avui l’aliança militar més important és la OTAN i considerem que ens cal que Catalunya en sigui estat membre. Sabem que existeixen recels en aquest sentit però volem emfatitzar que si ens comprometen en l’àmbit de la defensa serà més senzill rebre suports per al reconeixement internacional de la República de Catalunya. No fem invents en quelcom tan sensible com la seguretat, siguem un país normal i formem les Forces de Defensa de Catalunya!

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

5 × 5 =