Països sense exèrcit

Fortalesa de Guaita a Sant Marino.

En el debat sobre la independència de Catalunya un dels temes que ha causat posicions més enfrontades és la necessitat d’unes forces armades. Molts creiem que són una estructura d’estat clau, fonamental per a qualsevol país amb la població i recursos com el nostre. Alguns defensen que no caldria disposar de forces armades tot plantejant diverses alternatives a mitges o, fins i tot, una visió pacifista en la qual no caldrien en absolut cap cos especialitzat en la defensa o seguretat exterior. Creiem que aquesta postura és un constructe intel·lectual que no té en compte la història contemporània ni la geopolítica actual. Només cal analitzar la realitat de múltiples països semblants al nostre o d’altres que prenem com a referents en àmbits com l’educació, la igualtat de gènere, l’excel·lència democràtica, etc.

Ens plantegem doncs fer una breu anàlisi de tots els estats del món que no disposen de forces armades permanents. Primer revisem diverses fonts per discernir quins són aquests països: el CIA World Factbook, anàlisis de think tanks, articles de premsa, etc.(1)(2)(3)(4) Les fonts no mostren criteris uniformes, ja que no hi ha un consens absolut respecte a què caracteritza un país sobirà (especialment en el cas dels països més petits) ni criteris clars per a diferenciar un exèrcit de les unitats paramilitars amb les quals compten molts d’aquests països. Hem optat doncs per seguir els criteris menys restrictius per elaborar la llista, quan en fem l’anàlisi detallada ja veurem que molts d’aquests estats disposen de forces paramilitars o depenen de forces armades estrangeres per a la seva defensa.

 Població (milers)Pob-Cat %Superfície (km2)Sup-Cat %PIB (mil $ 2014)PIB-Cat %
Costa Rica485764,6 %51100159,2 %4955321,2 %
Panamà399053,1 %75320234,6 %4916621,0 %
Maurici127817,0 %19696,1 %126165,4 %
Salomó5957,9 %2889690,0 %11030,5 %
Islàndia3324,4 %103000320,8 %170367,3 %
Vanuato2713,6 %1218938,0 %8120,3 %
Samoa1952,6 %28428,9 %8240,4 %
Saint Lucia1862,5 %5391,7 %14060,6 %
Kiribati1141,5 %7262,3 %1800,1 %
Saint Vicent i les Granadines1101,5%3891,2 %7290,3 %
Grenada1071,4 %3451,1 %8440,4 %
Micronèsia1051,4 %7022,2 %3080,1 %
Dominica731,0 %7502,3 %5330,2 %
Andorra690,9 %4681,5 %32781,4 %
Illes Marshall530,7 %1810,6 %2090,1 %
Liechtenstein380,5 %1600,5 %58552,5 %
Mònaco380,5 %20,0 %70603,0 %
San Marino320,4 %610,2 %18450,8 %
Palau220,3 %4591,4 %2340,1 %
Illes Cook210,3 %2360,7%3110,1 %
Tuvalu100,1 %260,1 %380,0 %
Nauru100,1 %210,1 %1820,1 %
Niue20,0 %2600,8 %240,0 %
Ciutat del Vaticà10,0 %00,0 %??
Taula d'estats sense forces armades, la seva població, superfície i PIB i les proporcions per a comparar-ho amb el cas de Catalunya. (5)

A la taula detallem els 24 estats sense exèrcit així com les seves dades clau: població en milers d’habitants, la superfície terrestre en km² i el seu PIB de 2014 en milions de dòlars americans. Així mateix també hi mostrem la proporció en % d’aquests valors respecte als de Catalunya amb una població de 7,5 milions, 32.000 km² i un PIB d’uns 234.000 milions de $.(6) Una primera dada a ressaltar és que 16 dels 24 (2/3 parts) tenen un PIB inferior a l’1% del català. Així doncs aquests països no arriben ni als aproximadament 2.300 milions d’€ del PIB de la comarca de l’Anoia.(7) De fet la gran majoria d’estats sense exèrcit són «microestats» amb poblacions i economies molt petites. No hi ha una definició consensuada però diversos experts posen el límit a 1 milió d’habitants. (8) Si ho comparem en termes relatius amb Catalunya només Panamà, Costa Rica i Maurici tenen una població i PIB superiors al 5% dels de Catalunya (3 de 24 o el 12,5% dels països sense exèrcit).

