Què és la logística militar?

Podem definir la logística militar com l’art de proveir a les forces armades tot el que sigui necessari per a que puguin realitzar les seves tasques de manera efectiva i sostinguda en el temps. Jomini, en la seva teoria militar de 1838, encara li atorgava un paper clau considerant la logística al mateix nivell d’importància que l’estratègia i la tàctica.(1) Una visió més pràctica l’aporta Von Clausewitz descrivint-la com “portar cada home, cavall i canó disponibles al camp de batalla en el menor temps possible i amb el màxim impuls”. Tot i això la considerava com un factor possibilitador de la victòria però de rang menor a l’estratègia,(2)

La logística militar és tan antiga com la guerra mateixa. Podem, no obstant, fer una gran divisió en quatre períodes segons la tecnologia i circumstàncies de cada gran època: abans de l’aparició de la pólvora, després de la pólvora, la revolució industrial i la guerra mecanitzada.

Abans de la pólvora

Un exèrcit típic previ a l’ús de les armes de foc constava d’unitats d’infanteria, cavalleria, armes de setge i balistes. Per a alimentar-se i subsistir, el pillatge i saqueig de les terres de l’enemic era la norma: ja sigui per evitar que l’exèrcit contrari s’abasteixi, ja sigui directament per arruïnar el país, ja sigui per no haver de realitzar la despesa pròpia que suposa alimentar i mantenir el propi exèrcit.(3)

Fent un càlcul ràpid veurem els motius del saqueig. Considerem doncs la dieta d’un exèrcit com una de molt simple basada en pa i aigua. Un home adult necessita unes 2.000 calories diàries com a mínim i uns 2,5 l d’aigua (més en condicions d’esforç o climes càlids).(4)(5) Si una porció de 100 gr de pa son 250 cal veiem que un home necessita 800gr de pa al dia.(6) Un exèrcit d’uns 10.000 homes consumiria al dia 8.000 kg de pa i 25.000 l d’aigua. Tenint en compte que per fer una porció de pa es necessita aigua, sal (un element molt important també ja que sense sal un exèrcit es podria amotinar)(7), farina i llevat, tenim que les necessitats augmenten fins a 4.000 l d’aigua més.

Ara bé, només hem parlat de persones. És sabut que exèrcits també comptaven amb unitats de cavalleria (bé per ser utilitzades com a força ofensiva o com a suport). Els cavalls i demés animals que acompanyaven a un exèrcit consumien molta més aigua que una persona, per no parlar de la pastura. Els exèrcits tenien els seus propis forners, no obstant no podien satisfer gairebé mai tal demanda diària, és per això que el pillatge va ser el mètode més emprat per alimentar-se. Per tant, les rutes dels exèrcits havien de tenir en compte l’alimentació i disponibilitat d’aigua. Com a bon exemple, fixem-nos en les campanyes de Carlemany contra els saxons. Veiem que els seus exèrcits seguien sempre rutes properes als rius (procurant sempre anar a favor de la corrent, no en contra). Aigua significa vegetació i aliment, per tant les rutes utilitzades pel gran rei franc permetien als seus soldats alimentar-se i alleugerir la set.(8) Connectant l’avituallament de menjar tenim el propi moviment dels exèrcits i els seus combois de bagatge. Un bon comandant utilitzava els rius per a facilitar aquest transport de bagatge(3), com és el cas d’en Juli Cèsar. Durant la seva conquesta de les Gàl·lies per part del polític romà, degut al gran exèrcit de que disposava (12 legions, i demés cohorts auxiliars) i a que es trobava sempre en un terreny hostil, Cèsar havia de fer arribar els subministraments, sobretot gra, pels rius.(9) Aquests combois fluvials eren enviats per tribus suposadament aliades de Roma. Més tard es revelarien en contra d’en Juli però això ja és una altra història.

