Patrullers litorals, la primera peça de la flota

Una de les primeres responsabilitats a assumir amb la independència de Catalunya serà el control territorial: terrestre, aeri i marítim. Això suposarà un repte important que caldrà acomplir en pocs mesos, amb necessitats importants de personal i equipament. A nivell terrestre preveiem que els Mossos d’Esquadra assumiran el control duaner en aeroports, ports i passos fronterers. Però el control dels espais aeri i marítim suposen reptes de major complexitat. De forma transitòria caldrà mantenir els serveis amb l’estructura espanyola (salvament marítim, control del trànsit aeri, etc.).

En aquest article ens centrarem en el control de les aigües territorials pel qual considerem que seran essencials els patrullers litorals. Els patrullers litorals són embarcacions navals menors emprades per a patrullar zones costeres tant en missions militars com de suport a agències governamentals: forces policials, guardacostes, de rescat, etc. En el Dimensionament de la Força Naval Catalana  elaborada per la Secció de Defensa de l’ANC  / Centre d’Estudis Militars s’especifiquen les missions a què caldria donar resposta:

La primera de les unitats operatives a crear per la fase que tractem és el Comandament de Patrulla Litoral. Les seves funcions seran:
− Defensa de les aigües territorials
− Protecció de la infraestructura portuària
− Control d’activitats marítimes il·lícites (contraban, narcotràfic, etc.)
− Salvament marítim
− Suport contra catàstrofes (vessaments de substàncies contaminants, etc.)

La majoria de funcions designades asseguren el compliment de la llei i la seguretat del trànsit marítim, assistint també en casos d’emergències. El grau en què les Forces Navals assumeixen aquests rols varia enormement entre estats. Sovint als països més petits assumeixen la majoria d’aquestes funcions, mentre que d’altres compten amb servei de guardacostes, policia de duanes, etc. A Espanya no hi ha servei de guardacostes, però sí de Salvament Marítim, a més del Servei Marítim de la Guàrdia Civil. El seus efectius a Catalunya són limitats però caldria conservar-los en el període de transició fins que poguéssim assumir aquestes funcions. És d’importància estratègica tot el sistema de gestió dels ports principals i els serveis de salvament.

Per acomplir les missions d’aquest Comandament de Patrulla Litoral el mateix document proposa els següents mitjans:

Per fer-ho s’haurà de dotar dels següents elements:
− 3-4 patrulleres d’altura OPV (Adroit 1450 tones)
− 2-3 patrullers litorals FPC (Dvora Mk III – 50 Tm o Skjold – 274 Tm)
− 4-6 aeronaus no tripulades
− 4-6 embarcacions no tripulades USV
− 1 Remolcador d’altura

Ja vam parlar sobre el patrullers d’altura OPV en un article anterior i creiem que la flota proposada hi caldria un major èmfasi en les patrulleres litorals. Però els dissenys exemplificats Dvora i Skjold no semblen els més adequats ja que estan ideats per a operacions militars i primen l’armament i la velocitat. Les llanxes Dvora Mk III compten amb una eslora de només 27 m i tenen una habitabilitat limitada tot  dificultant realitzar-hi patrulles de diversos dies. Per contra la classe Skjold són corbetes lleugeres amb propulsió amb turbines de gas i armament complex, comportant costos d’operació elevats i menor adequació per a tasques de patrulla i missions auxiliars.

