Patrullers d’altura

Un patruller d’altura, conegut també per l’acrònim en anglès OPV (Offshore Patrol Vessel), és un vaixell destinat a missions de patrulla distants de la costa. És una categoria en expansió en els darrers anys, ja que ofereixen un cost d’adquisició i manteniment relativament baixos. No obstant això són vaixells molt útils per a les missions “no de guerra” que realitzen les forces navals: lluita contra la pirateria, el tràfic de persones i d’estupefaents, rescat marítim, recerca oceanogràfica, entrenament i presència internacional, etc.  Algunes d’aquestes tasques les realitzen forces policials o de guardacostes (a Espanya existeix el servei marítim de la Guàrdia Civil i Salvament Marítim). A Defensa.Cat defensem que la majoria d’aquestes tasques les hauria d’assumir la Marina Catalana.

Des del final de la Guerra Freda s’ha passat de dissenys amb una clara vocació ofensiva (amb elevada velocitat i míssils antivaixell) a dissenys de major desplaçament, amb espais polivalents i coberta de vol a canvi de reduir l’armament i la velocitat. En els darrers dissenys és habitual trobar una velocitat màxima de 20-25 nusos, coberta i hangar per a helicòpters o vehicles aeris no tripulats, llanxes pneumàtiques i un armament format per canons automàtics i metralladores.

Amb eslores entorn als 80-110 m i desplaçaments de 1.400 a més de 3.500 tones els nous patrullers d’altura han assolit la mida d’una corbeta. Tot i això compten amb uns sistemes d’armament i sensors més bàsics, amb nul·les o escasses capacitats antiaèria i antisubmarina. A més sovint es construeixen emprant estàndards comercials en comptes de militars, oferint menor protecció i resiliència als danys en combat. Això també permet unes tripulacions menys nombroses i uns costos de manteniment molt menors.

Un aspecte innovador són els espais polivalents amb capacitat per acomodar contenidors per a missions específiques. Aquests solen ser contenidors intermodals de 20 peus com els utilitzats per al transport de mercaderies però especialment preparats per a diverses missions: suport a submarinistes, habitacles per emergències humanitàries, desactivació de mines submarines, etc. Això suposa un disseny veritablement polivalent, evitant la necessitat de vaixells específics i reduint els costos d’adquisició i manteniment de la flota.

El document sobre dimensionament de la Força Naval de Catalunya remarca la necessitat de crear des del primer moment un comandament de patrulla. En primer lloc realitza un anàlisi estratègic on destaca la importància del control de les aigües territorials i la zona econòmica exclusiva (EEZ 200 milles des de la costa) per a garantir el trànsit marítim, clau per a la nostra economia.  Aquesta anàlisi, publicada inicialment per la sectorial de defensa de l’ANC, va iniciar les propostes per a unes Forces de Defensa de Catalunya que continuen des del Centre d’Estudis Militars.

En concret recomanen adquirir de 3 a 4 patrulleres d’altura i 2 a 3 litorals per a cobrir la missions de patrulla i iniciar l’activitat de la marina catalana. El document anomena com a exemple per a patrullers d’altura la  classe Adroit, un disseny francès de l’empresa DCNS i actualment és comercialitzat per l’empresa Kership. Tot i ser una opció avançada és un dels dissenys recents més lleugers i amb menys modularitat. Això li confereix un menor cost d’adquisició i operació, sense dubte avantatges, però també en limita la flexibilitat operativa. En els darrers anys s’han desenvolupat missions internacionals que han requerit de les unitats de les forces navals en missions no de guerra: lluita contra el pirateig a Somàlia (operació Atalanta), lluita contra el tràfic de persones (sovint amb accions de rescat marítim), auxili en casos de desastre natural, etc. En aquests casos són factors importants la capacitat per allotjar refugiats, el possible transport d’equipament específic per a la missió en contenidors, etc. Així doncs considerem desitjable que els OPV de la marina catalana disposin d’una coberta o hangar multi-usos, amb capacitat per a contenidors de missió, grua per a moure equipament, etc. Això les faria més polivalents i útils per a missions internacionals, per començar l’entrenament de les tripulacions i la col·laboració amb els nostres aliats fins a comptar amb unitats amb majors capacitats com ara corbetes.