Després de la pólvora

L’aparició de la pólvora al s. XV suposa un gran canvi en la manera de combatre, si bé aquest canvi es fa de manera esglaonada en el temps. En són un exemple clar els terços espanyols els quals combinaven els nous mosqueters amb els piquers tradicionals.(10) A mesura que la tecnologia dels mosquets i canons de campanya millorava, les espases i les fletxes van perdent importància. Com hem vist anteriorment l’aigua i el pa es podien aconseguir i fins i tot elaborar (entengui’s el pa) durant la campanya, no obstant la munició no era fàcil d’aconseguir. A aquest fet cal sumar-hi l’enorme pes dels canons i la seva dificultat de moviment, cosa que obligava a transportar-los per rius (quan es podia) i els exèrcits es veien obligats a destinar una gran quantitat d’homes i bestiar al seu transport i corresponent custòdia. Aquest transport i custòdia eren més crucials que mai, doncs sense municions un exèrcit resultava ineficaç. Un exemple el trobem en les accions dels Miquelets contra els francesos al setge de Cardona durant la guerra de Successió. Mitjançant atacs de guerrilla les tropes catalanes van aconseguir tallar les rutes de comunicació borbòniques, obligant als atacants a aixecar el setge. (11)

Soldats saquejant una granja durant la Guerra dels 30 anys (1620, Vrancx)

Soldats saquejant una granja durant la Guerra dels 30 anys (1620, Vrancx)

Revolució industrial

Amb la revolució industrial entrem en l’era moderna de la guerra, amb noves tecnologies i procediments que augmenten la quantitat i qualitat de les armes, fent-les molt més mortíferes. Al mateix temps, els exèrcits augmenten molt en nombre d’efectius amb la generalització del sistema de lleva. Podríem considerar la Guerra Civil Americana com el primer gran conflicte armat modern. El bàndol dels estats de la Unió comptava amb una capacitat industrial molt major i també va emprar més i millor el ferrocarril i el telègraf, entre d’altres tecnologies avançades, imposant-se finalment als Confederats.(12) El major nombre de soldats implicava més menjar, aigua i serveis, tot i això, la planificació logística continuava sent molt deficitària i els exèrcits encara vivien del camp enemic.(2) Un exemple més recent de deficiència logística el trobem en l’Operació Barbaroja, l’atac alemany contra l’URSS, iniciada el 1941. La guerra entre Alemanya i Rússia és el conflicte més gran que mai ha vist la Història, però la preparació per part dels alemanys va ser molt pobra tal i com el mateix Hitler va reconèixer al general finès Mannerheim.(13) Material no adequat (des d’armes i les seves municions, recanvis de rodes i passant pels mitjons dels soldats, i un llarg etc.) a les zones de combat, poca consideració a l’estat de la infraestructura (molt deficient) de la Unió Soviètica, l’aparició del “General Hivern”… etc. Els alemanys es van quedar a les portes de Moscou sense la majoria de vehicles de suport i havent donat als soviètics un temps preciós per a organitzar-se. Les carreteres alentien el pas dels Panzer, i molts camions de suport es quedarien sense funcionar per no disposar de líquids refrigerants o simplement perquè no tenien recanvis (els alemanys van envair la URSS amb una gran varietat d’equipament).(14) Aquest exemple ens recorda que potser una bona logística no t’assegura la victòria, però ajuda en gran mesura a no patir una derrota.

Taller de trens utilitzat pels militars de la Unió durant la Guerra Civil dels Estats Units.1960-5 Anònim.