Considerem que serien molt més útils patrulleres litorals polivalents, com els dissenys moderns que estan entrant en servei en forces navals i agències civils de d’arreu del món. Existeixen un gran nombre de dissenys on sovint hi prima la senzillesa (en comparació amb altres unitats navals) i comparteixen moltes característiques: estàndards de construcció comercial, propulsió dièsel, llanxes motores, armament lleuger, etc. Els dissenys europeus més recents tenen de 50 a 60 metres d’eslora, desplaçament de 400 a 600 tones, velocitats màximes de 21-25 nusos i autonomia de patrulla superior a les 2.000 milles nàutiques. Compten també amb llanxes motores i sistemes d’avarament ràpid (rampes o grues especialitzades). El sistema de sensors i comunicació pot ser molt avançat amb almenys 2 radars de navegació, sistema d’identificació automàtica AIS, càmeres infraroges, ràdios i comunicacions per satèl·lit. Un equipament també necessari són els canons d’aigua, tant per combatre incendis com a arma no letal. L’armament se sol limitar a metralladores de calibre 7,62 o 12,7 mm o un canó automàtic de calibres de 20 a 40mm. Les tendència als darrers anys és la incorporació d’estacions d’armes remotes, incrementant tant la precisió de tir, al comptar amb estabilització automàtica, com la protecció de la tripulació, ja que s’opera a distància des d’una consola al pont de comandament.

Hem cercat patrullers litorals d’empreses europees, de disseny recent i amb exemples construïts recentment. Considerem que aquests suposen un menor risc d’adquisició i poden donar resposta a les missions que hem comentat. En primer lloc el patruller italià de classe Saettia, en servei a Itàlia, Malta (aquest amb coberta per helicòpters), Iraq i Panamà. En segon lloc el patruller belga (de disseny francès) Pollux, versió ampliada del vaixells duaners francesos i del qual se n’està dissenyant una versió de 60 m (imatge de capçalera de l’article). Finalment l’holandès DAMEN Stan Patrol 5009, amb la característica proa vertical i en servei a Equador, Mèxic, Grècia, Trinitat i Tobago, entre d’altres.

Un aspecte important és el cost de les patrulleres litorals, molt menor al d’altres unitats navals. Assumint les variacions possibles en funció del disseny, nombre d’unitats encarregades, lloc de construcció, etc. els dissenys recents tenen un cost d’entre 20 i 30 milions d’€. Pot semblar una suma molt elevada, però és el cost d’un jet privat mitjà (Dassault 2000S) o de 2 km de via de l’AVE (14 milions d’€ per km en el tram Madrid-Barcelona). Per comparar-ho amb altres vaixells militars el govern espanyol ha gastat uns 160 milions d’€ en els 2 patrullers d’altura de la classe Meteoro encarregats aquests 2015. Pel mateix cost es podrien adquirir 5 patrullers litorals dels més avançats. Degut a la menor complexitat d’aquestes embarcacions són moltes les drassanes que les ofereixen. No només les grans empreses militars sinó drassanes més centrades en embarcacions civils. Tot i que a Catalunya actualment no hi ha drassanes equipades per a la producció de vaixells amb casc metàl·lic d’aquesta eslora creiem que seria factible la seva producció local, amb el suport del teixit industrial existent i la transferència tecnològica d’una firma especialitzada.

A Defensa.Cat creiem en un model en què els efectius i materials de les Forces de Defensa siguin visibles i útils per a la societat. Alhora remarquem la necessitat de maximitzar l’eficiència de tot els recursos i administracions públiques. Per tant defensem un model en el qual les Forces de Defensa assumeixen la majoria de rols esmentats amb la col·laboració amb els cossos de seguretat i emergències existents. En aquest marc les patrulleres litorals, operades amb tripulació militar, podrien acollir personal addicional de la policia, bombers, protecció civil o sanitari per assumir múltiples missions de manteniment de la llei i assistència en emergències a les aigües catalanes. Creiem que això contribuiria a augmentar la camaraderia i capacitat de coordinació entre organismes. Alhora faria visibles i útils les forces armades a la població en general, afavorint també la pròpia motivació del personal militar.

El dimensionament de la flota és un tema complex, pel qual cal establir objectius de dies de patrulla anuals, el mix entre mitjans marítims i aeris, etc. A curt termini caldria dialogar amb els professionals del sector, amb els ports que servirien de base, empreses especialitzades, etc. Tasques que hauria d’assumir el futur govern, idealment en la conselleria única amb competències sobre seguretat i defensa. Creiem per això que la primera peça de la flota serien les patrulleres litorals com els que hem mostrat, així mateix considerem que el nombre d’aquestes embarcacions hauria de ser major al de patrullers d’altura.

