Personal i pressupost militar de l’US Army

Us presentem un infogràfic que mostra l’evolució de l’exèrcit de terra dels Estats Units des de 1960 fins a l’actualitat. Els seus autors Andrew Hill i Shayan Kheradmand (1) hi mostren 3 mètriques bàsiques:

  • El personal desplegat internacionalment: els Estats Units disposen de bases militars arreu del món i, en el marc de la Guerra Freda, hi desplegaren un gran nombre de militars (especialment a Europa). També es veuen els pics de militars desplegats provocats pels principals conflictes armats.
  • El pressupost disponible: a destacar la distinció entre les proporcions destinades a personal, operacions/manteniment i modernització (adquisicions de nou material i R+D). Contra-intuïtivament els recursos destinats a la modernització han disminuït amb el pas del anys. També s’observa el gran nombre de recursos destinats a la “guerra contra el terrorisme”.
  • El personal militar total: distingint entre oficials i tropa, s’observa una clara disminució després de la Guerra Freda. Tot i això el nombre d’oficials no ha disminuït en la mateixa proporció, causant una estructures poc equilibrada i majors costos (aspecte comú a moltes forces armades).

USAWC-CSP-infographic_bitmap_hqTraducció del text principal de l’infogràfic:

L’U.S. Army: ara i abans

El 1985 l’exèrcit (US Army) era una força global, robusta i moderna. Com ha canviat des de llavors? El 2015 el nombre de soldats s’havia reduït un 37% i el pressupost era un 24% menor. L’exèrcit ha incrementat la proporció d’efectius basats al propi país. Ara només un 9% dels soldats en actiu estan estacionats fora dels Estats Units, en comparació amb el 31% del 1985. Amb una disminució d’efectius més intensa que la del pressupost hom esperaria que l’exèrcit gastés menys en personal i més en la seva modernització. Però de fet l’increment dels costos de personal (un 50% més entre 1985 i 2015 i una estructura amb excés d’oficials) consumeix quasi la meitat del pressupostos del 2015. El gruix de la resta es destina a operacions i manteniment. El 2015, l’exèrcit va gastar tan sols un 17% en nous equipaments i R+D. Tot això a pesar de la creixent necessitat d’inversions, ja que no ha introduït cap nou gran sistema des de la dècada de 1980.

Sovint es debat sobre el cost de la defensa i els seu impacte en els pressupostos, però val la pena realitzar una anàlisi més detallada. Recentment els mitjans de comunicació recollien les declaracions d’Obama pressionant als socis de l’OTAN a invertir el 2% del seu PIB en defensa, ja que els Estats Units estaven assumint una part de la defensa del vell continent.(2) Podem veure a l’infogràfic com actualment la US Army té estacionats actualment uns 27.000 soldats a Europa, una xifra semblant a la de tots els militars en actiu de Bèlgica.

Però el percentatge del PIB és un mal indicador del grau d’equipament i preparació d’unes forces armades. Per exemple Grècia és el país de la Unió Europea que més inverteix proporcionadament en defensa amb un 2’65% del PIB de mitjana entre 2006 i 2015.(3) Però d’aquests recursos en destina un 75% de mitjana a pagar el personal (4), amb grans retallades i escassos recursos disponibles per a entrenament i desplegaments. De poc serveix disposar d’un gran nombre de carros de combat si no et pots permetre el combustible per a les maniobres o unitats de suport i transport imprescindibles pel seu desplegament. És una situació semblant a l’espanyola on, segons dades de la OTAN, els darrers 5 anys ha dedicat de mitjana un 65% del pressupost a personal i un 14% a nou equipament.(4) En primer lloc s’han prioritzat les adquisicions d’armament (a vegades afavorint més a la indústria que a les necessitats operatives), en segon lloc a mantenir el personal (amb un excés d’oficials) i, en última instància, a l’entrenament i la capacitat operativa.(5)

Més que el reiterat objectiu del 2% considerem d’interès les recomanacions que fa la OTAN sobre com prioritzar la inversió en defensa. A la cimera de Gales del 2014 els països membres es van comprometre a invertir un 20 % dels pressupostos de defensa a l’adquisició de nou equipament i a la investigació i desenvolupament.(6) En comparació els autors de l’infogràfic es lamenten que l’exèrcit dels Estats Units hi destini “només” un 17% degut a l’augment, fins al 47%, dels recursos destinats al personal. Per altra banda, la darrera revisió estratègica del Regne Unit marca com a objectiu prioritari assolir aquest 20% per garantir la modernització de les seves forces armades.(7) Les recomanacions de la OTAN també posen l’èmfasi en garantir la preparació i capacitat de desplegament de les forces armades.(8) Una de les formes per aconseguir-ho és implementant una major coordinació entre forces armades, amb diversos protocols i maniobres, així com d’implementació d’estàndards comuns.

Quines són les implicacions pressupostàries per a les futures Forces de Defensa de Catalunya? En primer lloc volem destacar la necessitat de disposar d’uns pressupostos adequats i transparents. A Espanya el govern del PP ha tergiversat els comptes, pressupostant a la baixa per després aprovar crèdits extraordinaris i repartir els pagaments a altres ministeris.(8) No serà fàcil, ja que caldrà valentia política i una major consciència social de la necessitat i normalitat de les forces armades. La seguretat no és gratuïta i no n’hi ha prou amb serveis policials i d’intel·ligència. Recordem que tots els països de la Unió Europea disposen de forces armades i es comprometen a de la defensa comuna segons el tractat d’adhesió.(9) En un proper article analitzarem més en detall les iniciatives europees sobre defensa.

Per altra banda caldrà que aquests recursos s’inverteixin de forma proporcionada i ben planificada, amb les convenients revisions estratègiques i assessorament expert. Com hem vist l’equilibri entre les diverses partides és essencial i cal cercar la major eficiència possible. Sense desmerèixer la necessitat de disposar de personal suficient cal garantir que aquest està ben entrenat i equipat i pot dur a terme les seves missions. La Societat d’Estudis Militars estima que Catalunya haurà d’invertir inicialment el 25-35% del pressupost de defensa en nou equipament i infraestructures.(10) Sobretot degut a la mancança actual d’instal·lacions i el costos inicials de formació de les Forces de Defensa de Catalunya.

Soldat de la U.S. Army entrenant a l'Afgasnistan (Fotografia del capità Charlie Emmons, US Army)
Soldat de la U.S. Army entrenant a l’Afganistan (Fotografia de Charlie Emmons, U.S. Army)

Fonts:

  1. War on the Rocks, maig de 2016: The US Army from 1960 to today
  2. Diari Ara, maig de 2016: Obama retalla en defensa però vol que Europa gasti més
  3. SIPRI, consultada el maig de 2016: SIPRI Military Expenditure Database
  4. OTAN, gener de 2016: Information on Defence Expenditures
  5. ElDiario.es, abril de 2013: El presupuesto militar en España
  6. OTAN, setembre de 2014: Wales Summit Declaration
  7. Govern britànic, novembre de 2015: National Security Strategy and Strategic Defence and Security Review 2015
  8. Eleconomista.es, abril de 2016: Defensa dispara su presupuesto en 2.300 millones, un 40% más
  9. EUR-Lex, consultat el maig de 2016: Mutual defence clause
  10. SEM, juny de 2015: Pressupostos de Defensa Principis rectors, objectius i periodització