La Seguretat Privada a la República de Catalunya

Presentem un article de Daniel Saavedra, director i cap de seguretat (TIP 13.022 i 6.708), en la qual repensa la seguretat privada. Planteja la necessitat de millorar-ne la formació i la coordinació amb les institucions i cossos de seguretat públics. A Defensa.Cat ens centrem sobretot el la defensa i seguretat pública però és evident que els professionals i empreses de seguretat privada contribueixen a la seguretat nacional i ciutadana. Creiem que és una bona reflexió per propiciar el debat sobre el seu paper en la seguretat de la futura República de Catalunya.

Cap a un nou model de seguretat privada?

PREÀMBUL

No s’ha debatut ni parlat gaire sobre el model de seguretat que volem en el futur estat català.
Les úniques intervencions en aquest sentit han estat part de la malaguanyada secció de defensa de l’Assemblea Nacional Catalana i el Centre d’Estudis Estratègics de Catalunya, però només fent referencia al sector públic i a la pertinença o no de la República Catalana a organismes com la OTAN.

Val a dir que amb un total de més de 300.000 efectius a tot l’estat espanyol, una gran part d’ells a Catalunya i les competències que els hi dóna la llei 5/2014 del 4 d’abril, la seguretat privada està cridada a ser rellevant (de fet, ja ho és) en la defensa de la ciutadania catalana.

Aprofitant el debat independentista, he volgut fer una petita reflexió de com hauria de ser aquests tipus de seguretat en el nostre país, evidentment, pensant en un marc jurídic diferent de l’actual, en concret, en el marc de la futura República de Catalunya.

REPENSANT LA SEGURETAT PRIVADA

La interconnexió que hi ha hagut amb els anys entre el sector privat i l’administració publica en vers la seguretat privada, amb contractacions de manera accentuada per protegir, sobretot, infraestructures crítiques del país, em fan pensar en la poca preparació que tenen els Vigilants de Seguretat, si mes no, comparant-la amb la dels Mossos d’Esquadra, per tant aprofitant els canvis que portarà el nou estat, és el deure d’aquells que som professionals de la seguretat, pensar en com millorar el sistema actual.

En un article publicat a la web del GESI parlo de la necessitat de dotar als professionals privats d’una formació contrastada modificant els requisits d’accés a la professió, així, com crear nous cursos de formació professional exclusius per als aspirants a Vigilant de Seguretat i derivats, tal com es vol (o es volia) fer amb els bombers, amb l’FP de Tècnic en Emergències i Protecció Civil, que per cert, es cursarà a l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya.

Crec que és una obvietat que l’Institut de Seguretat Pública de Catalunya es pot aprofitar millor, el podem convertir en un autèntic referent sobre seguretat de la Unió Europea. No només podem, ho hem de fer. L’ISPC s’ha d’obrir a la seguretat privada sent també un referent formatiu per aquests professionals, una de les possibilitats és crear una seguretat privada de dues velocitats.

SEGURETAT PRIVADA DE CATALUNYA: A DUES VELOCITATS

He agafat l’expressió “seguretat privada a dues velocitats” fent un símil amb l’actualitat política europea. Em refereixo a la possibilitat que en el nou marc jurídic referent a la seguretat que haurem de crear en la futura República, hi hagi figures noves entre el personal menys qualificat del nostre sector. Si abans escrivia que molts dels professionals privats tenen serveis de vigilància i protecció en infraestructures crítiques i comparava la formació amb la dels agents públics, ho feia per carregar-me d’arguments a l’hora de proposar dos nivells o dues categories (com a mínim) de Vigilants de Seguretat:

  • Primera Categoria: En aquesta categoria estarien els vigilants amb la formació més simple, el curs actual de 180h i les proves bàsiques. Mai portarien arma. Contemplo aquesta categoria per a professionals que prestin servei en centres comercials, botigues de roba, espectacles esportius… Aquesta categoria és bàsica mantenir-la per no perjudicar el sector formatiu privat, on hi ha centenars de llocs de feina i d’acadèmies privades.
  • Segona categoria: Aquí estarien les unitats o els vigilants amb una formació més complexa, haurien de tenir coneixements legals profunds, coneixements sobre antiterrorisme, en especial el jihadisme, un estat de forma físic bo (sóc partidari d’introduir aquí, les mateixes activitats físiques que les dels Mossos d’Esquadra) i capacitat de portar armes, en aquest últim punt, proposo actualitzar l’autorització per portar l’actual revòlver de calibre .38 a pistoles de calibre 9 mm parabellum. La segona categoria sempre aniria armada en acte de servei. Els vigilants que volguessin ser de segona categoria, haurien de presentar el currículum i la sol·licitud al Departament d’Interior que oferiria places limitades per a realitzar la formació en format FP a l’ISPC on haurien d’aprovar el respectiu curs, proves físics i examen. Aquesta categoria de nova creació la contemplo per a professionals que prestin els seus serveis en Aeroports, Ports, Estacions de Tren, Metro, Depuradores d’aigua, Centrals Nuclears i totes aquelles infraestructures crítiques que el Departament d’Interior especifiqui.

SEGURETAT PRIVADA I ADMINISTRACIÓ PÚBLICA

Amb l’amenaça del terrorisme jihadisme o “nou terrorisme” es fa inevitable recordar que la seguretat privada és una de les puntes de llança en la protecció de la ciutadania enfront dels atacs d’aquest tipus de “nous assassins”. Com a màxims responsables in situ, per exemple, de les estacions de les Rodalies de Catalunya, la seguretat privada cal que es tingui en consideració.

Per això proposo la modificació de l’actual Consell de Coordinació de la Seguretat Privada, aquest consell, hauria de ser una eina de coordinació, entre la seguretat pública i la seguretat privada en matèria, com he dit d’antiterrorisme, amb la presència de patronals, sindicats, representació de Mossos d’Esquadra i altres subjectes de nova creació que en el marc de la República Catalana hagin sorgit, com podria ser representants del “Centre d’Intel·ligència Català”.

CLOENDA

És evident que tota reforma porta complexitats i que no és tot tan fàcil com ho he exposat aquí, perquè les propostes repercuteixen en molts professionals i en alguns organismes públics i privats, i això, sempre porta dificultats afegides. La simbiosi legal existent entre els diversos professionals i cossos de seguretat que actuen a Catalunya ens porten inexorablement a un canvi de rumb o de relacions entre elles, aprofundint si es cau, l’activitat i la cooperació en benefici d’un bé comú, els ciutadans.

És la nostra responsabilitat dotar a la seguretat privada de les eines adequades per a garantir una correcta protecció dels interessos dels ciutadans i del país, sense perjudici, és clar, de la Policia de Catalunya. La República de Catalunya, és sense cap mena de dubte el projecte més engrescador que tenim entre les mans, des de la seguretat privada, com no pot ser d’una altra manera, posem les nostres idees al servei de la seguretat del nou país.