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

12 comentaris

  • Pingback: Avions de vigilància aèria i de superíficie | Defensa.Cat

  • No creieu que aquestes patrulleres litorals, en comptes d’estar sota comandament militar, podrien ser part del cos de policia (mossos)?
    On posarieu el límit en les competències dels mossos en temes de guarda costes, duanes, inmigració il·legal, control de pesca, etc?

  • Nosaltres apostem per un model en el qual les forces de defensa aporten els vehicles complexos (vaixells de patrulla, avions polimotors, etc.) i la seva tripulació especialitzada com a suport als cossos de seguretat i altres agències governamentals.

    No estem dient que les competències que comentes siguin militars, sinó que les capacitats i equipaments avançats d’aquestes estiguin al servei de la ciutadania: avions per extinció d’incendis, vaixells per rescat i patrulla, etc. Creiem que això permetria una major optimització de recursos, alhora que seria positiu per la motivació, reconeixement públic i col·laboració entre agències de seguretat.

    Així per exemple el patruller comptaria amb tripulació de les forces de defensa i un destacament de mossos d’esquadra (per a inspeccions de duanes, etc.) i/o personal del ministeri de medi ambient (per a inspeccions pesqueres), etc. Evidentment això no entra en contradicció amb què els Mossos d’Esquadra disposessin d’embarcacions més petites (com les actuals de la Guàrdia Civil) pel control de ports, inspeccions, etc.

    Vaixells semblants als que comentem, i amb col·laboracions del tipus que proposem, són a les flotes de Bèlgica i Nova Zelanda per exemple.

  • Patruller coster Stan Patrol 5009 de la Guàrdia Costera Grega en una recent missió de rescat de refugiats: https://youtu.be/cA8-FwQFugk

  • Hola
    No havia rebut notificació comforme havies contestat.
    El meu argument a favor d’un servei de Guarda Costes no militar va encaminat a que aquest sigui completament assumible per tothom (crec que un cop independents tindrem un debat força aferrissat sobre la conveniencia o no d’unes forces armades).
    En el cas concret de la força naval, deixaria com a purament militars les unitats que es desplegarien fora de la nostra EZZ, donat que aquesta presenta uns riscos de nivell baix.
    Pel que fa als models que proposes, m’encanten els Damen, però crec que en un inici, les prioritats pressupostàries seràn unes altres i ens haurem de comformar amb el material que heretem d’espanya (que per cert crec que no contemples en cap article?), però que crec que entre equips de salvament marítim, guardia civil i patrullers litorals de l’armada aniriem sobrats.

  • No parleu del Servicio de Vigilancia Aduanera. SVA. Que a Catalunya te 2 patrullers d’alta velocitat de 15m y un patruller litoral de 30m.

    • Diverses agències estatals compten amb embarcacions de patrulla i rescat assignades a ports catalans, no era la nostra intenció fer una anàlisi de tots aquests recursos. En les negociacions d’independència caldrà valorar si aquests actius s’han de transferir al govern de Catalunya i qui les hauria d’operar. Teniu més detalls dels de l’SVA? La patrullera litoral és de la classe Clase Rodman-101?

      • Ja no. La van canviar fa relativamente poc per un model mes antic

        • Gràcies per l’apunt! Alguna informació sobre la seva eslora, ports on en basen, nombre d’embarcacions? Creieu que, actualment, hi ha prou embarcacions i efectius dels serveis estatals de salvament, policia, fronteres, hisenda… als ports i costes de Catalunya?

