T-6C entrenador per a Nova Zelanda

Les forces aèries de Nova Zelanda han anunciat l’inici del nou programa d’entrenament de pilots militars, basat en el turbohèlice Beechcraft T-6C. El programa es realitzarà a la base aèria d’Ohakea, a l’illa del Nord, amb 11 avions T-6C Texan II assignats a l’esquadró número 14 i 2 simuladors complets subministrats per l’empresa canadenca CAE. L’acord del ministeri de defensa neozelandès amb Beechcraft i CAE es va formalitzar el juliol de 2014 per un import total de 154 milions de dòlars de neozelandesos (99 milions d’€). Com és habitual en contractes militars s’hi van incloure manteniment, recanvis i entrenament inicial amb el compromís d’oferir suport logístic durant un període de 30 anys.(1)(2)

Aquest programa permetrà entrenar a 15 pilots l’any i suposa una necessària modernització de l’entrenament aeri militar del país, prioritat establerta en el llibre blanc de Defensa de 2010.(3) Cal remarcar que tots els pilots militars seguiran el mateix programa bàsic de formació, de 15 mesos de duració, per aconseguir les “ales de pilot”. El temari bàsic és semblant a la formació de pilots civils però lògicament compta amb formació militar específica com les maniobres acrobàtiques o en formació així com la simulació de missions de combat. El sistema d’ensenyament compta amb un temari específic, sistema de gestió integrat, així com ensenyament assistit per ordinadors. Els simuladors de CAE compten amb la reproducció de la cabina del T-6C completament funcional i una cúpula immersiva amb projectors cobrint un camp visual de 270 x 70 º al voltant del pilot. Al final del curs cada pilot haurà acumulat 220 hores de vol entre simuladors i els avions d’entrenament T-6C. Posteriorment els pilots destinats a avions de transport seguiran l’entrenament en un King Air B200 i els d’helicòpter en els AW-109. Finalment realitzaran la conversió en els mateixos esquadrons als quals  seran destinats, volant per exemple en els transports C-130 o helicòpters NH-90.(4)

T-6C_NZ_JoolsGriff

Beechcraft T-6C de les forces aèries de Nova Zelanda (Fotografia de JoolsGriff via Flickr)

T-6 Texan II: l’entrenador bàsic de l’USAF

El Beechcraft T-6 Texan II és de fet una versió modificada del PC-9 Mk2 dissenyat per Pilatus Aircraft, empresa aeronàutica suïssa experta en avions propulsats amb turbohèlice. Beechcraft va presentar una versió fabricada sota llicència als concurs JPATS per a la selecció d’un nou avió d’entrenament bàsic tant per a la Forces Aèries dels Estats Units (USAF) com per a la Marina dels Estats Units (US Navy). El 1995 va ser proclamat guanyador, tot i que les modificacions introduïdes (amb requeriments diferents per part d’ambdues branques militars) n’augmentaren el cost i retardaren la introducció.(5) Se’l va designar Texan II com a successor del clàssic T-6 Texan, emprat com a entrenador des de la dècada de 1930. La línia de producció als Estats Units es va establir el 1998 a la planta de Beechcraft a Wichita (Arkansas) i un any després s’assolia la certificació del disseny per part de la Federal Aviation Administration (FAA). El 2001 començava la producció en sèrie del T-6A, destinat a la USAF, mentre que la versió T-6B per a la Marina, amb capacitats millorades, no va entrar en servei operatiu fins el 2010.(6)

El programa JPATS ha suposat una gran producció de T-6 Texan II, amb fins a 752 exemplars adquirits pels Estats Units. A més s’han assolit diversos èxits d’exportació entrenant els pilots de les forces armades de: Canadà, Grècia, Iraq, Mèxic, Marroc, Nova Zelanda i, properament, Regne Unit. El passat setembre de 2015 sortia de la línia de producció l’aparell número 900. Tot i això, degut a la finalització de la producció dels T-6 estatunidencs, Beechcraft està cercant noves comandes d’exportació i ha creat una nova versió armada: l’AT-6 Wolverine. Aquesta equipa un motor més potent, més sensors i blindatges, a més d’aviònica de combat i suports subalars amb capacitat per a l’ús de múltiples armes. Aquesta versió va perdre contra el Super Tucano brasiler el concurs per equipar les forces aèries de l’Afganistan, però Beechcraft en segueix el seu desenvolupament i promoció.(7) De fet diversos experts estan proposat plataformes com aquesta, de baix cost d’adquisició i operatiu, per a missions de suport proper i atac a terra en teatres d’operació on l’enemic té poca o nul·la capacitat antiaèria.(8)