Per proximitat analitzem primer el cas d’Europa continental on trobem 5 microestats sense forces armades: Andorra, Liechtenstein, Mònaco, San Marino i el Vaticà. Els més grans dels quals és Andorra amb una superfície semblant a la de la comarca del Baix Llobregat i una població semblant a Sant Boi de Llobregat, el seu PIB és entorn l’1,4% del català.(6) Aquests països han mantingut la seva autonomia gràcies a múltiples factors com la seva petitesa i manca de recursos naturals (que desincentivava la seva conquesta), l’equilibri polític dels seus governants amb els poders veïns i, més recentment, la riquesa aportada pel sector financer.(9) En tots aquests casos es tracta de països que tenen acords formals o informals de defensa amb països veïns: San Marino i el Vaticà amb Itàlia, Mònaco amb França, Andorra amb França i Espanya i Liechtenstein amb Suïssa. Cal dir que diverses fonts consideren que la Guàrdia Suïssa, amb un centenar d’efectius voluntaris suïssos, és l’exèrcit de la Santa Seu i com a tal no se l’hauria de comptar a la llista.(1)(2)

Vaixell guardacostes islandès Thor de 94 m d'eslora i armat amb un canó automàtic de 40 mm

Vaixell guardacostes islandès Thor de 94 m d’eslora i armat amb un canó automàtic de 40 mm

Islàndia es mereix un esment a part en el context europeu; tot i tenir una població de només 330.000 habitants no se’l considera un microestat per la gran superfície que té (el triple que Catalunya). De fet, tot i no tenir exèrcit, Islàndia és estat fundador de l’OTAN el 1949 i ha participat en missions internacionals a l’Iraq, Afganistan o Kosovo. La seva història militar contemporània és única, degut a la seva estratègica situació a l’Atlàntic Nord. Durant la Segona Guerra Mundial es declarà neutral però el 1940 va ser envaïda per Gran Bretanya, temorosa que els alemanys hi establissin bases per a avions i submarins. El 1951 firmaren un acord pel qual els EUA es comprometien a la defensa del país, establint-hi una important base aèria.(2)(10) L’acord finalitzà el 2006 i des de llavors països de la OTAN s’han tornat aportant personal i avions de combat per assegurar la protecció de seu espai aeri (com als estats bàltics). De fet aquest mes de juny Islàndia, i els Estats Units han firmat un nou acord de defensa, que preveu més col·laboració i inversions per poder basar al país els nous avions de patrulla marítima P-8 Poseidon.(11) A part dels acords de defensa Islàndia compta amb un cos de guarda costes, sistemes de defensa aèria (amb sensors però no sense míssils) i un cos d’intervenció en crisis (ICRU) que ha participat en missions internacionals.(10) En aquestes unitats Islàndia ha gastat només el 0,13-0,14 % del seu PIB en defensa.(1) Això és possible perquè altres països aliats assumeixen el cost de la defensa d’Islàndia.

Un altre estat amb uns condicionants geoestratègics particulars és Maurici, un important estat insular situat a l’oceà Índic, prop de Madagascar. Compta amb una important població de quasi 1,3 milions i un PIB de 12.600 milions de dòlars (el 5% del català). A part dels 8.000 policies les forces de seguretat compten amb 1.400 efectius de la «Special Mobile Force» i 750 del cos de guardacostes, amb una inversió en defensa del 0,2% del PIB.(12) Sumant aquests efectius obtenim una proporció de personal militar d’1,68 per cada 1.000 habitants, una proporció relativament baixa però de fet superior a la de Suècia i propera a la de Luxemburg, ambdós estats europeus amb forces armades. L’SMF compta amb armes llargues, incloent metralladores i petit nombre d’armament pesat i vehicles blindats. Els cos de guarda costes està en plena renovació i, només aquest any, han entrat en servei 1 avió de patrulla Do 228, 6 llanxes interceptores i un patruller de 50 m d’eslora.(13) Així doncs Maurici compta amb cossos de seguretat extra-policials notables, comparables a les forces armades d’altres països.