Taller de trens utilitzat pels militars de la Unió durant la Guerra Civil dels Estats Units (1960-5 Anònim)

Guerra mecanitzada

Des de la Segona Guerra Mundial el nivell de mecanització i ús de vehicles complexos ha augmentat notablement a la majoria de forces armades. L’ús de vehicles a motor s’ha generalitzat pel transport dins i fora del camp de batalla amb una tendència a vehicles cada cop més blindats i pesants. L’ús de de mitjans aeris per a missions d’atac, reconeixement i transport s’ha intensificat. Això comporta un elevadíssim consum de combustible,  a tall d’exemple un avió de combat F-16 consumeix de mitjana 4.550 L de combustible per hora.(2) Això ha portat a que en una operació militar típica fins a un 60% en pes del subministres sigui combustible, seguit per un 20% de munició i una proporció molt menor destinada als queviures.(15) Un altre un repte logístic major és el transport de vehicles de grans dimensions i/o pes (carros de combat, helicòpters, etc.) a teatres d’operacions situats sovint a milers de quilòmetres. També en aquest àmbit s’empren innovacions sorgides del sector privat com l’ús de contenidors intermodals, el leasing d’avions o vaixells de transport civils, contractistes civils pel manteniment i operació de segons quins sistemes, etc.

Helicòpter Sea Hawk partint cap a un petrolier de flota en una missió de càrrega vertical. US Navy

Helicòpter Sea Hawk partint cap a un petrolier de flota en una missió de càrrega vertical. US Navy

Catalunya, Mediterrània i la logística

En el pas de la breu història que hem exposat, hem vist com la logística influeix en el desenvolupament de les operacions. Sense una planificació, execució i control, així com una infraestructura i serveis logístics no es pot obtenir un poder coercitiu efectiu (en el cas de que es disposi del model de defensa propi). Un soldat ha de ser alimentat i equipat per tal de que pugui realitzar la seva tasca correctament i amb professionalitat. El marc d’actuació de la futura República de Catalunya serà la Mediterrània. És ben sabut que la part meridional del Mar Mediterrani no és una zona estable, així com la seva part més oriental. El Principat disposa actualment de dos grans ports (Barcelona i Tarragona). En virtut dels tractats de la UE (42.3 i 42.714) és possible que es requereixi d’infraestructura catalana per tal de donar suport a operacions d’àmbit europeu. Com és el cas de l’Operació Sophia (16), la qual és liderada per Itàlia i aquest estat cedeix els seus ports per a que les diferents unitats navals hi puguin fer us. En aquest context, Catalunya haurà de desenvolupar plans d’acció, així com protocols d’actuació i fomentar una predisposició efectiva per tal d’acollir unitats navals si es donés el cas. Catalunya està ubicada en una important zona de pas de mercaderies, ja sigui aeri, marítim o terrestre. Protegir aquests interessos així com la pròpia sobirania és una obligació, i disposar d’una política logística de primer nivell (afortunadament el nostre país disposa de grans professionals en el sector logístic) ajudarà a les futures FDCAT i a la pròpia República a ser un país respectat i admirat.

Fonts

1) Brassey’s Encyclopedia of Land Forces and Warfare, Franklin D. Magiotta

2) Vom Kriege, Carl von Clausewitz

3) Supplying war, Martin van Creveld

4) https://ca.wikipedia.org/wiki/Caloria

5) Water Requirements, Impinging Factors, and Recommended Intakes, A. Grandjean, OMS.

6) https://ca.wikipedia.org/wiki/Pa

7) La guerra de Guerrillas, Che Guevara

8) https://ca.wikipedia.org/wiki/Guerres_Saxones

9) La Guerra de les Gàl·lies, Juli Cèsar

10) https://ca.wikipedia.org/wiki/Ter%C3%A7

11) https://www.youtube.com/watch?v=JrDnDE7f78A

12) https://www.youtube.com/watch?v=SOgeovQ5nz0&list=PLoko7MtGLPGhRsGNgzdv5ZcoWfJPf3qXz

13) https://www.youtube.com/watch?v=NVqxoA52kjI&list=LLvYBo_GL4r0eYZFzMmTdezg

14) https://www.youtube.com/watch?v=11Bc1yZ6qsY

15) How to Make War, James F. Dunningan

16) http://www.boe.es/doue/2010/083/Z00013-00046.pdf

17) http://eeas.europa.eu/csdp/missions-and-operations/eunavfor-med/

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

twelve − six =