T-6 trainer from Vance AFB

Entrenadors T-6A Texan II de la USAF (Fotografia: USAF)

Característiques del Beechcraft T-6 Texan II

Pel que fa a les característiques el Beechcraft T-6 té una configuració clàssica d’entrenador militar propulsat per hèlice, amb cabina en tàndem, ala recta i tren d’aterratge tricicle. La cabina està pressuritzada i compta amb sistema d’oxigen militar així com seients projectables per a pilot i instructor. La propulsió la realitza un motor turbohèlice Pratt & Whitney Canada PT-6A-68 de 809 kW (1.100 cv) amb una hèlice Hartzell de 4 pales. Mesura 10’16 m de llargada, 10’19 m de longitud alar i 3’25 d’alçada. El pes en buit és de 2.650 kg i el màxim a l’envol de 3.765 kg. La velocitat màxima és de 316 nusos (580 km/h) o  270 nusos (500 km/h) a baixa altitud. És capaç de suportar forces G de +7’0 / -3’5 i assoleix una altitud màxima de 31.000 peus (9.450 m). Té un abast de 850 milles nàutiques (1.370 km), que s’amplia a un màxim de 2.560 km utilitzant 2 dipòsits externs.(6)(9)

La versió T-6C incorpora múltiples millores respecte a la versió inicial per a l’USAF; en destaca la incorporació del sistema d’aviònica digital Esterline CMC Cockpit 4000. Aquest compta amb navegació FMS/GPS/inercial així com 3 pantalles multifunció a la cabina i capacitats avançades de simulació d’entrenament. Incorpora també un HUD, Head-Up-Display, SparrowHawk el qual permet seleccionar entre les iconografies pròpies de l’F-16 o l’F/A-18. També compta amb capacitat HOTAS, Hands-On Throttle and Stick, que permet pilotar mantenint les mans tan sols a la palanca de comandament i al control de propulsió. Els seients projectables són Martin-Baker MkUS16LA tipus 0/0, capaços de ser efectius fins i tot amb l’avió parat a la pista. Finalment s’incorpora com a estàndard els suports alars per a dipòsits de combustible externs o municions d’entrenament.(10)

Beechcraft_T-6C_interior

Cabina de vol de la versió T-6C (Fotografia: Beechcraft)

Opcions per a l’Acadèmia d’Aviació de Catalunya

Si pensem en la formació de les forces aèries catalanes és evident que la prioritat inicial serà la formació i entrenament dels professionals que pilotaran, mantindran i comandaran les aeronaus. En el seu document sobre el Dimensionament de les Forces Aèries de Catalunya (11) la Societat d’Estudis Militars estableix com a missions prioritàries el control de l’espai aeri, la capacitat de transport aeri i el suport en emergències (mèdiques, incendis forestals, etc.) arreu del país. Creiem rellevant citar part de document:

El control del nostre espai aeri, així com de les aigües territorials, serà una exigència de la comunitat internacional si realment volem ser tinguts en compte (…) Aquests objectius requeriran, per descomptat, la fundació de l’Acadèmia d’Aviació de Catalunya. Però, mentre aquesta encara no sigui activa, haurem d’enviar personal a formar-se a l’estranger (…) Hem esmentat que Catalunya disposa de bons professionals en el cas de l’aviació civil i els seus serveis de suport. No obstant, cal que els primers aspirants (oficials, sots-oficials i especialistes) rebin la formació corresponent per la seva inducció en el món militar (…) Encara que amb els simuladors es pugui realitzar molta feina, és imprescindible disposar d’aparells d’instrucció.

El SEM també proposa una flota d’aparells d’instrucció formada per 5 helicòpters lleugers, 10 avionetes i 5 reactors d’entrenament (per exemple el BAE Hawk o el Dassault/Dornier Alpha Jet). Abans de proposar algunes modificacions a aquesta flota volem plantejar les darreres tendències, la situació actual a Espanya i retornar al cas de Nova Zelanda. En els darrers anys diverses forces aèries han endegat la renovació dels seus sistemes i aeronaus d’entrenament. Amb l’evolució tecnològica i cercant augmentar l’eficàcia de la formació s’observen algunes tendències generals: l’augment en l’ús i complexitat de la simulació (tant a bord com a terra), la reducció dels tipus d’aeronaus d’entrenament (diverses fases de formació en un mateix model) i la privatització creixent dels serveis de suport i formació.(12)(13)

