Notícies sobre defensa 17.03

Retornem al resum de notícies destacades en l’àmbit de la defensa. En primer lloc destaquem l’avarament del nou portaavions xinès, mostra de la voluntat del govern xinès de reforçar la seva flota i influència al Pacífic. Tot seguit la publicació per part de SIPRI de la inversió en defensa durant el 2016, que augmenta lleugerament respecte del 2015. Destaca també la selecció del sistema antiaeri NASAMS per part de l’exèrcit d’Austràlia, el qual l’integrarà amb sistemes de producció local. Finalment, les Forces Aèries dels Estats Units han anunciat que realitzaran unes proves per avaluar les capacitats d’avions lleugers de combat.

Xina avara el seu nou portaavions

Aquest 26 d’abril la Xina va avarar el seu primer portaavions de fabricació pròpia,  essent una gran fita per la indústria naval xinesa. Compta amb una eslora d’uns 315 m i un desplaçament a plena càrrega de 70.000 tones. Es tracta d’un portaavions “STOBAR” on les aeronaus s’enlairen de forma convencional (sense catapultes) però aterren amb un sistema de cables de frenada. Anomenat Tipus 001A és una versió modernitzada del portaavions Liaoning, el qual pertany a la classe Kuznetsov, dissenyat i produït originalment a la Unió Soviètica. Alguns canvis que han incorporat en aquest nou portaavions són una superestructura de menor mida, radars modernitzats i sistema de propulsió revisat. Cal remarcar que encara manquen moltes tasques per acabar el portaavions i es preveu que no entrarà en servei fins al 2019-2020.

La construcció del nou portaavions és una nova mostra de la voluntat de la Xina de reforçar les seves forces navals. Unitats com aquestes permeten projectar força molt més enllà de les pròpies fronteres i són vistes amb recel pels seus veïns. No en va la Xina reclama bona part de la superfície del Mar de la Xina Meridional, en depriment d’altres estats com Vietnam, les Filipines o Indonèsia. També és notable el malestar generat per Corea del Nord amb les seves proves nuclears i de míssils balístics. Sembla això sí que la Xina està decidida a crear una flota de portaavions per contestar l’hegemonia que tenia fins al moment la marina dels Estats Units al Pacífic.

Fonts: Navy Recognition, El País.

SIPRI: tendències d’inversió en defensa 2016

El reconegut Stockholm International Peace Research Institute (SIPRI) ha publicat el seu informe sobre les tendències d’inversió en defensa sobre el 2016. Aquesta ONG manté la base de dades pública més exhaustiva sobre inversions en defensa de la gran majoria d’estats del món. Cal tenir en compte que per motius polítics o fiscals diversos governs comptabilitzen el pressupost militar de forma diferent. Per això aquesta base de dades és útil per a comparar la inversió entre ells. A tall d’exemple a Espanya s’inverteix en els darrers anys entorn a l’1,2% del PIB, encara que ens els pressupostos dels darrers exercicis tan sols s’hi assignés d’entrada un 0,9%.

Respecte a les dades de 2016 s’observa un lleuger increment del 0,4%. A nivell mundial això suposa un 2,2% del PIB. En primer lloc es mantenen els Estats Units, seguit de Xina però l’Aràbia Saudita i d’altres països dependents del petroli han disminuït els seus pressupostos degut a la baixada d’aquesta matèria primera. No obstant això les creixents tensions: terrorisme internacional, els prolongats conflictes al orient pròxim, amb Rússia i al mar de la Xina Meridional han afavorit un augment de la inversió en defensa en múltiples estats. A destacar que el 2016 els països de l’Europa occidental van augmentar un 2,6% la seva inversió en defensa respecte el 2015.

Fonts: SIPRI, Deutsche Welle

Austràlia selecciona el sistema antiaeri NASAMS

Prova del llançador lleuger del sistema NASAMS. Font: Forsvaret

El govern australià ha anunciat la selecció del sistema NASAMS per acomplir la missió de defensa antiaèria de curt abast. Aquest és un sistema dissenyat per l’empresa noruega Kongsberg i ja és en servei en 7 estats arreu del món, incloent-hi els Estats Units o Espanya. És us sistema integrat de defensa antiaèria, amb centre de control, radars i llançadors relativament lleugers. Els llançadors poden disparar diversos míssils aire-aire sense modificacions, permetent assolir economies d’escala i facilitant la logística, emprant habitualment el míssil estatunidenc AIM-120 AMRAAM.

En el cas concret d’Austràlia es preveu invertir-hi uns 2.000 milions de dòlars australians (uns 1.350 milions d’euros) per reequipar el 16è Air Land Regiment de l’exèrcit. Això suposarà una gran millora en la seva capacitat passant dels míssils RBS 70, amb un abast màxim d’uns 8 km, míssils amb una abast de 25 km o més, en funció de la versió emprada. A nivell industrial Austràlia preveu integrar-hi sistemes de producció local com ara el radar CEAFAR o el vehicle tot-terreny Hawkei.

Fonts: Defense Aerospace, Janes.

L’US Air Force experimentarà amb avions de combat lleugers

Primer vol del segon prototip del reactor lleuger Scorpion. Font: Textron Airland

Després de diversos debats s’obre la idoneïtat d’avions lleugers per a missions de combat, la US Air Force ha anunciat que aquest estiu realitzarà noves proves experimentals amb diversos avions dins d’aquesta categoria. Aquestes es realitzaran dins del programa OA-X light attack experiment, hi estan encarades a avaluar la possibilitat d’emprar avions més senzills i amb menors costos d’operació en missions de combat. Aquests es podrien emprar en teatres d’operacions on l’enemic no disposés d’avions de combat i/o sistemes antiaeris. S’han proposat aeronaus amb propulsió amb turbohèlix o turbofans derivats d’avions civils, els quals tenen uns costos operatius molt menors als dels avions de combat convencionals.

En aquesta nova fase hi participaran el disseny brasiler Embraer A-29 Super Tucano i dues propostes de l’estatunidenca Textron Aircraft: el Beechcraft AT-6 i l’AirLand Scorpion. Tant el Super Tucano com l’AT-6 són dissenys derivats d’avions d’entrenament avançat, amb propulsió monomotor turbohèlice. El Super Tucano ja és en servei en múltiples països i va guanyar un concurs a l’AT-6 per equipar les Forces Aèries de l’Afganistan. Per contra l’AT-6 encara no és operatiu amb cap país, però és una versió del popular entrenador T-6 Texan II en servei en moltes forces aèries i, de forma destacada, a la mateixa US Air Force. L’AirLand Scorpion és un disseny innovador amb aparença d’avió de combat però concebut amb uns motors molt més econòmics, emprats de fet en avions executius, i una gran modularitat que el fan un disseny òptim per a missions de reconeixement.

Font: Flight Global

Què puc fer jo per ajudar a Defensa.Cat?

Defensa.Cat és un projecte portat per voluntaris amb el seu temps i esforç. Si ens vols ajudar pots: parlar del nostre projecte a coneguts, compartir i comentar els nostres articles i clicar als anuncis de la web per ajudar al nostre finançament. Gràcies per tot!

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

13 + fourteen =