Glossari

acrònim en anglès d'Aerial Early Warning, o "alerta aèria ràpida", utilitzada per referir-se a aeronaus equipades amb sistemes de radar i sensors capaços de detectar i classificar aeronaus a gran distància. Són importants per a la consciència situacional en operacions amb avions de combats i múltiples unitats aèries.

Acrònim en anglès d'Auxiliary Power Unit, unitat de potència auxiliar. És un motor de combustió o turbina que aporta energia elèctrica a un vehicle o sistema. Sovint s'empra quan no estan en funcionament els motors principals en un avió o per a proporcionar energia a un sistema (radar, muntatge d'artilleria o míssils, etc.).

Peça d'artilleria incorporada en un vehicle, que en fa de suport i des del qual pot disparar. El vehicle també transporta la munició i tripulació necessària per a disparar l'arma. N'existeixen una gran varietat, des de 4x4 amb un morter lleuger fins a transports blindats amb eruga i obusos de calibre 155 mm o majors.

arma de foc amb una elevada cadència de tir i capaç de disparar projectils amb càrrega explosiva. Solen tenir calibres compresos entre els 20 i els 40 mm i tenen múltiples usos militars, com a arma antiaèria, armament principal de vehicles blindats, en avions de combat, etc.

Acrònim en anglès de "Close-in Weapon System". Fa referència a un sistema d'armament antiaeri que té per objectiu destruir avions, míssils o municions a poca distància de la plataforma on es troba instal·lat (habitualment una unitat naval). El dissenys més comuns consten d'un canó automàtica amb una elevada cadència de tir vinculat a un sistema de guiatge per radar / òptic.

Projectil propulsat i no guiat. En ús modern s'utilitzen habitualment com a armes aire-terra disparades des d'helicòpters. També serveixen per impulsar altres projectils, com ara míssils o granades propulsades per coet.

Tipus d'arma de foc automàtica amb múltiples canons rotatoris. Aquests faciliten la refrigeració i una gran cadència de tirs. Aquesta disposició fou emprada per alguns dels primers dissenys de metralladores a la segona meitat del segle XX. Encara s'útilitza en armes modernes com el canó automàtic M61 Vulcan.

artefacte llançable o projectil amb càrrega explosiva o d'altres tipus com ara de gas o il·luminació. N'hi ha diversos tipus: granades de mà, de rifle o munició per a llançagranades (amb tub, ja siguin manuals o de càrrega automàtica).

Acrònim en anglès de "metralladora pesada" sovint emprada des de vehicles o suports fixes degut als seu pes i força de retrocés. Els calibre més habitual a occident és de 12,7 mm. És habitual el seu ús en torretes manuals o automatitzades de vehicles blindats.

Acrònim en anglès d'Intelligence Surveillance and Reconnaissance, referit al procés, plataformes i sistemes relacionats amb la intel·ligència militar en relació a la vigilància i reconeixement d'objectius. Per a tal fi se solen utilitzar sensors òptics, de radar, ràdio, etc. des de diverses plataformes (aeronaus, vaixells, unitats terrestres).

Acrònim enanglès de "Jet-Assisted Take Off". Sistema que empra coets d'un sol ús per augmentar l'impuls i reduir la distància necessària per a l'enlairament d'avions.

artefacte explosiu dissenyat per explotar en entrar en contacte o amb espoletes de proximitat d'un objectiu. Hi ha versions terrestres, antipersonal i antiblindatge, i navals de diverses tipologies. Les terrestres s'han emprat sovint per negar àrees a l'enemic i la seva desactivació suposa un problema greu després dels conflictes armats.

Projectil propulsat i amb sistema de guiatge. N'existeixen una gran varietat, des de míssils balístics de diverses tones de pes fins a míssils aire-aire de curt abast amb menys de 100 kg de pes.

míssil de llarg abast destinat a atacar objectius terrestres. Sovint té una velocitat subsònica, amb propulsió de reacció però no coet, i vola a poca alçada per evitar la detecció per part de l'enemic.

peça d'artilleria de foc indirecte (amb trajectòria parabòlica) emprat habitualment com a peça de suport orgànica a les unitats d'infanteria. En comparació amb l'artilleria convencional ofereixen muntatges més lleugers i senzills, però amb menys abast. Els calibres més habituals al països occidentals són 60, 81 i 120 mm.

Peça d'artilleria caracteritzada per una trajectòria de tir més alta que el d'un canó convencional, tot i que sense arribar al nivell d'un morter. És el tipus més utilitzat avui en dia, en calibre més comú als exèrcits occidentals és el de 155 mm.

fa referència a l'extrem anterior d'un coet o míssil, sol contenir la seva càrrega útil ja sigui explosiva o d'altres tipus. També coneguda com a "cap de guerra"

nom comercial d'un sistema de guiatge làser per a bombes aire-terra, pertany a l'empresa estatunidenca Raytheon.

acrònim en anglès de Rocket Propelled Grenade, per tant granada propulsada per coet, projectil explosiu propulsat per un petit motor coet.

acrònim en anglès de Surface to Air Misssile, fa referència a míssils terra-aire emprats per a defensa antiaèria.

arma de foc automàtica que empra cartutxos de pistola o similars. Té una elevada cadència de tir però poc abast i capacitat per penetrar blindatge.

projectil submarí propulsat i amb guiatge destinat a atacar objectius submergits o a la superfície marina. És emprat tant pels submarins com pels vaixells escorta i també hi ha versions llançades des de l'aire.

component pirotècnic a la base d'un projectil que permet observar la trajectòria del tir. Permet fer correccions de punteria per impactar a l'ojectiu i contribueix. Els traçadors habituals emetien una llum intensa que permetia la seva visió de dia o de nit, recentment s'ha densevolupat versions que només emeten en freqüència infraroja.