Com a exemple d’aquests nou dissenys i per proximitat evidents volem analitzar breument els nous patrullers BAM (Buques de Acción Marítima) o classe Meteoro de l’Armada espanyola. Actualment n’hi ha 4 en servei i 2 més en construcció, i també s’han dissenyat versions especialitzades com les de suport a busseig o les de recerca oceanogràfica. Són OPV de tonatge i mides considerables (uns 94 x 14 m, i 2.700 tones de desplaçament) així com un preu de més de 160 milions d’€ per unitat. Compten amb un armament més d’un canó ràpid OTO Melara de calibre 76,2 mm i 2 canons automàtics de calibre 25 mm en estacions remotes de combat, a més de llançadors de contramesures. També disposen d’un hangar capaç d’operar amb un helicòpter NH90 d’11 tones i espai multi-usos sota la coberta de vol i a popa amb capacitat per a 3 contenidors de missió i grua.

Des Defensa.Cat considerem que en cas d’independència seria necessari un traspàs d’actius al nou estat català, incloent la part proporcional d’equipament de les forces armades. L’escenari polític advers fa dubtar d’aquesta possibilitat, però en cas de d’independència hi haurà interès per part del govern espanyol en què Catalunya assumeixi la part proporcional del deute i com a tal hauríem d’exigir la part proporcional dels actius ja finançats. En el cas de la força naval, tot rebutjant navilis massa costosos i complexos com les fragates i submarins, es podria garantir el traspàs de patrullers. Constituint el nucli bàsic amb el qual començar l’activitat i entrenament de la Marina Catalana. Tot i això és molt possible que per raons estratègiques el govern espanyol es negués al traspàs d’armes o sistemes avançats com el de gestió de combat SCOMBA que equipen els OPV Meteoro. Així mateix podria suposar dificultats per al seu manteniment degut a la dependència d’empreses amb forta dependència del govern espanyol.

Creieu factible el traspàs d’actius de les Forces Armades d’Espanya a Catalunya? Quins OPV existents creieu que s’ajustarien millor a les les necessitats estratègiques de Catalunya? En cas d’optar per a construccions de nou i com exemple avançat i polivalent des de Defensa.Cat proposem com a exemple el disseny holandès DAMEN OPV 1800, recentment renovat amb un buc revisat i majors espais polivalents. A la següent taula podem apreciar les especificacions de diversos dissenys d’OPV:

 AdroitMeteoroProtector OPVDAMEN OPV 1800Holland
Eslora x mànega x calat87,0 x 11,0 x 3,3 m93,9 x 14,2 x 4,2 m85,0 x 14,0 x 3,6 m85,0 x 13,7 x 4,0 m 108,4 x 16,0 x 4,6 m
Desplaçament1.450 tones2.670 tones1.900 tones1.800 tones3.750 tones
Velocitat màxima21 nusos20,5 nusos22 nusos25 nusos21,5 nusos
Autonomia8.000 milles nàutiques @ 12 nusos, 30 dies de provisions3.500 milles nàutiques @ 15 nusos, 35 dies6.000 milles nàutiques @ 15 nusos, 21 dies5.000 milles nàutiques @ 12 nusos, 30 dies5.000 milles nàutiques @ 15 nusos, 21 dies
Tripulació i acomodació extra30 + 2946 + 3049 + 3060 + 3654 + 40
Coberta de volSí, poden operar helicòpters d'11 tonesSí,poden operar helicòpters d'11 tonesSí, per a helicòpters de fins a 7 tonesSí,poden operar helicòpters d'11 tonesSí,poden operar helicòpters d'11 tones
HangarSí, capacitat per a helicòpters mitjans de 5 tSí, capacitat per a helicòpters 11 tonesSí, per a helicòpters mitjans de 7 tonesSí, capacitat per a helicòpters 11 tonesSí, capacitat per a helicòpters 11 tones
Llanxes2 x 9 m, 2 rampes2 x 7 m2 x 7,7 m2 x 9 m, 1 rampa3 x 7 m, 1 rampa
Armament principal1 canó automàtic de calibre 20 mm1 canó OTO Melara de calibre 76,2 mm1 canó automàtic de calibre 25 mm1 canó OTO Melara de calibre 76,2 mm1 canó OTO Melara de calibre 76,2 mm
Armament secundari2 metralladores de calibre 12,7 mm2 estacions d'armes amb canó automàtic de calibre 25 mm2 metralladores de calibre 12,7 mm2 estacions d'armes amb canó automàtic de calibre 30 mm2 estacions d'armes amb canó automàtic de calibre 30 mm
Capacitat de contenidors02332
DestacatLleuger i econòmicPropulsió elèctricaBuc reforçat per navegar en aigües polarsBuc "Sea Axe" major velocitat i estabilitatRadars i sensors d'alt rendiment

Fonts:

A més dels enllaços del text hem utilitzat les següents fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

9 comentaris

  • Pingback: Vaixell polivalent d’altura BSAH | Defensa.Cat

  • Pingback: Patrullers litorals, la primera peça de la flota | Defensa.Cat

  • Pingback: Avions de vigilància aèria i de superíficie | Defensa.Cat

  • Pingback: Gener de drons – Defensa.Cat

  • Tinc entès que l’Armada espanyola ha requalificat algunes corbetes com a patrullers d’altura.

