Pla estratègic belga 2030

El passat 22 de desembre s’anunciava l’acord del govern de Bèlgica pel nou Pla Estratègic de Defensa 2030. Recentment analitzàvem el pla estratègic del Regne Unit i considerem de gran interès aquest tipus de documents ja que estableixen les tendències, accions i objectius en defensa de països propers i rellevants. Solen incloure valoracions estratègiques, adquisicions de nous materials i reorganitzacions de les forces armades. Volem començar l’anàlisi citant una declaració sobre l’acord realitzada pel ministre de defensa belga Steven Vandeput:

Un govern no hauria de fer de tot, per contra s’hauria de centrar en les seves tasques fonamentals i realitzar-les de forma responsable, eficient i amb responsabilitat de les despeses. La seguretat és una d’aquestes tasques fonamentals, ja que constitueix una condició essencial pel benestar, llibertat i prosperitat de tots nosaltres. I la seguretat no s’obté gratuïtament. Mai ha estat així ni mai ho serà.

Bèlgica és un país de l’Europa central amb una superfície molt semblant a Catalunya, però una població un 33% major i un producte interior brut un 55 % superior. La seva inversió en defensa se situa a la part baixa dins de la Unió Europea, destinant-hi un 0,9 % del PIB (equivalent a la inversió espanyola) i comptant amb uns 32.000 efectius. L’objectiu de fons del pla estratègic es modernitzar i fer més efectives les forces armades del país. Per aconseguir-ho s’opta per augmentar la inversió global en defensa i alhora reduir-ne el nombre d’efectius. Respecte al personal es pretén reduir el nombre d¡efectius fins a 25.000, baixant la mitjana d’edat dels 40 anys actuals als 34. També es volen ampliar les opcions de formació d’aquest personal, els seus estatus professionals i la gestió dels recursos humans en general. Compartim la necessitat de posar l’èmfasi en el professionals, prioritzant el reclutament, formació i manteniment del talent.

1024px-Belgian_military_F-16_Fighting_Falcon_conducts_a_combat_patrol_over_Afghanistan

F-16 del component aeri de les Forces Armades Belgues

En l’àmbit econòmic es planteja un increment del 40% de la despesa actual fins arribar a l’1,3% del PIB. Aquesta xifra encara encara queda lluny del 2% recomanat per la OTAN però està en la mitjana del que inverteixen els països de la Unió Europea actualment. Aquest 1,3% és la mateixa xifra que hi inverteixen Holanda o Alemanya i considerem que seria una inversió inicial adequada per a Catalunya (la Societat d’Estudis Militars recomana una inversió mínima de l’1,2 % i el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya estimava el 2013 que caldria invertir-hi un 1,5 % del PIB.). Volem destacar també el compromís de distribució de la inversió del 50 % en personal, 25% en manteniment i desplegaments i un 25 % en nous equipaments. De fet el 2014 els països de la OTAN es van comprometre a invertir almenys un 20 % en inversions en equipaments. En termes globals a Bèlgica s’invertiran en els propers 15 anys 9.200 milions d’€ per renovar l’equipament terrestre, marítim, aeri, d’intel·ligència i ciber-seguretat de les Forces Armades de Bèlgica. També es remarca la importància de la inversió en defensa pel retorn econòmic en activitat industrial i lloc de treball qualificats. Així mateix es considera com un via de fomentar el reequilibri territorial entre les zones amb més recursos i les menys dinàmiques.

A nivell d’equipament es planteja la necessària renovació que caldrà per substituir molts dels vehicles i sistemes d’ara al 2030. El component aeri és en el qual es plantegen de forma més detallada aquesta renovació:

  • 34 nous avions de combat per substituir als 56 F-16 Fighting Falcon A/B actuals. Bèlgica n’adquirí un total de 160 entre 1979 i 1991, els avions restants es modernitzaren a l’estàndard MLU a mitjans de la dècada de 1990.
  • 6 vehicles aeris no tripulats, 2 pel 2021 i 4 fins el 2030. Aquests substituiran als 18 B-Hunters adquirits el 1998 i distribuïts en 3 sistemes de 6 avions i 2 estacions de control terrestre. Degut a la reducció del nombre pensem que optaran per a RPAS d’altres prestacions, amb els MQ-9 Reaper Block V com una de les opcions probables.
  • S’estudiarà com incrementar la capacitat d’abastament en vol, essent la via més probable la participació en una flota europea comuna. Actualment Holanda lidera un projecte en aquest àmbit sota els auspicis de l’Agència Europea de Defensa. L’avió de transport i abastament Airbus A330 MRTT serà un equipament clau per garantir aquesta capacitat.
  • Finalment s’adquiriran nous “avions blancs”, en referència a avions de passatgers lleugers i reactors executius, per al transport ràpid de personal i autoritats.
LEOPOLD_I_6875

Fragata belga Leopold I

Pel component naval es planifica una renovació de la flota pel mateix nombre i tipus de naus actualment en servei. Tot i que es planteja una renovació de tots els vaixells majors el nou pla de defensa no reforça el component naval, actualment ja molt limitat, ja que països amb menors recursos compten amb flotes amb més capacitats. El pla estratègic preveu les següents accions:

  • L’adquisició de 2 noves fragates que substituiran a les actuals Leopold I (F930) i Louis-Marie (F931). Ambdues de segona mà, adquirides a Holanda el 2005 i que després d’una remodelació entraren en servei el 2007 i 2008. Són fragates de la classe Karel-Doorman, fabricades a finals de la dècada del 1980 i amb capacitat anti-superfície, anti-aèria i anti-submarina.
  • També es fabricaran 6 noves dragamines per substituir les 6 actuals de la classe Tripartie. Aquestes embarcacions especialitzades van entrar en servei entre 1985-1990 i aporten una capacitat essencial de lluita contra mines per garantir els accessos portuaris en cas de conflicte.

Respecte al component terrestre no s’especifica de moment quins equipament caldrà substituir o si es produirà una reorganització de les seves unitats. El govern belga ha anunciat anunciat aquest acord amb les línies mestres del pla estratègic, les quals es detallaran en els propers anys, abans del final de legislatura el 2019. Deguts als atemptats de París s’han sembrat dubtes sobre l’efectivitat de les agències policials i de seguretat del país. Caldrà veure si aquest pla estratègic permet millorar les seves capacitats i efectivitat.

Fonts:

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

eight − 7 =