  • En la meva opinió hauria d’haver dos tipus de “patrullers litorals”… i com a mínim 2 unitats de cada tipus (encara que s’estima que per a tenir sempre una unitat activa d’un tipus calen 3 aparells iguals -un en actiu, un en manteniment i un en entrenament-):

    1) Ràpids (entre 30 i 50 nussos), amb canons d’aigua, focus d’il·luminació potents i un canó automàtic (o ametralladora pesant) operat remotament. Estic pensant en coses com un CB90, amb cert blindatge i amb aire condicionat. En realitat no serien per a patrulles, serien per a intervencions ràpides (SAR, apagar focs, interceptar un vaixell “sospitós d’anar armat”,…).

    2) Lents (uns 15 nussos). Això, com l’armament que requeriria (màxim canons automàtics) crec que deixa clar el tipus de vaixell militar: un “caça-mines” polivalent. És a dir: formalment hauria de ser un caçamines, amb els seus UUVs i sonar de profunditat variable i cambres de descompressió i canó automàtic i…

    A això “típic d’un caça-mines” caldria afegir:
    – Dues llanxes ràpides tipus Zodiac (RHIB), per a inspeccions,…
    – Espai per a “personal d’intervenció” (seria interessant comptar també amb espai per a possibles presoners?).
    – Idealment hauria de disposar d’una coberta de vol (on puguin apontar i enlairar-se helicópters lleugers -com H145M-). L’hangar associat no seria per a helicòpters, seria per a petits UAVs -estic pensant en RQ-21 o més gran, un que pugui portar MAD-
    NOTA: No he mirat gaire, però crec difícil que existeixin dissenys així. Un de proper (sense coberta de vol però amb espai per a containers) entenc podria ser el Kingston (https://en.wikipedia.org/wiki/Kingston-class_coastal_defence_vessel)

    Respecte els USV… de moment no els veig necessaris, prefereixo 6 vaixells tripulats, 3 dels quals puguin operar diferents UUVs i els UAVs.

  • Bomber@ altre cop gràcies per aportar la teva visió al debat. Dir que el CB90 és una llanxa d’assalt molt interessant per a operacions militars marítimes, però les seves capacitats per a altres missions són limitades per la seva configuració. Així per a missions de patrulla la seva autonomia estaria limitada a missions d’1 dia o menys (si no s’assumeixen condicions força incòmodes per la tripulació). La seva capacitat per a operar en un estat de la mar dolent també és menor a la d’un patruller de major eslora o al de llanxes de salvament especialitzades. Per a cobrir el màxim de mar possible creiem que serien millors les patrulleres que proposem (eslora 40-60m) comptant, això sí, amb llanxes pneumàtiques capaces de persecucions a altes velocitats. Així aquestes poden realitzar patrulles de diversos dies amb comoditat per la tripulació i alhora portar dos RIBs, canó d’aigua potent, bones comunicacions i radar, operar drons lleugers i, en cas de necessitat, allotjar a les seves cabines/coberta un gran nombre de nàufrags.

    Coincidim plenament en la tipologia de segon patruller que proposes. Segurament caldria classificar-lo com a vaixell polivalent i podria acomplir múltiples missions: patrulla, rescat, entrenament o caçamines com comentes. Existeixen dissenys que van en aquesta línia, ja sigui en un casc de patruller mitjà o en propostes recents basades en remolcadors o vaixells de servei petroliers modificats. Cal remarcar que aquests solen tenir una gran autonomia i capacitat de càrrega, permetent transportar múltiples llanxes i vehicles no tripulats així com una tripulació notable. Ja vam parlar del vaixell polivalent d’altura BSAH francès, al qual seria possible adaptar una coberta de vol. Una via semblant han seguit a l’holandesa DAMEN, amb la seva recent proposta de Multi-Role Auxiliary Vessel http://products.damen.com/en/ranges/multi-role-auxiliary-vessel/multi-role-auxiliary-vessel-3600