    • Correcte Jaume, 4 de les cobertes de la classe Descubierta van ser requalificades com a patrullers d’altura per l’Armada Espanyola el 2004.Tenen els numerals del P76 al 79 i tenen base a Las Palmas i Cartagena. La conversió va consistir fonamentalment en reduir l’armament i electrònica. Cal dir però que ja porten uns 35 anys en servei, per les seves dimensions tenen limitacions per a patrulles oceàniques i són embarcacions desfasades en diversos aspectes. Es preveu la seva substitució per nous OPV de la classe Meteoro (BAM).

  • En el document sobre la Força Naval de Catalunya indica la necessitat d’un remolcador d’altura (= ETV = Emergency Towing Vessel). Donat que els patrullers potser hauran d’aturar per la força un vaixell (disparant-li als motors o timó -el que deixaria al vaixell sense capacitat de maniobra-), crec interessant que, donat el cas, els OPV també puguin remolcar vaixells. En altres paraules: crec que s’hauria de substituir el requeriment de “3-4 OPV + 1 remolcador” per: “4 OPVs amb capacitat d’actuar com ETV”.

    Això és un requeriment bastant habitual en païssos nórdics (finlàndia, islàndia), tal com indica el (molt interessant) document: http://www.dttas.ie/sites/default/files/publications/maritime/english/irish-coast-guard-publications/part1-requirements-etv-study-issue01.pdf

    Alguns exemples de vaixells així:
    https://en.wikipedia.org/wiki/Samar-class_offshore_patrol_vessel
    https://chuckhillscgblog.net/2014/04/13/three-nations-share-german-opv-design/
    http://www.nskshipdesign.com/designs/offshore/coastguard/nsk-3008-naval-support-patrol-vessel/ (m’agrada la propulsió CRPP = “contra rotating propeller pod”, perquè combina propulsió dièsel i elèctrica, gran maniobrabilitat i eficiència)

    Per cert, sempre es parla de que aquest tipus de vaixells (OPV) poden ser útils per a atendre emergències degudes a desastres naturals. Crec que per a fer-ho realment bé caldria que pogués portar containers ISO de 40 peus (per a transportar coses com el “Better Shelter” -veure http://www.thinkdefence.co.uk/a-ship-that-still-isnt-a-frigate/roles-and-modules/ -) i generar aigua potable in situ.
    NOTA: lo dels containers també ho dic perquè un vaixell així entenc que podria actuar com un “vaixell logístic auxiliar”, transportant containers… també damunt de la coberta “multimissió”, el que faria que l’hangar d’helicópters no es pogués utilitzar. Això em porta a reflexionar sobre la necessitat de que aquest hangar pogués ser una mica de “quita i pon” (no sé si tant com “una simple tenda damunt l’helicòpter un cop s’ha aturat”… o una cosa una mica més fixa, com lo del Bunga Mas Lima (BM5) -http://www.thinkdefence.co.uk/a-ship-that-still-isnt-a-frigate/initial-considerations/- o el que es va incorporar per a operar els Hugues 500 -https://foronaval.com/2016/08/01/el-hugues-500asw-en-la-armada-espanola-. També és interessant poder portar containers per a tasques d’entrenament, com fa el SeaOwl VN Partisan (surt a http://www.thinkdefence.co.uk/a-ship-that-still-isnt-a-frigate/roles-and-modules/).

    Respecte embarcacions i armament que hauria de tenir un vaixell així… entenc que interessaria que pogués replicar una mica les capacitats dels patrullers litorals. Així hauria d’operar tot lo més semblant possible, reunint-lo en una única plataforma:
    – Petits UAVs (en hangar o container)
    – 1xCB90 + 2xRIB
    – Quan no porti tot de containers: 1 helicòpter lleuger (H125M navalitzat, en unes missions podria portar la versió d’atac -amb radar i armes- i en altres la versió d’utilitari -poca capacitat de transport, però se suposa que hauria de ser prou-).

    També és necessari que porti canons automàtics (¿màxim 35 mm?) i canons d’aigua.