Reportatge del nou camp de tir de la «Special Mobile Force» de Maurici

Un 50% dels països de la llista són estats, o microestats, insulars situats a l’oceà Pacífic. Tot i que hi ha països amb una població notable (Illes Salomó 7,9 milions d’habitants, Vanuato 3,6 milions, etc.) tots aquests estats tenen economies molt poc desenvolupades que arriben, com a màxim, al 0,5% del PIB català. Aquests estats no comptem amb legislació que refreni la formació de forces armades, diversos fins i tot tenen articles referents al servei militar a les seves constitucions. Tot i això no en disposen, ho expliquen factors com l’aïllament i dispersió de les illes i la població i recursos escassos. Aquest fet també respon a una dinàmica regional ja que només 2 del 13 països insulars del pacífic compten amb forces armades.(3) Això fa que la seva defensa depengui majoritàriament d’Austràlia, Nova Zelanda i els Estats Units.(2)

Passem a analitzar els casos del del continent americà, on cal distingir dos subgrups: els estats caribenys i el estats d’Amèrica Central. Al Carib hi trobem Dominica, Grenada, Saint Vicent i les Grenadines i Santa Lucia. Aquests tenen unes circumstàncies semblants als dels estats insulars del pacífic: pocs recursos econòmics, poblacions petites de no més de 200.000 habitants i països veïns sense forces armades. També és cert que alguns dels països que apareixen en algunes fonts sense forces armades sí que en disposen com és el cas de Saint Kitts i Nevis. El darrer canvi s’ha produït a Haití on des del 2015 s’han fet reformes legals i començat l’entrenament i organització de les noves forces armades amb l’ajuda d’Ecuador.(14)(15)

Un cas a part el constitueixen el binomi Costa Riba – Panamà que són els dos estats sense forces armades amb una major població i recursos (entre el 53 i el 65% de la població i entorn al 21% del PIB de Catalunya). Ambdós estats han passat per un procés de desmilitarització amb la dissolució de les seves forces armades, com en la majoria d’aquests casso degut a guerres civils i a la intervenció de potències estrangeres. El cas més genuí és el de Costa Rica on José Figueres Ferrer, fill de catalans emigrats, va dissoldre l’exèrcit el 1948 després de liderar la facció victoriosa en una breu guerra civil.(3) Panamà els va desmilitaritzar a partir 1989 després de que les tropes dels Estats Units conquerissin el país pes destronar el govern del general Noriega. Posteriorment en la constitució de 1994 es va confirmar l’abolició de les forces armades.(2) Cal reconèixer que aquests estats són dels més pròspers i amb una democràcia més estable de la zona.

Tot i això el fet de tenir exèrcit no els fa per se països segurs i pacífics, la regió centreamericana té reptes importants amb el crim organitzat (sovint vinculat al tràfic d’estupefaents) i a grups guerrillers. En conseqüència els nivells de delinqüència i crims violents són notablement superiors als dels països del nostre entorn. Si ens fixem en l’índex d’homicidis intencionats a Costa Rica pateixen 10 vegades més casos que a Espanya i a Panamà 20 vegades més.(17) Per afrontar aquestes problemàtiques ambdós estats compten amb unitats especials de la policia i guarda costes amb organització, entrenament i pràctiques de tipus militar. Alguns estudis destaquen que Costa Rica i Panamà gasten notablement més que països veïns en seguretat (arribant al 2% del PIB) i és que la policia assumeix tasques que a Nicaragua o Colòmbia assumeix l’exèrcit.(16) Per altra banda compten, com hem vist en la majoria d’estats sense exèrcit, amb la protecció a través d’acords i aliances d’altres estats amb forces armades. Així formen part de l’Organització d’Estats Americans, però sobretot tenen pactes de defensa amb els Estats Units. Aquest pot desplegar efectius militars i també contribueix de forma directa aportant armes, equipament i entrenament.(2) A tall d’exemple aquest estiu s’ha confirmat la donació de 2 patrulleres a la guàrdia costera de Costa Rica (de 33 m d’eslora i armades amb un canó automàtic de calibre 25 mm i metralladores pesades) i la construcció d’una nova estació marítima amb un valor entorn als 23 milions de dòlars.(18)(19)

Policies de Panamà entrenant amb militars dels Estats Units. Fotografia: US Navy / Elisandro T. Diaz

Policies de Panamà entrenant amb militars dels Estats Units. US Navy / Elisandro T. Diaz

