SideArm: drons sense pista

SideArm és un sistema capaç de fer enlairar i aterrar drons complexos sense necessitar cap pista. És un projecte desenvolupat per DARPA (Advanced Research Projects Agency) una de les agències d’I+D del Departament de Defensa dels Estats Units d’Amèrica. El sistema empra uns mecanismes semblants als d’un portaavions convencional, ja que catapulta l’aparell pel seu enlairament i empra un sistema de cables per aturar-lo durant l’aterratge. L’interès del sistema rau en permetre operar drons relativament pesants de classe II, de 150 a 600 kg, sense pistes d’aterratge i en un sistema que es pot encabir en un contenidor estàndard de 20 peus (6,1 m d’alçada x 2,4 d’amplada x 2,6 d’alçada). Aquestes mesures contingudes permeten el seu transport tàctic per via aèria i, un cop dins l’àrea d’operacions, el seu ús des d’un simple camió, embarcacions de patrulla, bases improvisades, etc. Aquest seria un gran avantatge en usos navals o expedicionaris en zones sense infraestructures.




Actualment ja hi ha en servei sistemes de llançament i recuperació de drons amb tecnologies semblants, però a una escala menor. Un exemple notable és el sistema de catapulta i captura de la companyia Insitu, filial de Boeing, que empra una rampa continguda en un suport de petit remolc i un una grua amb un cable per a la captura del dron a l’aterratge. Aquest sistema té com a avantatges la seva simplicitat, lleugeresa i format compacte, permetent el seu transport amb dos vehicles 4×4 o similars. Com a desavantatge principal és la limitació de massa dels drons que pots manejar, essent el més pesant l’RQ-21A Blackjack amb un pes màxim de 61 kg. En comparació es preveu que el SideArm permeti operar amb drons de 400 kg o més, els quals compten amb una capacitat de càrrega (especialment sensors), autonomia i velocitats molt més grans.

Catapulta a punt pel llançament d’un dron RQ-21A en les proves de vol a l’USS Mesa Verde (LPD 19). Fotografia  de Stuart Phillips – U.S. Navy.

Una alternativa ja en servei són els drons basats en una configuració d’helicòpter com el CAMCOPTER S-100. Aquest helicòpter no tripulat de l’austríaca Schiebel té un pes màxim a l’enlairament d’uns 200 kg i ha estat seleccionat recentment per la marina d’Austràlia. Ara bé, les seves prestacions són notablement menors a les d’un dron d’ala fixa de classe II, els quals arriben a autonomies d’unes 20h en vol i poden volar a més velocitat i alçada amb una càrrega major. Sí que és cert que per emprar el sistema SideArm caldria drons especialment modificats o dissenyats expressament pel seu ús, mentre que els drons anomenats ja estan en servei actualment.

Les proves experimentals del SideArm es van realitzar aquest passat desembre amb un prototip a escala i un dron Lockheed Martin Fury (de 181 kg). Els resultats obtinguts, amb múltiples cicles d’enlairament i captura, demostren la validesa del disseny. De fet les dades experimentals han superat les previsions, ja que el sistema complet podria podria operar drons de fins a 1.100 lliures (uns 500 kg) per sobre de l’objectiu inicial de 900 lliures (408 kg). Graham Drozeski, director del programa a DARPA, ho resumia amb aquestes declaracions:

“Amb el SideArm busquem replicar la capacitat dels portaavions per accelerar i desaccelerar ràpidament i segura aeronaus. I fer-ho amb un aparell portàtil, de baix cost, independent de la infraestructura local. (…) permetent així a un gran nombre de plataformes marítimes i terrestres disposar d’intel·ligència, vigilància i reconeixement (ISR) permanents.”

Avui en dia és clara la utilitat i l’ús creixent dels drons i vehicles no tripulats en els àmbits de la seguretat i la defensa. En una futura Catalunya independent aquests serien de gran utilitat, tant per a l’exèrcit català com per a cossos de seguretat. Un sistema com el SideArm permetria operar vehicles no tripulats d’ala fixe i prestacions notables. Això permetria, per exemple, transportar alhora sensors òptics i de radar millorant la seva capacitat de reconeixement. El format del disseny contingut dins d’un contenidor estàndard també seria important pel seu transport tant estratègic com tàctic.

Articles relacionats:

Fonts:

1) DARPA, 06/02/17: SideArm Prototype Catches Full-Size Unmanned Aerial System Flying at Full Speed 

2) Schiebel: Campcopter S-100

 

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

  • És un concepte interessant, però si realment la intenció es ficar això en un container, crec més útil pensar en un UAV-helicòpter que càpiga en aquest container (que pugui enlairar-se amb la màxima capacitat de càrrega possible).
    NOTA: Millor si són dos helicòpters en un container, per si un d’ells s’espatlla que es pugui continuar la missió.

    Després, aquest UAV helicòpter, amb un mecanisme com el del FLARES (per a ScanEagle: https://www.flightglobal.com/news/articles/insitu-pressing-forward-with-flares-as-scaneagle-lau-425001/ ) o el mecanisme que s’acabi utilitzant per a llençar/recollir els “Gremlins” d’un avió Hércules (C-130: http://breakingdefense.com/2016/09/how-to-land-a-drone-on-a-manned-airplane-darpas-gremlins/) o qualsevol altre mecanisme… permetria llençar i recollir “qualsevol UAV que no sobrepassi la càrrega màxima de l’helicòpter”.

    Requerir un altre UAV per a operar l’UAV que es desitja operar sempre és una complicació. Però a canvi:
    – Al “teatre d’operacions” hi hauria desplegat un altre UAV amb força capacitat de càrrega que podria ser usat en diferents missions.
    – Si l’UAV helicòpter afegit disposa d’un gran dipòsit de combustible malgrat “carregar” amb l’UAV inicial => podria usar aquest combustible per a portar l’UAV inicial més lluny = ampliaria l’autonomia real de l’UAV.

    En poques paraules: Afegir un UAV helicòpter afegeix complicació però ofereix una gran polivalència. Un sistema com l’investigat per DARPA no afegeix gaire complicació… però no té polivalència.

    PD) Només toca superficialment el tema de l’enlairament i recollida d’UAVs, però em semba interessant referenciar-lo: http://www.tecnologiaeinnovacion.defensa.gob.es/Lists/Publicaciones/Attachments/212/Monograf%C3%ADa%20del%20SOPT%2015.pdf

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

fourteen − 1 =