    Sobre com ho hauria de fer per a poder aturar un vaixell destruint la maquinària:
    – Amb “l’helicòpter d’atac” està clar que hauria de ser amb canons de 20 mm i/o cohets (guiats).
    – Pensant únicament en l’armament del propi OPV… un 35 mm pot arribar, en foc directe, a uns 6 km -https://en.wikipedia.org/wiki/Denel_35mm_Dual_Purpose_Gun- … i aquesta també és la distància a la que podrien arribar uns cohets com els de l’helicòpter muntats en una torre remota com la Seahawk SIGMA. Probablement caldrà esperar a que es desenvolupin missils containeritzats per als LCS per a poder pensar en distàncies més grans, a no ser que tinguem la sort que es desenvolupés una versió de molt més abast dels cohets per a helicòpter que es pogués llençar desde un container (com si fos un VLS)… però això és somiar.

    • Gràcies per les aportacions detallades! Certament seria positiu comptar amb vaixells polivalents i la proposta OPV/remolcador que proposes és interessant. En els darrers anys estan apareixent propostes interessants basades en vaixells civils, com el vaixells de suport a plataformes petrolíferes.

      Tot i això algunes de les prestacions que proposes són més pròpies de vaixells auxiliars d’una dimensió superior a la majoria dels OPV comentats a l’article. Així en vaixells d’una eslora fins a uns 90 m sovint no es pot comptar alhora amb pista per helicòpters, hangar per a un helicòpter mig i espai notable per a càrrega. Per altra banda, la capacitat per a transportar contenidors a la plataforma per a helicòpters també sol ser limitada degut a limitacions a l’estabilitat del vaixell.

      Un dels problemes a l’hora d’analitzar els OPV és que dins de la mateixa categoria s’hi inclouen dissenys molt diferents, des de patrulleres semblants a les litorals fins als nous PPA italians (veritables fragates en mides i capacitats). Cal dir que l’objectiu principal d’aquests dissenys és contenir els costos en comparació amb vaixells de guerra com les corbetes o fragates. Per a fer-ho bàsicament es prescindeix de la majoria de sistemes d’armament, sensors avançats i sistemes d’auto-protecció amb els quals compten aquests vaixells de guerra. Això permet costos contenir els costos d’adquisició, manteniment i operació. Aquests darrer és un dels costos més importants i molts OPV operen amb tripulacions reduïdes (30-50 vs 120 o més d’una fragata) i amb menys especialistes.

      Per tan estan dissenyats sobretot per a missions “no de guerra” o en tot cas no de primera línia. Així a la pràctica no solen equipar míssils i, pel que fa a l’armament, es limiten a metralladores i canons automàtics i navals (màx. calibre 76mm). Els canons “grans” també tenen un efecte dissuasori i, si els trets d’advertiment no fessin parar un vaixell “a la fuga”, disparar amb munició d’artilleria seria tan o més efectiu que l’ús de míssils lleugers.

      En escenaris de major intensitat seria temerari enviar OPV encara que s’equipessin amb míssils anti-vaixells avançats. Ni per nivell de supervivència, ni per sensors o sistemes d’autoprotecció estarien a l’altura contra un adversari ben equipat. Per a tals missions caldria enviar vaixells de guerra de primera línia.

      Pel que fa als helicòpters l’H125 serviria com a helicòpter d’entrenament i d’exploració/atac lleuger, però no com a helicòpter naval. Els helicòpters navals embarcats han d’afrontar missions molt exigents (aterratge/enlairament en alta mar, missions SAR, guerra anti-naval i anti-superfície, assalt amfibi, etc.) i per això solen tenir una potència i mida considerables amb un pes màxim a l’envol d’entre 6 i 11 tones (en comparació a les 2 de l’H125).

      No estem convençuts de la necessitat d’equipar les Forces de Defensa de Catalunya amb vaixells OPV complexos. Degut a què els nostre domini marítim seria comparativament petit potser seria preferible un mix de patrullers litorals (4-6) i un nombre menor de d’embarcacions polivalents (2-3) amb funcions auxiliars de patrulla però també capacitats d’operacions submarines (caça de mines, investigació oceanogràfica). Segons el disseny seleccionat aquest podria comptar amb coberta de vol capaç d’operar amb helicòpters navals mitjans, però amb un hangar limitat a encabir-hi drons. Finalment caldrien vaixells de combat, amb capacitats ofensives i defensives en els dominis aeri/superfície/submarí i per tant amb coberta de vol i hangar per a helicòpters navals.

      • Crec que estem d’acord en moltes coses:

        – Efectivament els OPV són vaixells militars però no per a la guerra (vindrian a ser vaixells de policia per a aigües internacionals). Això els fa idonis per a missions tipus Atalanta.

