Notícies sobre defensa 17.01

Bateries d’ió liti pels nous submarins japonesos

Les Forces d’Autodefensa del Japó modificaran els darrers submarins de la classe Soryu per equipar bateries d’ió liti. La gran capacitat d’aquestes bateries de darrera generació els permetrà prescindir dels seus motors Stirling desenvolupats en cooperació amb la sueca Saab. Aquests formen part d’un sistema AIP (Air Independent Propulsion) que els permetia generar energia tot augmentat notablement l’autonomia en immersió. De fet el major repte tecnològic en el disseny de submarins les darrers dècades han estat aquests sistemes AIP com ara els Stirling o de piles d’energia.

L’ús de bateries de liti suposa un canvi important en l’àmbit dels submarins amb propulsió convencional. Els avantatges principals són un menor pes que les bateries anteriors, la possibilitat de prescindir del complexos sistemes AIP i una major rapidesa en al seva recàrrega. Els desavantatges més evidents són que tenen un cost més elevat que les tradicionals i que calen motors dièsel/generadors més potents per a carregar-les.

Els submarins aporten unes capacitats úniques al domini marítim. És cert que adquirir-ne i operar-ne suposa una inversió molt gran i caldrà valorar si són necessaris per a les nostres necessitats de defensa. Innovacions com aquestes obren les portes a nous dissenys i capacitats i caldrà seguir-ho atentament.

Font: Shepard Media

Cooperació europea en avions cisterna i de transport

Durant  la conferència de seguretat de Munic d’aquesta setmana els ministres de defensa de Bèlgica, Alemanya i Noruega han signat un acord per passar a formar part de la flota comuna europea d’avions cisterna. Aquest és un pas important, que reforça aquest projecte llargament reclamat i el qual s’iniciava amb la participació d’Holanda i Luxemburg el passat juliol. Als països europeus hi ha una mancança greu d’avions cisterna capaços de realitzar proveïment en vol de carburant a altres avions. Així els països de l’Europa occidental tenen en conjunt 49 avions cisterna la majoria dels quals ja antics i que requereixen la seva substitució. Tant per a entrenaments com per a missions internacionals els avions europeus sovint han ser proveïts per avions cisterna dels Estats Units, que compta amb més de 500 avions d’aquestes característiques.

El disseny seleccionat serà l’Airbus A330 MRTT (Multi Role Tanker Transport) versió modificada del conegut avió de passatgers de fuselatge ample de la multinacional europea. Aquest compta amb una gran capacitat de combustible tot mantenint els espais de càrrega i passatgers de la versió civil. Això li aporta una gran flexibilitat permetent el seu ús pel transport estratègic de tropes i materials, evacuació mèdica i abastament en vol de combustible a avions de combat o pesants. Es preveu que la flota pugui comptar amb 8 aparells operant sota comandament conjunt europeu.

En paral·lel a aquest anunci fonts del ministeri de defensa alemany han anunciat la seva intenció d’arribar a un acord de leasing amb Suïssa i la República Txeca per a operar conjuntament part de la seva flota d’avions de transport A-400M. Això se suma al ja anunciat acord amb França per adquirir i operar conjuntament una flota conjunta de transports tàctics C-130J. Tot aquests acords mostren la cooperació en matèria de defensa als països europeus, iniciatives a les quals creiem que les Forces de Defensa de Catalunya hi podrien participar.

Fonts: OTAN, Janes

S’han fabricat 20.000 míssils aire-aire AMRAAM

L’empresa estatunidenca Raytheon ha arribat a la fita de producció de 20.000 míssils aire-aire AMRAAM. Aquest míssil és un dels més emprats arreu del món, en servei en 37 estats, i va suposar una revolució tecnològica en la seva introducció el 1991. L’avantatge principal respecte a dissenys anteriors és el seu guiatge actiu per radar, ja que compta amb un radar actiu a la seva part frontal i no depèn de la il·luminació d’un altre radar (com el d’un avió de combat). Això li aporta més flexibilitat en el seu ús, permetent al caça atacant girar cua un cop l’ha disparat.

Raytheon ha anunciat que està desenvolupant un nou processador de senyals pel míssils, permetent millores sense canvis en la seva forma o altres components. També està desenvolupant noves versions pel seu ús com a arma antiaèria, per exemple amb el sistema NASAMS.

Fonts: Raytheon, KGUN9

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

thirteen − 9 =