    Tenim un esborrany en el que es planteja aquesta disseny (o una plataforma semblant) com a vaixell de suport a la flota amb múltiples funcions auxiliars: entrenament, patrulla oceànica, investigació oceanogràfica i lluita contra-mines, emprant vehicles no tripulats. És per això que destaquem la necessitat d’USV+UUV. Per a poder utilitzar un vaixell amb casc d’acer i desplaçament elevat en la lluita contra-mines cal que aquest es mantingui a una bona distància per evitar possibles danys. Sembla que la tendència actual, per prescindir dels cars vaixells caçamines amb casc de fibra de vidre, és a emprar vehicles autònoms a distància i basats en un altra vaixell ja sigui un patruller OPV o un auxiliar polivalent com el que proposem. Empreses de França, el Regne Unit, Israel i altres estan dissenyant vehicles de superfície no tripulats basats en llanxes (rígides o pneumàtiques) capaces de desplegar per si soles vehicles no tripulats submarins per detectar i destruir les mines. Aquestes tenen una eslora i pes equiparables a les de les llanxes pneumàtiques convencionals.

  • Per a cobrir el màxim de mar possible entenc que són necessaris els mitjans aeris (UAVs i aparells de vigilància marítima). Tenint en compte aquests mitjans aeris, i suposant que la superfície del mar a cobrir més aviat serà “petita” (estem a la riba del Mar Mediterrani, envoltats de veins)… el temps que puguin estar de patrulla els patrullers litorals em sembla que és un dels requeriments menys rellevants.

    Els requeriments prioritaris, per a mí, serien:

    – D’una banda l’arribar el més aviat possible a una emergència / intervenció. Per això indico la necessitat de patrullers ràpids amb potents canons d’aigua. Que millor que una cosa com un CB90 podria ser una cosa com la llanxa de salvament NH 1816 (http://www.knrm.com/our-products/sar-nh1816-lifeboat/)… potser sí. Però jo també miro que el que es compri pugui tenir valor en combat. Tinc clar que una cosa com el CB90 podria tenir millor blindatge que una RIB, i probablement també podria portar un arma automàtica operada remotament, o sigui que si cal interceptar una llanxa ràpida on se sospita que els ocupants podrien anar armats (i/o no hi ha disponible un “helicopter d’atac”)… doncs millor enviar una llanxa ràpida d’assalt.

    – L’altre requeriment és una patrulla lenta (= “barata”) que pugui mirar el que hi ha sota l’aigua (això és difícil d’aconseguir amb mitjans aeris). Per a aquesta tasca estic convençut que és millor un vaixell caçamines amb certa polivalència que no un vaixell polivalent que pugui operar UUVs anti-mines. Els avantatges que veig d’un vaixell eminentment caçamines (que pot tenir casc metàl·lic, però s’ha de “desmagnetitzar” per a que no activi les mines “magnètiques”) són tres:

    A) El disseny d’una caçamines s´’intenta que sigui el més lleuger possible, per a no activar les “mines de pressió” => gasta poc diésel per a moure’s.

    B) Els caçamines es mouen amb molt de silenci per a no activar les mines “acústiques” => això, combinat amb un control de la seva posició molt acurat, permet treure el màxim profit dels sonars (fer mesures acústiques molt precisses del que hi ha sota l’aigua).

    C) En l’eventualitat que els sensors no detectessin alguna mina i aquesta explotés quan passa el vaixell… bé, se suposa que un caçamines està dissenyat per a resistir una (i només una) explosió de mina propera (per a la majoria de vaixells una mina equival a la destrucció assegurada… amb un enfonsament força ràpid = probablement es podrien trobar pocs supervivents).

    PD) El poder caçar mines enviant-hi aparells no tripulats desde lluny ho deixaria millor per als vaixells “oceànics”, com a equipament “modular” (= segons la missió a fer es porta el mòdul o no). L’entrenament contra l’amenaça de les mines marines (una de les armes amb millor relació eficàcia/cost -i, per tant, més temibles) entenc que hauria de ser a diari (amb els patrullers litorals).

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

twenty − sixteen =