Patrullers litorals, la primera peça de la flota

Una de les primeres responsabilitats a assumir amb la independència de Catalunya serà el control territorial: terrestre, aeri i marítim. Això suposarà un repte important que caldrà acomplir en pocs mesos, amb necessitats importants de personal i equipament. A nivell terrestre preveiem que els Mossos d’Esquadra assumiran el control duaner en aeroports, ports i passos fronterers. Però el control dels espais aeri i marítim suposen reptes de major complexitat. De forma transitòria caldrà mantenir els serveis amb l’estructura espanyola (salvament marítim, control del trànsit aeri, etc.).

En aquest article ens centrarem en el control de les aigües territorials pel qual considerem que seran essencials els patrullers litorals. Els patrullers litorals són embarcacions navals menors emprades per a patrullar zones costeres tant en missions militars com de suport a agències governamentals: forces policials, guardacostes, de rescat, etc. En el Dimensionament de la Força Naval Catalana  elaborada per la Secció de Defensa de l’ANC  / Centre d’Estudis Militars s’especifiquen les missions a què caldria donar resposta:

La primera de les unitats operatives a crear per la fase que tractem és el Comandament de Patrulla Litoral. Les seves funcions seran:
− Defensa de les aigües territorials
− Protecció de la infraestructura portuària
− Control d’activitats marítimes il·lícites (contraban, narcotràfic, etc.)
− Salvament marítim
− Suport contra catàstrofes (vessaments de substàncies contaminants, etc.)

La majoria de funcions designades asseguren el compliment de la llei i la seguretat del trànsit marítim, assistint també en casos d’emergències. El grau en què les Forces Navals assumeixen aquests rols varia enormement entre estats. Sovint als països més petits assumeixen la majoria d’aquestes funcions, mentre que d’altres compten amb servei de guardacostes, policia de duanes, etc. A Espanya no hi ha servei de guardacostes, però sí de Salvament Marítim, a més del Servei Marítim de la Guàrdia Civil. El seus efectius a Catalunya són limitats però caldria conservar-los en el període de transició fins que poguéssim assumir aquestes funcions. És d’importància estratègica tot el sistema de gestió dels ports principals i els serveis de salvament.

Per acomplir les missions d’aquest Comandament de Patrulla Litoral el mateix document proposa els següents mitjans:

Per fer-ho s’haurà de dotar dels següents elements:
− 3-4 patrulleres d’altura OPV (Adroit 1450 tones)
− 2-3 patrullers litorals FPC (Dvora Mk III – 50 Tm o Skjold – 274 Tm)
− 4-6 aeronaus no tripulades
− 4-6 embarcacions no tripulades USV
− 1 Remolcador d’altura

Ja vam parlar sobre el patrullers d’altura OPV en un article anterior i creiem que la flota proposada hi caldria un major èmfasi en les patrulleres litorals. Però els dissenys exemplificats Dvora i Skjold no semblen els més adequats ja que estan ideats per a operacions militars i primen l’armament i la velocitat. Les llanxes Dvora Mk III compten amb una eslora de només 27 m i tenen una habitabilitat limitada tot  dificultant realitzar-hi patrulles de diversos dies. Per contra la classe Skjold són corbetes lleugeres amb propulsió amb turbines de gas i armament complex, comportant costos d’operació elevats i menor adequació per a tasques de patrulla i missions auxiliars.