        – Per això el seu sistema d’armes és bastant bàsic: Ni sensors ni armament ni mesures defensives “gaire potents”. Això els fa ser “econòmics” (cosa que no poden ser si se’ls incrementa la seva “complexitat”).

        – A un conflicte cal enviar-hi vaixells de combat (tipus fragata), així els patrullers es podrien operar en un paper més auxiliar en segona línia (el que incrementa les seves probabilitats de supervivència).

        I ara el que crec que també cal tenir en compte:

        – La participació dels OPV en combat entenc que s’hauria de limitar a lo que pogués aportar un helicòpter operat des d’ell. Com més capacitat pugui tenir aquest helicòpter (per exemple l’AW-101) més podrà influir l’OPV en el combat.
        NOTA: en cas d’haver d’armar un OPV contra vaixells, més que en míssils jo pensaria en torpedes pesants de molt llarg abast. Els míssils entenc que també es podrien disparar des de l’helicòpter, així que en l’OPV serien redundants. NOTA: en http://www.military-today.com/helicopters/aw_101.htm es pot veure com un helicòpter naval pesant pot portar míssils però no torpedes pesants (només lleugers).

        – L’helicòpter en realitat no és imprescindible per a patrulla. La demostració és que els “patrullers litorals” no tenen hangar (ni l’estabilitat per a operar-los en mala mar). El que sí han de portar sempre són les RIBs (també les porten els patrullers litorals “lleugers”, com ara https://en.wikipedia.org/wiki/Armidale-class_patrol_boat ).

        O sigui que, per a mi, es tracta de tenir patrullers litorals i OPV que no siguin massa complexos però que tanmateix puguin aportar coses en cas de guerra.

        Un OPV és un vaixell que ha d’operar lluny de la seva base (per exemple per a participar en l’operació Atalanta), i interessa que pugui arribar “ràpid” allà. Això requereix una maquinària més o menys potent… que és un dels requissits per a poder remolcar vaixells. I es necessitarà un remolcador si l’OPV ha de deixar sense capacitat de maniobra un vaixell. Per això em sembla una bona idea fer un OPV-remolcador.

        Per a reduir costos es pot pensar en construir-lo amb estàndars civils… i així es pot pensar en partir d’un disseny de vaixell auxiliar. Per exemple es podria pensar en un disseny com el del VN Partisan indicat en el comentari anterior, del que es parla amb bastant profunditat en http://www.meretmarine.com/fr/content/vn-partisan-un-couteau-suisse-pour-lentrainement-des-marins
        És un vaixell d’un desplaçament d’unes 2.200 tones, al que han posat contenidors al mig de la coberta. Bé, entre el pont de comandament i els containers hi ha un espai que entenc podria servir per a operar les embarcacions. Si en comptes dels containers es pogués posar un hangar “provisional”… ja ho tindríem pràcticamen enllestit: capacitat per a operar un helicòpter mitjà o bé, treient “l’hangar”, es disposaria de molt espai per a containers (també a popa). O bé mantenint els containers es tindria un espai d’entrenament i una coberta de vol per a helicòpters.

        Jo crec que en realitat interessaria un disseny amb més eslora (=llargada -amb 110 m es podria pensar fins i tot en superar una velocitat màxima d’uns 24 nussos-) i menys manga (=amplada) per a mantenir el desplaçament en menys de 3.000 tones (una mena d’Ulstein SX123 però en gran). Això entenc que permetria poder operar fins a helicòpters pesants com l’esmentat Merlin.
        NOTA: de fet crec que la part del darrera (=popa) -els últims ¿30 m?- hauria d’estar ocupada per A)la zona on operar les embarcacions (RIBs i CB90) i, B)al darrera de tot, és on hi hauria d’haver una mini-coberta de vol i un mini hangar per a petits UAVs… i els estris per a fer de remolcador. Això faria que la “coberta multimissió” (¿d’uns 45 m?) quedés desplaçada al centre del vaixell. Això dificultaria en certa manera l’aproximació d’helicòpters a aquesta coberta (minimitzat si la part on s’operen les embarcacions no és gaire alta)… però no ho faria impossible (en canvi, amb la coberta al darrera, mentre s’estigués remolcant un vaixell alt… em temo que l’operar un helicòpter pràcticament quedaria descartat). Aquesta dificultat per a operar helicòpters és menor com més petit sigui l’helicòpter… i d’aquí que l’H125M em sembli un bon l’helicòpter per a l’OPV. Per cert: en part he posat l’enllaç al Hugues 500 en el comentari anterior per a que es vegi que els helicòpters lleugers “no són inútils” al mar.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

12 − one =