Anteriorment hem defensat el dret al repartiment de material militar entre Catalunya i Espanya en cas de secessió acordada. Però pel que fa a avions d’entrenament militar actualment es compta amb un parc aeri majoritàriament obsolet.(14) Les Forces Aèries Espanyoles realitzen la formació inicial de pilots a l’Acadèmia General de l’Aire, situada a la base aèria de San Javier a Múrcia. S’empren els ENAER T-35C Pillán (esquadró 791) per a la formació primària/selectiva i els coneguts CASA C-101 Aviojet (esquadró 793) per a la formació bàsica.(15) El C-101 es troba a la recta final la seva vida operativa i és una prioritat la seva substitució en els  propers anys. Una possibilitat seria el propi Beechraft T-6C que ja va ser provat per pilots espanyols l’any 2011.(16)

CASA C-101EB de l’AGA (Fotografia: Chris Lofting)

Costos i infraestructura, ens ho podem permetre?

Sovint sentim el crit d’alerta “tenir exèrcit seria massa car”, analitzem doncs el cas neozelandès en general i el del seu nou sistema d’entrenament de pilots en particular. Primer cal dir que Nova Zelanda té una població de 4’7 milions d’habitants i un PIB de 170.000 milions de dòlars, això suposa una població un 39% menor i un PIB un 27% més baix que el de Catalunya.(17) Alguns indicadors internacionals rellevants: Nova Zelanda és el 9è país del món en l’Índex de Desenvolupament Humà (Espanya el 26è), el 4t en l’Índex de Corrupció Percebuda (Espanya el 36è) i 2n en l’Índex de Facilitat per a fer Negocis (Espanya el 33è).(18)

Com els països escandinaus i altres països que sovint es prenen com a exemple Nova Zelanda disposa de forces armades. L’any 2015 va invertir en les seves forces de defensa 2.061 milions de dòlars, equivalents a l’1’21% del PIB. (19) Actualment compta amb 9.181 militars regulars, dels quals un 16% són dones, suposant un índex de 2 militars per cada 1000 habitants (2’6 comptant els 2.299 reservistes). També hi treballen 2.797 civils en diverses funcions administratives, logístiques i de suport.(20) Aquests valors són equiparables als índexs dels països de la Unió Europea. Retornant a l’entrenament de pilots les forces aèries neozelandeses l’han modernitzat i millorat amb un nou currículum, sistemes de simulació avançats, 11 avions d’entrenament, manteniment i suport per un període prolongat. Tot per 99 milions d’€, un import equivalent al d’un sol avió de combat Eurofighter Typhoon.(21)

Veiem doncs com aquesta capacitat d’entrenament, instrumental per a formar unes forces aèries, es pot aconseguir a un cost relativament baix. També és cert que en el nostre cas caldria una inversió major al partir de zero; mancant-nos els professionals i infraestructures necessàries. Per a posar-hi remei caldria formar els nostres primers pilots/instructors en països estrangers, ja sigui per un acord bilateral o en el marc d’algun dels programes internacionals existents. Per altra banda existeixen empreses especialitzades en la formació de pilots militars que ens podrien assessorar per a dissenyar, equipar i mantenir el programa de formació propi. Són clau també les infraestructures, al no disposar de cap base aèria en actiu. El SEM recomana construir-les aprofitant algun dels aeroports existents com el de Lleida-Alguarie.(11) La creació d’instal·lacions militars seria compatible amb l’activitat comercial de l’aeroport, alhora que permetria sinergies amb el sector aeronàutic del país i aportaria activitat econòmica al territori.

ortofoto_alguaire

Vista aèria de l’aeroport de Lleida-Alguaire (ICC, Ortofotomapa 1:5.000)

Flota de l’Acadèmia d’Aviació de Catalunya

En la primera etapa de l’Acadèmia d’Aviació de Catalunya caldria equipar-se amb els mitjans necessaris per realitzar la formació primària i la bàsica, fins a la graduació dels pilots militars. En l’etapa primària o selectiva, en la qual es fa el tall dels que poden seguir la formació, es podrien utilitzar dissenys d’aviació general com l’avioneta Cirrus SR20. Per a la formació bàsica aconsellem un avió turbohèlice avançat com el T-6C analitzat o el més avançat Pilatus PC-21. Aquests tenen grans prestacions i un costos d’adquisició i operació molt menors que els entrenadors a reacció.(22) El nombre d’aeronaus d’entrenament bàsic dependria de la quantitat de pilots a entrenar i els recursos disponibles però considerem que serien necessàries almenys de 8 a 12 aeronaus.