Considerem que serien molt més útils patrulleres litorals polivalents, com els dissenys moderns que estan entrant en servei en forces navals i agències civils de d’arreu del món. Existeixen un gran nombre de dissenys on sovint hi prima la senzillesa (en comparació amb altres unitats navals) i comparteixen moltes característiques: estàndards de construcció comercial, propulsió dièsel, llanxes motores, armament lleuger, etc. Els dissenys europeus més recents tenen de 50 a 60 metres d’eslora, desplaçament de 400 a 600 tones, velocitats màximes de 21-25 nusos i autonomia de patrulla superior a les 2.000 milles nàutiques. Compten també amb llanxes motores i sistemes d’avarament ràpid (rampes o grues especialitzades). El sistema de sensors i comunicació pot ser molt avançat amb almenys 2 radars de navegació, sistema d’identificació automàtica AIS, càmeres infraroges, ràdios i comunicacions per satèl·lit. Un equipament també necessari són els canons d’aigua, tant per combatre incendis com a arma no letal. L’armament se sol limitar a metralladores de calibre 7,62 o 12,7 mm o un canó automàtic de calibres de 20 a 40mm. Les tendència als darrers anys és la incorporació d’estacions d’armes remotes, incrementant tant la precisió de tir, al comptar amb estabilització automàtica, com la protecció de la tripulació, ja que s’opera a distància des d’una consola al pont de comandament.

Hem cercat patrullers litorals d’empreses europees, de disseny recent i amb exemples construïts recentment. Considerem que aquests suposen un menor risc d’adquisició i poden donar resposta a les missions que hem comentat. En primer lloc el patruller italià de classe Saettia, en servei a Itàlia, Malta (aquest amb coberta per helicòpters), Iraq i Panamà. En segon lloc el patruller belga (de disseny francès) Pollux, versió ampliada del vaixells duaners francesos i del qual se n’està dissenyant una versió de 60 m (imatge de capçalera de l’article). Finalment l’holandès DAMEN Stan Patrol 5009, amb la característica proa vertical i en servei a Equador, Mèxic, Grècia, Trinitat i Tobago, entre d’altres.

Un aspecte important és el cost de les patrulleres litorals, molt menor al d’altres unitats navals. Assumint les variacions possibles en funció del disseny, nombre d’unitats encarregades, lloc de construcció, etc. els dissenys recents tenen un cost d’entre 20 i 30 milions d’€. Pot semblar una suma molt elevada, però és el cost d’un jet privat mitjà (Dassault 2000S) o de 2 km de via de l’AVE (14 milions d’€ per km en el tram Madrid-Barcelona). Per comparar-ho amb altres vaixells militars el govern espanyol ha gastat uns 160 milions d’€ en els 2 patrullers d’altura de la classe Meteoro encarregats aquests 2015. Pel mateix cost es podrien adquirir 5 patrullers litorals dels més avançats. Degut a la menor complexitat d’aquestes embarcacions són moltes les drassanes que les ofereixen. No només les grans empreses militars sinó drassanes més centrades en embarcacions civils. Tot i que a Catalunya actualment no hi ha drassanes equipades per a la producció de vaixells amb casc metàl·lic d’aquesta eslora creiem que seria factible la seva producció local, amb el suport del teixit industrial existent i la transferència tecnològica d’una firma especialitzada.

A Defensa.Cat creiem en un model en què els efectius i materials de les Forces de Defensa siguin visibles i útils per a la societat. Alhora remarquem la necessitat de maximitzar l’eficiència de tot els recursos i administracions públiques. Per tant defensem un model en el qual les Forces de Defensa assumeixen la majoria de rols esmentats amb la col·laboració amb els cossos de seguretat i emergències existents. En aquest marc les patrulleres litorals, operades amb tripulació militar, podrien acollir personal addicional de la policia, bombers, protecció civil o sanitari per assumir múltiples missions de manteniment de la llei i assistència en emergències a les aigües catalanes. Creiem que això contribuiria a augmentar la camaraderia i capacitat de coordinació entre organismes. Alhora faria visibles i útils les forces armades a la població en general, afavorint també la pròpia motivació del personal militar.

El dimensionament de la flota és un tema complex, pel qual cal establir objectius de dies de patrulla anuals, el mix entre mitjans marítims i aeris, etc. A curt termini caldria dialogar amb els professionals del sector, amb els ports que servirien de base, empreses especialitzades, etc. Tasques que hauria d’assumir el futur govern, idealment en la conselleria única amb competències sobre seguretat i defensa. Creiem per això que la primera peça de la flota serien les patrulleres litorals com els que hem mostrat, així mateix considerem que el nombre d’aquestes embarcacions hauria de ser major al de patrullers d’altura.

Fonts: