T-X: menys candidats i més capacitats?

Avui Northrop Grumman ha anunciat que es retirava del concurs T-X per a seleccionar un nou avió de reacció d’entrenament avançat per a les Forces Aèries dels Estats Units.(1) L’anunci oficial arriba després de les declaracions del CEO de la companyia Wes Bush argumentat que en la selecció primaria el cost d’adquisició i que la seva companyia estava analitzant si presentar o no una proposta.(2) Aquest moviment arriba una setmana després que Raytheon anunciés que trencava l’acord amb Leonardo i no presentava el disseny italià T-100 (basat en el ja en servei M-346). Segons diversos analistes el factors clau en aquest ruptura serien els costos i repartiment de producció, ja que l’empresa estatunidenca volia aconseguir un costos més competitius.(3)

Després d’aquests moviments queden com a candidats destacats pel concurs només dos dissenys fruit d’aliances de companyies dels Estats Units i internacionals: el T-50 de Lockheed Martin / Korean Aerospace Industries i el disseny partint de zero de Boeing / Saab. Ambdós dissenys tenen una configuració semblant, essent reactors monomotors amb velocitat supersònica. De fet equipen el mateix motor, un General Elèctric F404 amb postcremador, i tren d’aterratge derivat de l’F-16. Una mostra més dels exigents requeriments d’agilitat que ha marcat el concurs, fent menys competitives les opcions amb menys potència i sense capacitat de vol supersònic.

Segon prototip amb configuració T-50A volant a Corea del Sud. Foto: Lockheed Martin

Aquestes capacitats també obren la porta a futures versions, modificades a partir de l’entrenador, per a missions de combat. Seria un procés semblant al de l’entrenador Northrop T-38 que donà lloc als exitosos caces lleugers F-5. De fet aquest ja és el cas del disseny de KAI que ha exportat versions amb suports per a armes, canó automàtic i sensors millorats (incloent-hi un radar). Per altra banda directius de Boeing han declarat que el seu disseny té capacitat de creixement, podent equipar amb mínimes modificacions dos punts forts per a armes o dipòsits a sota cada ala (de sèrie ja compta amb un punt fort ventral).(4) Aquestes evolucions podrien emprar-se com a avions agressors, emprats en l’entrenament de combat, amb un costos menors a la de les plataformes actuals. També seria possible el seu ús en missions de defensa de l’espai aeri nacional o com avions d’atac lleuger en entorn amb un nivell de risc antiaeri baix.

Caldrà seguir atentament quin és el disseny seleccionat i la seva progressió. Recordem que només l’USAF ja té previst adquirir unes 350 aeronaus, més simuladors bàsics i avançats i manteniment, amb una inversió potencial de més 16.300 milions de dòlars. Per altra banda és molt possible que el disseny elegit sigui adquirit per múltiples forces aèries, entre d’altres d’estats europeus que ha seleccionat l’F-35. Degut al canvi en la interfície de cabina i el grans costos operatius d’aquest caça de 5a generació el nou entrenador T-X jugarà un paper clau en l’entrenament dels seus pilots.

Ja hem argumentat que les Forces de Defensa de Catalunya s’haurien de centrar primer en la formació bàsica de pilots. L’entrenament en avions avançats com serà el T-X el podrien realitzar amb certa facilitat en altres estats. No obstant això en una fase posterior caldria garantir la protecció de l’espai aeri, essent convenient caces amb elevada velocitat i capacitat d’emprar (almenys) míssils IR de curt abast. Ara per ara en aquest rol tindria més sentit emprar avions de combat dissenyats com a tal com l’F-16 o el Gripen. Tot i això una versió avançada de qualsevol dels finalistes del programa T-X podria aportar unes capacitats menors a un cost també menor.

Articles relacionats:

Fonts:

Imatge de portada: T-50A fent proves de vol a Greenville, Carolina del Sud. Lockheed Martin tots els drets reservats.