Un cop graduats els pilots haurien de seguir la formació especialitzada. Durant els primers anys de l’acadèmia recomanem que la formació en reactors ràpids es realitzi a l’estranger, ja que encara no disposarem de pilots experimentats i probablement estarem en el procés de selecció i adquisició d’un avió de combat. Més endavant es podrien adquirir entrenadors jet per a la formació dels pilots d’avions de combat.  Per altra banda la formació especialitzada de pilots d’helicòpter i d’avions de transport es podria endegar amb major facilitat. Analitzarem el cas dels helicòpters en un proper article, però considerem rellevant afegir entrenadors bimotors a la flota d’instrucció proposada pel SEM.(11) Aquests seran essencials per entrenar els pilots d’avions de transport i altres avions especialitzats com les plataformes de vigilància aèria. Alguns models que es podrien utilitzar són el popular Beechcraft King Air o un reactor executiu modificat com l’Embraer Phenom 100, seleccionat pel Regne Unit recentment.(13) Segons el model seleccionat aquesta plataforma es podria utilitzar també en missions de vigilància marítima i/o reconeixement terrestre.

Per concloure volem remarcar el nostre compromís amb la independència de Catalunya i l’establiment de les seves forces de defensa. No per a l’agressió, sinó per a la normalitat i reconeixement d’un nou estat equiparable a tants d’altres que prenem com a referent. No som militars experts però creiem rellevant la tasca de difusió en aquest àmbit, tant desconegut, de cara al proper debat constituent.

FONTS:

1) Flight Global, gener de 2014: New Zealand signs T-6C trainer deal
2) Textron Defence – Beechcraft, juliol de 2014: Beechcraft T-6 sets industry standard for military training offering
3) Ministeri de defensa de Nova Zelanda, novembre de 2010: Defence White Paper 2010
4) Forces de Defensa de Nova Zelanda, consulta d’abril de 2016: Defence careers – Pilot
5) Kenneth W. McKinley, Naval Postgraduate School, juny de 2000: Acquisition Reform and the JPATS Program
6) US Navy, juliol de 2012: T-6B Texan II Turboprop Trainer – Fact File
7) The Wichita Eagle, octubre de 2015: Textron prepares for shift to more foreign sales of military plane
8) Flight Global, abril de 2016: USAF firming A-X requirements for A-10 ‘Warthog’ alternative
9) Textron – Beechcraft, consulta d’abril de 2016: T-6C Texan II Brochure
10) Airforce-technology.com: T-6C Texan II Turboprop Military Trainer, United States of America
11) Societat d’Estudis Militars, juliol de 2014: Dimensionament de les Forces de Defensa de Catalunya II: la Força Aèria 
12) Flight Global, desembre de 2008: FLIGHT TEST: Pilatus PC-21 – Fast learner
13) Defense News, febrer de 2016: UK Signs Major Deal for Military Aircraft, Training
14) Ejército del Aire, 2013: Academia General del Aire – Formación aeronáutica
15) Europa Press, octubre de 2010: El Ejército del Aire perderá en 2025 el 80% de su flota actual de aeronaves
16) Defensa.com, febrer de 2012: El Ejército del Aire busca un moderno entrenador
17) Dades estadístiques de l’Idescat i Statistics New Zeland referents a l’any 2015.
18) Informe Sobre el Desenvolupament Humà 2015 (ONU) / Índex de Corrupció Percebuda 2015 (Transparency International) / Índex de facilitat per a fer negocis 2015 (Banc Mundial)
19) SIPRI, 2015: SIPRI Military Expenditure Database
20) Dades de la Força de Defensa de Nova Zelanda, abril de 2016.
21) Entre 90 i 110 milions d’€ per unitat (pot variar en funció de la versió, quantitat, logística, armament, etc.). The Telegraph, Juliol de 2015: BAE slashes cost of making Typhoon jet fighters as it seeks new export orders
22) Armada International, març de 2013: Trainers, Aviation’s Sine Qua Non

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

Un comentari

  • Fa temps vaig sentir comentar a un militar d’alta graduació que excepte el cos de terra, la resta de cossos hi ha força catalans. Això vol dir que en aquests cossos tindrem gent professional i capacitada des del primer dia. El de terra l’haurem de fer de nou (no crec que representi un problema)

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

four × 1 =