En conclusió són diversos els estats al món que no disposen de forces armades i aquests són, majoritàriament, petits i amb poca població i recursos. Tan sols 3 dels 24 compten amb una població i PIB superiors al 5% dels catalans. De fet la majoria d’aquests estats depenen d’altres estats amb forces armades o d’aliances regionals per tal d’assegurar la seva defensa. Hi ha doncs condicionants geopolítics que han permès o induït a prescindir de les forces armades: escassetat de recursos i/o població dels microestats, aïllament geogràfic, dependència de l’antiga metròpoli, episodis repetits d’alçaments militars i dictadures, etc. La Catalunya actual compta amb circumstàncies molt diferents, amb una democràcia madura i una població i economia notables. En el marc de la Unió Europea cal remarcar que serem un país mitjà amb una economia semblant a les Finlàndia, Irlanda o Dinamarca. Creiem doncs que les circumstàncies i característiques dels estats sense forces armades no són comparables als de la futura República de Catalunya. Cal que ens comparem amb països semblants als nostre i analitzem quines són les seves millors pràctiques: econòmiques, democràtiques, educatives i, també, de defensa. En un proper article analitzarem el cas de països referents en diversos indicadors internacionals i veurem com tots (amb l’excepció particular d’Islàndia) disposen de forces armades i alguns fins i tot mantenen el servei militar obligatori.

Fonts:

Imatge de portada: Fortalesa de Guaita a Sant Marino. Fotografia de: Max Ryazanov/ Wikimedia / CC-BY-SA

1) The World Factbook, Central Intelligence Agency.

2) La Seguretat a Costa Rica i Panamà, Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya.

3) Non-Militarisation: Countries Without Armies, Ålands fredsinstitut, 2015.

4) Countries Without Militaries, The Atlantic, 2014.

5) World Statistics Pocketbook, 2016 edition, UN Statistics Division.

6) Idescat, Institut d’Estadística de Catalunya. Dades del PIB de 2014 (per harmonitzar-ho amb les dades dels altres països amb dades de l’ONU).

7) El ranking del PIB de las comarcas catalanas, La Vanguardia, 24/12/2015.

8) Towards a New Definition of Micro-Statehood, Centre Small States Studies.

9) The Condition of Europe’s Curious Microstates, Stratfor, 2015.

10) Military of Iceland, Wikipedia, The Free Encyclopedia, versió de juliol de 2016.

11) US, Iceland beef up defence deal on rising Russian threat, Business Satnadar, 30 de juny de 2016.

12) Mauritius Military, Defence Web Za.

13) Police e-news Volume 5 No.1, 2016, The Mauritius Police Force.

14) Official Remobilisation of the Armed Forces of Haiti, 30/11/2015, Haiti Libre.

15) Graduation of 40 Haitian soldiers trained in engineering and combat, 03/09/2015, Haiti Libre.

16) ¿Ahorran Costa Rica y Panamá por no tener ejército?, 02/06/2015, BBC Mundo.

17) World Development Indicators: Homicidis intencionats, Banc Mundial. Mitjana per cada 100.000 habitants, dades 2006-2013: 0,88 vs 9,63 i 18,48.

18) La Guardia Costera de Costa Rica y sus nuevos patrulleros, 29/08/16, Defensa.com

19) US donates $19 million to Costa Rica Coast Guard, 22/06/15, The Tico Times.

 

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

4 comentaris

  • Felicitats per el vostre informe.

    • Gràcies a vostè pel seu interès i la seva feina en general. El CEEC és un dels nostres referents i editen documents de gran qualitat sobre seguretat i defensa. Cal fer-ne difusió perquè dirigents i ciutadans en general afrontem el futur debat constituent amb més informació i millor criteri.

  • Caldria comparar els Estats actuals amb població, superfície i PIB equiparables a Catalunya i veure quina mena d’exèrcit tenen

    • Per a l’anàlisi que plantegeu recomanem llegir el següent document publicat per la Sectorial de Defensa de l’ANC l’any 2013: https://assemblea.cat/sites/default/files/documents/ANC%20Defensa%20com3.pdf
      Pol Molas i Daniel Soler, fundadors de la sectorial i de la posterior Societat d’Estudis Militars (SEM), també són els autors del capítol “Models Europeus de Política de Defensa” dins del llibre “Política de Defensa i Estat Propi”. També us en recomanem la lectura.

      En tot cas tots els estats europeus amb població/sperfície/PIB semblants als de Catalunya tenen una política de defensa que inclou forces armades.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

fifteen − fifteen =