1) Northrop Grumman, 01/02/17: Northrop Grumman and BAE Systems Statement on the T-X Trainer Program

2) Defense News, 01/02/17: Northrop Grumman Drops Out of T-X Trainer Competition

3) Defense News, 25/01/17: Raytheon, Leonardo End Partnership for T-X Trainer Program

4) Flight International, 13/09/16: Boeing unveils contender for Northrop T-38 replacement

Comparteix:
Tweet about this on TwitterShare on FacebookShare on Google+Email this to someone

2 comentaris

  • Ara mateix em sembla que és massa d’hora per a treure cap conclusió respecte els candidats al T-X. Per exemple fa poc s’ha apuntat un nou candidat: http://www.stavatti.com/stavatti-enters-javelin-into-usaf-t-x-competition/

    Segur que aquest nou candidat té poquíssimes opcions d’endur-se el contracte (diria que qui més opcions en té és Boeing, per a que Lockheed no obtingui el “monopoli” de fabricació de caces a USA en quant es deixin de fabricar els F-15 i F-18), però és una mostra de que encara podrien haver-hi sorpreses.
    NOTA: de fet aquesta no seria la darrera oportunitat “en molts anys” per a fer caces lleugers a USA, “en poc temps” caldrà un entrenador per als caces navals (en substitució dels T-45 Goshawk).

    Respecte els requeriments dels aparells per a poder optar a endur-se el T-X: em sembla que podrien ser “més exigents” de cara a poder preparar pilots de caça: Per lo que he llegit en realitat no cal postcremador, no cal superar maniobres de 7.5 G (un caça “de veritat” en fa 9G),… Vaja, que un PC-21 (com els que ha adquirit França per a “manteniment” de pilots de Rafale que no poden volar tantes hores com els companys -per qüestions pressupostàries-) gairebé ja podria fer el servei.

    Per últim: a l’hora de decidir en el futur un caça per a Catalunya crec que millor pensar en un caça mitjà, que ja tingui una gran varietat d’armament (i pods i…) integrat i que tingui comunalitats amb els aliats. Qualsevol altra cosa em temo que seria com llençar diners (un Gripen encara podria ser acceptable (integra Meteor,…), un derivat del T-X em temo que no).
    NOTA: Per a protegir el petit espai aeri de Catalunya es pot pensar en fer “Scrambling” amb caces “interceptors” (solen ser bimotors, com ara els F-18 o els Mig-29, per a guanyar alçada i velocitat com abans millor), però potser seria interessant que sempre hi haguès un avió amb míssils aire-aire enlairat, encara que no fos un caça (per exemple podria ser l’avió de Patrulla Marítima).

    • Degut a la complexitat del programa creiem que és molt poc probable que siguin seleccionades les propostes de companyies com Stavatti o Sierra Nevada. Recordem que l’adjudicació es farà aquest mateix any, caldrà aportar prototips per al seu testeig (Lockheed Martin i Boeing ja han iniciat els vols de prova) i presentar una proposta tècnica i econòmica creïble. Tot i que formin aliances industrials de darrera hora aquestes noves propostes comportarien, a priori, un risc molt elevat.

      El darrer T-45 va ser entregat el 2009 i la US Navy té previst el seu ús, almenys, fins el 2035. És una situació molt diferent de la del T-38, el darrer dels quals va ser entregat el 1972.

      Els requeriments del programa T-X són exigents i suposaran un canvi substancial respecte el T-38 (en entrenament limita les maniobres a 5,5 G). També cal tenir en compte les prestacions exigides respecte a maniobres amb angle d’atac elevat, rellevant en el combat aire-aire. Tot i que el PC-21 és un entrenador molt capaç no podria acomplir moltíssims dels requeriments del T-X. És cert que no han fixat un requeriment concret de velocitat o configuració dels motors. Nogensmenys, diverses de les prestacions requerides afavoreixen aparells amb més potència i creiem que aquest és un factor que ha fet abandonar algunes propostes amb menys prestacions (sense postcremador/s i amb velocitat màxima no supersònica).

      Com comenten en aquest article i d’altres sobre el tema estem d’acord que per a Catalunya seria millor solució un avió de combat ja en producció i de majors capacitats que un, probable, caça lleuger basat en el T-X. Per altra banda la comunalitat amb els aliats és molt relativa; fixant-nos en la situació actual i a mig termini les forces aèries d’estats de la Unió Europea comptaran amb múltiples avions de combat: Eurofighter, F-16, F-35, Rafale, F/A-18, Gripen, etc.

      En general els models monomotors i lleugers tenen menors costos d’adquisició i operació, per això els considerem més recomanables.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

five × three =